Elon Musk escalfa la pugna per liderar la NASA
El magnat pressiona perquè Jared Isaacman lideri l'agència, mentre l'altre competidor, Sean Duffy, amenaça amb reobrir una licitació adjudicada a SpaceX
BarcelonaUn tuit d'Elon Musk ha fet aflorar una pugna pel lideratge de la NASA que fa temps que dura. "La persona responsable del programa espacial dels Estats Units no pot tenir un coeficient intel·lectual de dues xifres", va escriure dimarts a X, en un dard dirigit al secretari de Transports i cap en funcions de la NASA, Sean Duffy. "Hauria d'estar dirigint el programa espacial dels Estats Units algú que tingui com a principal objectiu enfilar-se als arbres?", insistia el conseller delegat de Tesla i SpaceX a X, fent mofa del passat de Duffy com a campió en concursos d'enfilar-se als arbres.
El càrrec de director de la NASA està vacant des que l'últim a ocupar-lo, Bill Nelson, va dimitir coincidint amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca el gener del 2025, i des d'aleshores s'han anat succeint directors interins. L'últim és Sean Duffy, que va ser nomenat el juliol del 2025 a l'espera d'un director definitiu. Però abans hi havia hagut un altre candidat amb més números d'encapçalar l'agència: l'empresari i astronauta Jared Isaacman, que és sens dubte el favorit d'Elon Musk.
Moltes veus opinen que el perfil d'Isaacman, tot i no tenir una trajectòria prèvia de direcció en l’àmbit governamental, encaixa més amb el de l'agència que no pas el del seu competidor, que no té coneixements de ciència ni experiència en l'àmbit aeroespacial. En canvi, a més de ser el fundador de l'empresa de pagaments Shift4 Payments, Isaacman ha dirigit diverses missions a l'espai i ha treballat amb SpaceX.
Al maig –mentre el CEO de Tesla formava part de l'administració nord-americana– Isaacman va ser nominat pel president per dirigir la NASA. Però Trump va retirar-ne la nominació coincidint amb la fi de l'etapa de Musk al seu govern i sense una explicació clara. Els últims dies, però, el nom d'Isaacman ha tornat a prendre força, en part, per la insistència del seu padrí, i això ha desembocat en una pugna entre l'astronauta i l'actual secretari de Transports que, segons informava dilluns el The Wall Street Journal, té la intenció de posar l'agència espacial sota la influència del seu departament.
Però malgrat la seva opinió sobre Isaacman, Musk té interessos que van més enllà de la idoneïtat del candidat per al càrrec. La insistència del CEO de SpaceX en desacreditar Duffy arribava l'endemà que aquest digués que la NASA buscava un pla B per portar astronautes a la superfície de la Lluna, perquè precisament l'empresa de Musk va endarrerida en els terminis d'entrega. En una entrevista a la cadena nord-americana CBS, l'administrador en funcions de la NASA va assegurar que reobrirà la licitació per construir un mòdul d'aterratge lunar a altres empreses com ara Blue Origin, de Jeff Bezos.
Pressa per obrir una base a la Lluna
"Tornarem a tirar endavant això i guanyarem la segona cursa espacial contra els xinesos. Tornarem a la Lluna, i hi establirem un campament, una base", va afirmar Duffy, que va insistir en la necessitat d'avançar-se al gegant asiàtic, que té previst enviar els seus astronautes a la Lluna el 2030. "La cursa cap a la Lluna ha començat. Les grans empreses no haurien de tenir por dels reptes. Quan els nostres innovadors competeixen entre ells, Amèrica guanya!", va insistir en una altra publicació aquest dimarts.
El cert és que la urgència de Durffy té alhora una altra raó de pes: Trump vol que l'aterratge a la Lluna es produeixi abans del 20 de gener del 2029, quan s'esgota el seu segon mandat de president. Això implica construir un nou mòdul d'aterratge lunar en menys de tres anys i mig, uns terminis molt ambiciosos que disparen el pressupost de la NASA, que ja ha patit una greu onada de retallades que l'ha obligat a abandonar altres missions i a fer acomiadaments massius.
Tanmateix, des de l'inici de la presidència de Trump, l'agència està immersa en la missió Artemis, que té com a objectiu establir una presència a llarg termini a la Lluna per primer cop i preparar altres missions per anar a Mart. SpaceX va guanyar la licitació per un valor de 2.900 milions de dòlars el 2021 per proporcionar un sistema d'aterratge lunar per als astronautes de la missió Artemis III. Però al desembre la NASA va anunciar que ajornava les pròximes missions Artemis: la que preveu fer la volta a la Lluna amb astronautes, com a molt l'abril del 2026, i la que preveu enviar dos astronautes al sud polar de la Lluna, el 2027 a tot estirar.