El Regne Unit supera ja els 40.000 morts, d'acord amb l'estadística oficial
El país s'enfronta al risc del progressiu desconfinament amb les pitjors dades de tot Europa
LondresD'acord amb les xifres de l'Oficina Nacional d'Estadística (ONS) d'Anglaterra i Gal·les fetes públiques aquest dimarts, el nombre oficial de víctimes per coronavirus supera ja les 40.000 a tot el Regne Unit. En concret són 40.011. Per a Anglaterra i Gal·les, el nombre de defuncions fins a l'1 de maig ha sigut de 35.044. Les restants (4.967) fins als esmentats 40.011 són les que corresponen a Escòcia i Irlanda del Nord. Gairebé una quarta part de les defuncions s'han produït en residències de gent gran.
Les dades, doncs, continuen aclaparant el Regne Unit, una societat duríssimament castigada per una pandèmia que el govern de Boris Johnson va menystenir quan podia haver-se preparat molt millor per resistir un embat que molts anunciaven imparable. En el cas britànic la irresponsabilitat pot ser encara molt més greu perquè es van perdre les dues setmanes que ja feia que la malaltia escombrava Itàlia, Espanya i França, els altres tres dels països de l'Europa occidental més colpits pel covid-19.
Però quan es compara el nombre de víctimes fins a l'1 de maig en relació amb la mitjana de les que hi ha hagut en el mateix període en anys anteriors, els morts augmenten fins a 50.000 des de la primera setmana de març, que és el moment en què es va produir la primera defunció per coronavirus. La dada inclou no només les morts directes –confirmades per anàlisis o segons els certificats de defunció–, sinó també les indirectes: aquelles que s'han produït per la falta d'atenció a altres malalties o per problemes derivats del confinament.
I amb aquest paisatge devastador al davant, a partir de demà dimecres el país començarà una tímida reobertura de l'economia, plena de confusió, amb un pla de desconfinament que ha sigut molt criticat tant pels líders nacionals de tot el país –Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord– com pels especialistes.
De fet, aquest dimarts al matí, un grup de científics independents ha alertat Downing Street que un nou confinament serà inevitable tret que el pla del govern no sigui revisat. L'advertiment l'ha llançat, entre altres, Sir David King, exassessor científic de l'executiu, que ha qualificat l'estratègia adoptada pel primer ministre i el seu govern de "perillosa", alhora que ha fet una crida a fer proves generalitzades, rastrejament de sospitosos i dels seus contactes i el seu aïllament per combatre l'epidèmia. El mateix grup d'especialistes ha advertit que el nou eslògan del govern –"Estigueu alerta, controleu el virus, salveu vides"– és un "eslògan buit".
L'elevadíssim nombre de defuncions contrasta amb la tanmateix elevada quantitat que facilita diàriament el ministeri de Sanitat, i que ahir dilluns, a les 17.00 hores, era de 32.692. La raó de la diferència es troba en què l'Oficina Nacional d'Estadística d'Anglaterra i Gal·les, així com les d'Escòcia i Irlanda del Nord, inclouen en el seu dramàtic recompte totes les morts en què el certificat de defunció destaca el covid-19 com la causa més probable, encara que no s'hagi demostrat al cent per cent per una anàlisi. L'1 de maig, de fet, el ministeri només reconeixia poc més de 28.000 morts, 7.000 per sota del que ara ha posat de manifest l'ONS.
Desviació dels titulars
Potser per intentar amagar la devastació causada, si més no als titulars de la premsa i els diferents mitjans de comunicació, el ministre del Tresor, Rishi Sunak, ha anunciat aquest dimarts que allargarà el pagament dels salaris als treballadors fins a l'octubre, a càrrec del Tresor. El progama assumeix el 80% de sou dels treballadors en el cas que l'empresa no pugui fer-se'n càrrec fins a un màxim de 2.750 euros. Sunak havia rebut tota mena de pressions per no tallar-lo d'arrel ja que podria haver deixar sense cap cobertura a entre sis i set milions d'empleats.
Tot i la brutalitat de les morts, ja siguin les 40.011 o les 50.000, la tendència en l'última setmana comença a mostrar símptomes d'un cert alleugeriment. Quan es fa un cop d'ull al nombre de víctimes setmana a setmana, doncs, s'aprecia un descens. Però que s'iniciï el descens no vol dir encara que s'estigui al final de la pandèmia, segons expliquen els experts.
Les relatives bones notícies també han tingut lloc pel que fa a les residències de la gent gran, on el nombre de decessos ha començat també a caure. Per segona setmana consecutiva s'han reduït. En la setmana que va concloure l'1 de maig, el total de víctimes mortals va ser de 8.314, però en relació amb els set dies anteriors les morts van caure a 1.503, per sota de les 2.379 prèvies, en la setmana que va acabar el 24 d'abril. En aquesta data, la pandèmia va assolir el pic més devastador en el sector assistencial. En el mateix període de set dies, i també fins a l'1 de maig, 350 persones més van morir en llars a Gal·les i 1.201 en cases d'atenció d'Escòcia, dada que representa el 43% de les víctimes mortals de covid-19 al país.
