PANDÈMIA

El coronavirus és infecciós a través de l'aire en una distància de fins a cinc metres, segons un estudi

Científics de la Universitat de Florida recullen el virus de l'aire en un hospital

APOORVA MANDAVILLI / THE NEW YORK TIMES

Els escèptics respecte que el coronavirus es propaga per l'aire — inclosos molts consellers tècnics de l'Organització Mundial de la Salut (OMS)— s'han aferrat fins ara a l'evidència que faltava una peça clau per poder afirmar aquesta tesi: la prova que les gotes respiratòries flotants, anomenades aerosols, contenen el virus viu, i no només fragments del seu material genètic. Un equip de viròlegs i científics especialitzats en aerosols ha presentat recentment un estudi que confirma exactament això: que hi ha virus en l'aire que poden ser infecciosos.

"Això és el que la gent demanava saber a crits", ha afirmat Linsey Marr, experta en propagació de virus per l'aire, tot i que no ha participat en aquest estudi. "És una evidència inequívoca que hi ha virus infecciosos en els aerosols", sentencia. Ha sigut un equip de recerca de la Universitat de Florida el que ha aconseguit aïllar el virus viu dels aerosols recol·lectats a una distància de dos a cinc metres de pacients hospitalitzats que estan contagiats de covid-19, una distància que, tal com evidència aquest estudi, supera els dos metres recomanats en les pautes de distanciament social per combatre el coronavirus.

Debat entre els experts

Aquests resultats, fets públics a principis d'agost, encara no han passat tots els canals de revisió estipulats per la comunitat científica, però ja han causat un cert enrenou entre els científics. "Si això no és una prova irrefutable, llavors no sé què és", va escriure a Twitter l'esmentada experta en la transmissió aèria dels virus, Linsey Marr. D'altra banda, altres experts defensen que encara no és prou clar que la quantitat de virus detectada a l'aire pugui ser suficient per causar una infecció.

La investigació ha sigut exigent. Els aerosols, per definició, són diminuts, tenen una mida de només cinc micròmetres (una mesura equivalent a la mil·lèsima part d'un mil·límetre) d'ample. A més, l'evaporació els pot fer encara més diminuts. Els intents per capturar aquestes delicades gotetes acostumen a danyar el virus que contenen, cosa que dificulta estudiar-les. "És molt difícil prendre mostres de material biològic de l'aire i que sigui viable", va afirmar Shelly Miller, enginyera ambiental de la Universitat de Colorado Boulder que estudia la qualitat de l'aire i les malalties transmeses per l'aire. "Hem de ser intel·ligents quan prenem mostres de material biològic perquè sigui més similar a com es pot inhalar".

L’OMS admet, finalment, que el coronavirus es pot encomanar per l'aire

Els intents anteriors es van veure obstaculitzats en un pas o un altre del procés. Per exemple, un equip va intentar utilitzar un tambor giratori per mantenir suspesos els aerosols, i va mostrar que el virus va conservar la capacitat infecciosa fins a tres hores. Però, llavors, els crítics van argumentar que aquestes condicions eren experimentals i poc realistes. Altres científics van utilitzar filtres de gelatina o tubs de plàstic o vidre per recol·lectar aerosols al llarg del temps. Però la força de l'aire va reduir els aerosols i va desprendre'n el virus. Un altre grup va aconseguir aïllar virus vius, però no va demostrar que el virus aïllat pogués infectar cèl·lules.

Nous sistemes d'estudi

En el nou estudi, els investigadors han dissenyat un mostrejador que utilitza vapor d'aigua pur per engrandir prou els aerosols perquè es puguin capturar fàcilment en l'aire. En lloc de deixar aquests aerosols en repòs, l'equip els transfereix immediatament a un líquid ric en sals, sucre i proteïnes, que preserva el patogen. "Estic impressionada", va dir Robyn Schofield, química atmosfèrica de la Universitat de Melbourne a Austràlia, que mesura aerosols sobre l'oceà. "És una tècnica de mesurament molt intel·ligent". Com a editora de la revista Atmospheric Measurement Techniques, Schofield està familiaritzada amb les opcions disponibles, però va dir que no n'havia vist cap que pogués estar a l'altura d'aquesta més recent.

Els investigadors havien utilitzat prèviament aquest mètode per prendre mostres d'aire de les habitacions de l'hospital. Però, en aquests intents, altres virus respiratoris flotants van créixer més de pressa, la qual cosa va dificultar aïllar el coronavirus. Aquesta vegada l'equip va recollir mostres d'aire d'una habitació reservada per a pacients amb covid-19 a l'hospital Health Shands de la Universitat de Florida. Cap dels pacients a l'habitació va ser sotmès a procediments mèdics que se sap que generen aerosols, que l'OMS i altres organismes han sostingut que són la principal font de virus transmesos per l'aire en un entorn hospitalari.

L'equip va utilitzar dos mostrejadors, un a uns dos metres dels pacients i l'altre a uns cinc metres. Els científics van poder recollir virus a totes dues distàncies i després demostrar que el virus que havien extret de l'aire podia infectar cèl·lules en una placa de laboratori. Malgrat els dubtes existents en la comunitat científica sobre si aquests aerosols contenen prou quantitat de virus per ser infecciosos, John Lednicky, viròleg principal de l'equip de la Universitat de Florida, sintetitza: "Hem vist que podem fer créixer el virus a partir de l'aire, aquesta crec que hauria de ser la lliçó més important". Diversos experts insisteixen en la ja coneguda necessitat d'una bona ventilació dels espais interiors –per evitar una possible acumulació de virus en l'aire– i que la distància física de dos metres és "enganyosa".

Copyright: The New York Times