La guerra bruta entre Musk i Trump, una oportunitat per a la vella guàrdia MAGA

WashingtonUna tarda de principis juny i una publicació sobre Jeffrey Epstein. Eren les dues incògnites (quan i com) que quedaven per resoldre en els vaticinis de la ruptura entre Donald Trump i Elon Musk. Des que el sud-africà es va sumar a la campanya del republicà el 13 de juliol de l'any passat –hores després de l'atemptat a Butler– molts ja preveien el xoc de trens entre els egos dels dos multimilionaris. La guerra bruta plena de retrets i amenaces de fer mal a l'altre és una confirmació de la col·lisió de vanitats. Però no només és qüestió d'ego. De fons, hi ha el conflicte d'interessos que sempre havia existit des del moment que els multimilionaris tecnològics es van sumar al carro del trumpisme amb unes idees que contradeien l'essència del moviment MAGA. Trump i Musk perden en la ruptura, mentre que figures com Steve Bannon –referent de les bases MAGA– tenen molt a guanyar dins la Casa Blanca.

Musk ha trepitjat molts ells de poll que no havia de trepitjar dins del govern –com la de la cap de gabinet Susie Wiles– i s'havia convertit en un llast de popularitat, tal com va demostrar la derrota electoral al Suprem de Wisconsin i la caiguda de Tesla en borsa. Però malgrat això, Trump va seguir al costat del seu "first buddy". Fins i tot va convertir els jardins de la Casa Blanca en un concessionari per promocionar els vehicles elèctrics del seu aliat, a qui li va comprar un Tesla que ara es planteja vendre. "Ha perdut el cap", deia Trump aquest divendres al matí a ABC News després dels retrets del dia anterior. Segons explicaven fonts de la Casa Blanca a Reuters, el president no té previst cap trucada amb Musk les pròximes hores.

"Trump exigeix lleialtat, vol ser el rei", explica a l'ARA Craig Holman, lobista destacat d'ètica governamental del think tank Public Citizen. En cap de les anteriors crisis havia traspassat aquesta línia, fins que van arribar les crítiques al projecte de llei fiscal, la norma estrella de Trump. Musk va titllar la seva "big beautiful bill" "d'abominació" i va obrir foc públicament contra el president, creuant així el principal límit. La raó per la qual Musk fa tanta campanya contra el text –que ha de superar la votació del Senat– és perquè es preveu que augmentarà el deute públic, mentre que el seu rol al capdavant del DOGE anava en la direcció contrària: reduir-lo a còpia de retallar la despesa pública.

"Hi ha una connexió directa. La despesa pública està associada amb la regulació del govern sobre les empreses. Així, el govern intervé en la regulació de SpaceX i Tesla i en com produeix aquests cotxes. Tot això es deu a la despesa pública i a la burocràcia governamental. Per tant, al reduir la despesa pública, el que realment perseguia Musk era eliminar la regulació del sector privat per part del govern federal", exposa Holman.

L'oligarquia tecnològica

Fa sis mesos, abans de la investidura de Trump, Holman explicava a l'ARA com Musk s'havia convertit en el jugador més poderós en el nou tauler polític de Washington mentre els multimilionaris tecnològics de Silicon Valley compraven el seu lloc a la cort del president. La dreta tecnològica veia en Trump una oportunitat per desplegar la seva agenda i Musk era la punta de llança. Ara, en canvi, "és molt probable que veiem un canvi fonamental molt fort en l'administració envers les grans tecnològiques".

"Pot ser un cisma entre l’oligarquia tecnològica i Trump, o pot acabar portant Musk a enfrontar-se amb tot el sector de les tecnològiques. La resta de líders de les grans tecnològiques que col·laboren estretament amb Musk es mantenen en silenci. No volen ficar-se al mig d’aquesta disputa. Ara bé, al final pot ser que acabin estant d’acord amb Musk que, per exemple, la proposta de pressupost de Trump és una autèntica aberració i que perjudicarà greument la seva pròpia indústria, a més de la resta dels Estats Units", explica Holman.

"Tant Trump com Musk en sortiran perjudicats, però Musk podria perdre perfectament els seus negocis si continua mantenint aquesta d’hostilitat amb el president Trump –raona el lobista–. Probablement, Musk té més a perdre que Trump, perquè aquest últim és conegut per venjar-se de les persones que considera enemigues, i Musk depèn molt del govern federal per aconseguir contractes que mantinguin els seus negocis".

Dijous, les accions de Tesla van caure un 14% i van perdre aproximadament 152.400 milions de dòlars en valor de mercat –la caiguda més gran en un sol dia registrada fins ara–, mentre que aquest divendres han remuntat al voltant d'un 4% a l'hora de l'obertura dels mercats. Al seu torn, l'empresa darrere de la plataforma Truth Social del president va caure un 8% dijous, coincidint amb la davallada de la criptomoneda Trump Coin.

Bannon es frega les mans

Des del seu war room, el podcaster i padrí del moviment MAGA Steve Bannon somriu per sota del nas mentre mira com volen els ganivets. Bannon es recrea amb el seu "us ho vaig dir" sobre Musk, contra qui ja va carregar a l'inici del mandat. Al gener va protagonitzar un enfrontament amb Musk pels visats H-1B, que simbolitzen el cisma irreconciliable entre les bases MAGA i les oligarquies tecnològiques de Silicon Valley. Bannon i la base MAGA exigien eliminar aquests visats perquè consideren que tots els llocs de treball del país han de ser per als estatunidencs, però les empreses de Silicon Valley importen talent extern gràcies a aquest model de visat. Musk el defensava a ultrança i Trump va haver de sortir a mediar.

Aquest dijous, enmig de la guerra oberta, Bannon va aprofitar per ficar-hi cullerada i, ras i curt, va demanar la deportació de Musk. "Haurien d'iniciar una investigació formal del seu estatus migratori, perquè estic convençut que és un immigrant il·legal i hauria de ser deportat del país immediatament", deia a The New York Times.