Una cadena d'errors i rectificacions accelera el brot de covid-19 a Xile

La capital és el gran focus, amb gairebé nou de cada deu contagis, malgrat el confinaments

Cinc setmanes després d’ordenar el confinament total de Santiago de Xile, la capital continua sent el gran epicentre del coronavirus al país. Gairebé nou de cada 10 casos diagnosticats són residents a l’àrea metropolitana, una regió densament poblada on viuen set dels 18 milions de xilens. És impossible que els treballadors més empobrits, que ja patien per una estructura liberal que obvia les prestacions socials, puguin mantenir-se tancats a les quatre parets de casa seva. Conservar la salut contra la necessitat d’anar a treballar i omplir la panxa de la família.

Segons les últimes dades, la propagació del covid-19 continua imparable al país, en una situació que es repeteix en bona part dels països llatinoamericans, amb el Brasil de Jair Bolsonaro al capdavant. Xile ja suma més de 250.000 contagis i més de 7.000 morts, cosa que el situa com el setè país més afectat, per davant d’Itàlia i Espanya, que ja estan en desescalada.

El cas de Xile és diferent del d’un dels altres grans castigats per la pandèmia a la regió. El Perú va ser dels primers a ordenar tancaments d’activitats i a fer confinaments totals que van ajudar a mantenir a ratlla el brot. Amb tot, el coronavirus s’ha propagat entre els més pobres de la societat, els que han de fer cua als bancs per obtenir en efectiu les ajudes econòmiques que ha aprovat el govern. A Xile, per contra, es va optar pel que van anomenar “quarantenes estratègiques”, és a dir, aïllar barris i regions en funció de l’impacte de la infecció segons de les dades epidemiològiques actualitzades. Convençuts de l’estratègia, a l’abril es va començar a reobrir l’activitat, amb la tornada esglaonada dels alumnes a l’escola i dels treballadors no essencials per no escanyar encara més l’economia nacional i aprendre a “conviure amb el virus”, segons es va justificar des de la seu de la presidència. Gairebé només quedaven confinats els grups de risc: malalts crònics, embarassades i persones grans.

Canvi d'estratègia

Però el govern de Sebastián Piñera va haver de rectificar a mitjans del mes de maig, quan el degoteig de nous contagis sumava nous malalts fins al punt de posar en risc l’operativitat dels centres hospitalaris. Així, es va confinar la capital i els municipis de la conurbació metropolitana. La mesura ha resultat ineficaç, perquè Santiago de Xile té una taxa d’infeccions més alta que la dels Estats Units, el país amb més contagiats del món. Segons els epidemiòlegs, en aquesta regió metropolitana la quarantena només ha reduït un 30% el trànsit, una xifra insuficient per frenar la propagació del coronavirus.

El govern acaba d’aprovar una norma per castigar els que no compleixin la quarantena, seguint els consells de col·lectius sanitaris, que també reclamen augmentar la capacitat de fer proves diagnòstiques per localitzar precoçment contactes de malalts confirmats. La reforma del Codi Penal, aprovada per la majoria oficialista de dretes, fixa fins a cinc anys de presó per als empresaris que forcin treballadors a trencar l’aïllament obligatori o per als que, sabent que estan contagiats, participen en activitats comunitàries. A més, es redueixen de cinc a dos els permisos extraordinaris setmanals que es poden demanar per fer tràmits i s'augmentaran els controls policials per fer-ho complir.

El president Piñera ha acabat assumint el fracàs de la gestió a l’acceptar, el 13 de juny, la dimissió del ministre de Sanitat, Jaime Mañalich, que havia donat per “esclafada” la corba de contagis a l’abril. Aquesta no ha sigut l’única polèmica del ministre, que també va haver de rectificar el mètode de recompte de morts per coronavirus, que d’un dia per l’altre van passar de 3.700 a gairebé 5.000. Al ball de xifres s'hi ha afegit una altra controvèrsia sobre Piñera, que hauria incomplert les normes de seguretat al funeral del seu oncle, l’exarquebisbe Bernardino Piñera, on es va superar el nombre màxim d’assistents i es va obrir el taüt segellat. La Fiscalia ha anunciat una investigació, en un moment en què la popularitat del president només és del 20%.

L'escalada de contagis de covid-19 posa l'Amèrica Llatina contra les cordes