Els pro democràcia de Hong Kong es mobilitzen contra la nova llei de seguretat de la Xina

El CHRF prepara una manifestació de dos milions de persones encara sense data

Després de fer-se públiques les intencions del govern xinès d'aprovar una nova llei de seguretat per a l'illa de Hong Kong, el moviments pro democràcia han començat a mobilitzar-se per manifestar el seu rebuig. El Front Civil de Drets Humans (CHRF), que ha organitzat les principals manifestacions a la ciutat semiautònoma, ha qualificat la proposta de llei xinesa presentada a l'Assemblea Nacional Popular de "bomba atòmica". 

La llei buscaria prohibir "qualsevol acte de traïció, secessió, sedició o subversió contra el govern popular central" amb l'objectiu de "salvaguardar la seguretat nacional" després de gairebé un any de mobilitzacions pro democràcia. L'anunci de Pequín ha generat incertesa a la Borsa de Hong Kong, que ha tancat amb una caiguda del 5,6%. Les restriccions imposades per Pequín podrien acabar amb l'estatus especial de Hong Kong en les seves relacions econòmiques amb els Estats Units. 

De Xile a Hong Kong, els moviments de protesta en treva per la pandèmia

A través del seu perfil de Facebook, el CHRF ha demanat als seus seguidors que surtin al carrer per oposar-se a la llei i ha assegurat que planegen una manifestació de "més de dos milions de persones" en una data encara per definir. Aquesta manifestació, però, haurà de fer front a les mesures de distància física que s'apliquen a Hong Kong per aturar la propagació del coronavirus. Aquest divendres ja s'ha registrat una manifestació reduïda que es dirigia cap a l'oficina d'enllaç del govern xinès a Hong Kong i que, finalment, ha sigut interceptada i dissolta per la policia local. 

Des d'una altra organització, Demosisto, s'ha demanat "la més gran de les voluntats" per oposar-se a "aquesta llei impactant". "No ens hem de rendir", han reclamat des de l'organització.

Per la seva banda, Amnistia Internacional ha denunciat que la llei suposa "una amenaça gairebé existencial a l'estat de dret de Hong Kong" i un atac als drets humans a la ciutat semiautònoma. 

En canvi, la proposta de llei del govern xinès ha rebut el suport de la cap de l'executiu de Hong Kong, Carrie Lam, que ha reconegut que no creu que la nova llei acabi amb les protestes pro democràcia. 

Tot i les dificultats per ocupar els carrers en plena crisi del covid-19, durant aquests mesos el moviment pro democràcia sí que ha fet protestes a petita escala i ha reconduït la seva xarxa. A l'inici de l'esclat de la pandèmia, van ser els activistes els que van repartir 100.000 mascaretes i van difondre consells de protecció fent ús dels seus contactes.