AMÈRICA DEL SUD

El crit de guerra del Carnaval: “Bolsonaro, ves a prendre pel cul”

La festa per antonomàsia del Brasil es polititza contra el president ultra

Si ara fa un any el Carnaval brasiler va ser el de la mobilització contra la violència de gènere i l’assetjament sexual, el de l’edició d’enguany està sent el de la politització, amb consignes espontànies contra el president ultra, Jair Bolsonaro, al poder des de l’1 de gener.

La força del Carnaval al Brasil no només es deu al fet de ser la principal festa popular que arrossega al carrer milions de persones en un país de dimensions continentals, sinó a haver-la mantingut, i fer-ne bandera, com un dels màxims símbols d’expressió democràtica. I el missatge, en uns dies de transgressió i disbauxa extrema, en què el ministeri de Salut repartirà 12 milions de preservatius, està sent clar i inequívoc: un crit reivindicatiu contra la figura de Bolsonaro.

Des de les mobilitzacions electorals a finals de setembre amb el moviment feminista Ele Não [Ell No], en referència a Bolsonaro i que va néixer a les xarxes socials sense un líder visible, no es veien als carrers milers de persones expressant el rebuig cap al líder de l’extrema dreta.

Un càntic futbolístic ofensiu adaptat en un “ Ei, Bolsonaro, vai tomar no cu ” [Ei, Bolsonaro, ves a prendre pel cul] s’ha convertit en una banda sonora improvisada arreu del país. Ja sigui amb l’ajuda de percussió des dels trios elétricos (camions adaptats perquè hi actuïn grups), als escenaris o amb crits a peu del carrer, milers de persones a les principals capitals brasileres del Carnaval -Recife, Olinda, Salvador, São Paulo i Rio de Janeiro- han popularitzat l’improperi.

Durant gran part de diumenge, el càntic ofensiu, transformat en hash-tag, va aterrar a les xarxes i es va convertir en trending topic a Twitter al Brasil. Centenars de vídeos il·lustraven l’onada carnavalesca antibolsonarista, que coincideix amb un inici de mandat convuls. Només un 38,9% dels brasilers aproven l’estrena del capità a la reserva com a president, el pitjor registre des que aquest índex va començar a ser calculat, el 2003. Aquell any, per exemple, al cap de dos mesos al poder, Lula da Silva comptava amb un 56,6% de suport.

Les referències polítiques crítiques amb el govern d’extrema dreta estan sent constants en aquests dies de Carnaval. El color de moda és el taronja, laranja en portuguès, paraula que també serveix per denominar els testaferros. Aquest argot policíac, d’origen incert, ha estat molt present en l’inici del mandat de Bolsonaro des que el diari Folha de S.Paulo -un dels mitjans a qui el president ultra té més animadversió- va destapar que l’actual formació de Bolsonaro, el Partit Social Liberal (PSL), va utilitzar candidats fantasma per desviar fons públics durant l’última campanya electoral.

L’escàndol de les candidatures laranjas va acabar amb Bolsonaro destituint el president de la formació, Gustavo Bebbiano, com a secretari general de la Presidència (un càrrec amb rang de ministre), després que Bebbiano fos insultat per Carlos Bolsonaro, fill protegit del president. La pròxima víctima de l’esquema fraudulent pot ser el ministre de Turisme, Marcelo Álvaro Ântonio, el futur del qual penja d’un fil per haver apadrinat candidats fantasma a l’estat de Minas Gerais, la segona circumscripció electoral del país.

Més continguts de