Trump viatjarà a Veneçuela després d'aixecar les sancions al petroli del país

WashingtonEl president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat aquest divendres que viatjarà a Veneçuela, després d'haver aixecat les sancions sobre el petroli d'aquest país. No ha especificat, però, la data del viatge. Els Estats Units han aixecat les sancions sobre el petroli veneçolà poc després de la reunió d'aquest divendres entre el secretari d'Energia estatunidenc, Chris Wright, i la presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez. La mesura ha estat publicada a la web del departament del Tresor estatunidenc i ha "autoritzat les negociacions i la signatura de contractes condicionals per a determinades inversions a Veneçuela". L'Oficina de Control d'Actius Estrangers (OFAC) del Tresor també ha emès una llista de les companyies amb presència al país que poden reprendre les seves operacions, entre les quals l'espanyola Repsol. Cal recordar que les sancions nord-americanes al petroli veneçolà li suposaven a Repsol no cobrar per la producció de gas al país.

Les altres companyies que s'inclouen a la llista del Tresor són l'estatunidenca Chevron, Shell, Eni i BP. A part de permetre restaurar les operacions, l'OFAC també permet que altres companyies de tot el món puguin realitzar noves inversions de petroli i gas veneçolà. Només es mantenen les sancions per totes aquelles accions amb empreses russes, iranianes i xineses.

El moviment d'aixecar les sancions arriba un mes després de la reunió que va celebrar Donald Trump a la Casa Blanca amb les principals petrolieres, les quals mostraven reticències a operar dins de Veneçuela per la falta de garanties jurídiques i econòmiques. El president estatunidenc exigia a les companyies que fessin una inversió "mínima" de 100.000 milions de dòlars per poder començar a reconstruir la capacitat i les infraestructures necessàries a Veneçuela. Aproximadament, construir una planta de tractament de petroli costa entre 20.000 i 30.000 milions. En el cas veneçolà, el cost encara pot ser més elevat tenint en compte que gairebé no té infraestructura i gran part de la que existeix està danyada.

Mentre que alguns gegants com Exxon es van mostrar contraris a aventurar-se en l'empresa –el CEO d'Exxon va dir que "avui dia no és invertible"–, altres com l'espanyola Repsol, que ja comptava amb infraestructura prèvia i que havia continuat operant sota el chavisme, van mostrar-se disposades a embarcar-se en els plans de Trump per explotar el cru veneçolà. "Estem a Veneçuela, senyor president, amb els nostres socis d'Eni. Produïm el gas que garanteix l'estabilitat de la meitat de la generació elèctrica neta a Veneçuela", afirmava el conseller delegat de l'empresa, Josu Jon Imaz, durant la trobada. "Estem compromesos amb aquesta estabilitat. I a més, estem sobre el terreny: tenim personal, tenim instal·lacions, tenim capacitats tècniques", destacava.

Precisament aquesta setmana Imaz tornava a fer referència al pla de Trump per a les petrolieres a Veneçuela. "És important per a Repsol, però sobretot per al país [Veneçuela]", reflexionava el directiu en un fòrum organitzat per l'escola de negocis Iese i Deloitte a Madrid. El conseller delegat va recordar el "compromís" de Repsol de continuar treballant perquè el país llatinoamericà produeixi més petroli. La companyia espanyola és una de les grans petrolieres a Veneçeula –sense tenir en compte les empreses russes ni xineses, després de Chevron, Repsol és el segon major productor–, i per això ha reivindicat que se la tingui en compte. "Els que estem al terreny i tenim els actius i els mitjans hem de poder invertir perquè la producció incrementi", defensava. "Veneçuela necessita estabilitat econòmica i social", insistia el directiu, que assegurava que les últimes setmanes "els dubtes [sobre el futur del país] s'havien dissipat".

No passa desapercebut que el moviment també segueix la visita del president colombià, Gustavo Petro, a Washington la setmana passada. El cara a cara amb Trump, que es preveia explosiu, va resultar ser una bassa d'oli plena de simpaties i regals. La bona sintonia de la reunió a porta tancada entre els dos mandataris es va explicar després, quan l'exguerriller antiimperialista va comparèixer en roda de premsa per explicar que havia estès la seva mà a Washington per extreure el petroli veneçolà. Petro ho va plantejar com un pla per ajudar a la reactivació econòmica de Veneçuela, on Colòmbia –que hi fa frontera– podria actuar com a porta de sortida del cru que explotin les companyies. "Hem vist com es podria fer una reactivació de Veneçuela amb l'ajuda de Colòmbia", va exposar Petro, que també va insinuar la participació de la petroliera estatal colombiana Ecopetrol, però va refusar donar-ne detalls.

Petro va assegurar que els mesos anteriors ja havia tingut contactes energètics amb Veneçuela i que, després de capturar Nicolás Maduro, "els Estats Units van veure la possibilitat immediata d'aixecar sancions a Occident [la zona fronterera entre Colòmbia i Veneçuela] i obrir les possibilitats que Ecopetrol sigui l'empresa eix d'aquesta reactivació". El president colombià va fer un símil amb la tasca que fan els fontaners per arreglar les canonades, a l'hora d'explicar la futura restauració dels gasoductes, oleoductes i connexions elèctriques ja construïdes a la zona fronterera.

"No és un tema de com Ecopetrol entra a Veneçuela, això és una qüestió posterior. [...] Del que es tracta és de com s'articula la frontera, que és lligar uns tubs. És com a casa teva amb el fontaner, que es tanquen els tubs i passa el gas o petroli relativament fi i es refina al nostre país o bé pot seguir cap a un port. Hi han de guanyar els tres països: Veneçuela, Colòmbia i cap on es venguin aquest tipus de mercaderies. I en això diguem que les propostes dels Estats Units estan sobre la taula", va explicar Petro, que ha assegurat que les propostes han estat des de fa anys tant a les taules de la colombiana Ecopetrol com de les empreses veneçolanes.

Estem treballant per ampliar aquesta informació