Torna a Moscou -possiblement mai no en va marxar- la polèmica sobre la restitució dels símbols dels temps soviètics. “No els podem ignorar”, diuen els enyorats, perquè formen part de la nostra història. “Ni parlar-ne de recol·locar-los”, diuen els supervivents, perquè representen el crim i la tortura.
Formulacions com aquestes travessen esferes polítiques i mediàtiques arran de la proposta de tornar a posar l’estàtua de Féliks Dzerjinski, fundador i primer director de la policia política de Lenin, la Txekà, a la plaça de la Lubianka, l’edifici que la va acollir i n’acull encara els hereus: GPU, NKVD, KGB i FSB. Entre els defensors de la proposta destaca Aleksandr Prokhànov, ara director del diari Zavtra però que fa trenta anys, quan la Unió Soviètica esclatava, era un del pensadors -al costat d’Eduard Limónov- del nacionalcomunisme, un concepte ideològic que sintetitza els components nazifeixistes i estalinistes del comunisme soviètic. El manifest que acarona la figura de Dzerjinski no s’està de recordar que el superpolicia és una figura “polèmica” i alhora “indiscutible”; i que només per això es mereix tornar davant de la Lubianka, d’on va ser tret el 22 d’agost del 1991, quan el cop d’estat del politburó del PCUS contra Gorbatxov ja havia fracassat, i obria pas al pedregós trajecte que culminaria el 25 de desembre amb l’ensorrament de l’URSS.
¿Que quines possibilitats té Dzerjinski de tornar davant de la Lubianka? Doncs de moment no n’hi veig gaires. D’entrada perquè el partit del president Vladímir Putin, Rússia Unida, s’acosta a unes eleccions -el 19 de desembre- que es preveuen complicades. El sector més pragmàtic del putinisme no s’ha estat d’alertar que les coses encara es complicarien més amb la figura de Dzerjinski entremig de la campanya. I Putin defuig jugar amb els símbols si no és per treure’n benefici. L’any 2000 va restablir l’himne soviètic -amb retocs a la lletra de Serguei Mikhalkov, l’autor de l’original- i també la bandera roja, però només com a estendard de l’exèrcit. També va anar obrint la mà impulsant la reaparició de la imatge de Stalin posant-hi bustos i també pancartes com les que van irrompre a les desfilades del 9 de maig del 2005 per commemorar els 60 anys de la derrota del nazisme. Amb tot, Putin sempre s’ha mostrat caut davant de les propostes de retirar la mòmia de Lenin del mausoleu de la plaça Roja, i sempre ha acabat dient que encara no toca.
L’ou de la serp
Què pot passar amb Dzerjinski? Des del 1991 el monument reposa al parc Muzeon de Moscou, al costat mateix del parc Gorki. Hi he passat moltes vegades i he contemplat el vell policia acompanyat d’altres icones bolxevics com la de Sverdlov, el president de tots els soviets de Rússia -cap de l’estat- que va signar la sentència de mort del tsar NicolauII i la seva família. Lenin i Dzejinski en van ser els instigadors. Els defensors de recol·locar-lo parlen fins i tot de fer un referèndum, que per als grups de defensa dels drets humans com Memorial és una ofensa.
El 2006 ja hi va haver una altra campanya pro Dzerjinski que va fracassar, però només en part: no va tornar a la Lubianka però una reproducció de la seva figura va ser col·locada al bell mig del pati del ministeri de l’Interior. Ara s’intenta fer un altre pas. L’ou de la serp encara té capacitat d’incubar.
