Trump presenta la seva Junta de Pau de Gaza sense Europa i anorrea l'ONU

WashingtonDonald Trump ha escenificat la creació de l'anomenada Junta de Pau per a Gaza, que s'ha reunit per primer cop a Washington. En principi va presentar la creació de l'organisme - del qual ell n'és president vitalici- per governar la Gaza de postguerra, però ràpidament va ampliar el seu propòsit a ajudar a "resoldre" tots aquells països en conflicte. Després de menysprear les Nacions Unides al setembre de l'any passat a l'Assemblea General, ara Trump crea el seu propi organisme per disputar-li l'hegemonia. El magnat s'ha recreat a l'hora d'enumerar la llista d'assistents, de la qual ha presumit com una mostra més del seu poder. "En cas que a algú s'ho pregunti, avui tenim molta gent rica aquí", ha dit. A diferència de quan es va anunciar l'alto el foc, els líders europeus s'han absentat i només han enviat una delegació d'observadors. Els que li han fet costat són un cor representants de dictadures i governs autoritaris: des del president argentí Javier Milei, fins al primer ministre de Cambodja.

Europa no veu clara la iniciativa: l'octubre el president francès Emanuel Macron, el canceller alemany Friederick Merz, la italiana Giulia Meloni el britànic Keir Starmer i l'espanyol Pedro Sánchez van viatjar a la cimera d'Egipte convocada per Trump per avalar el seu pla d'alto el foc. Però avui, els únics països europeus presents a Washington han estat Kosovo, Albània i Hongria, tots tres amb una forta dependència dels Estats Units.

El fil musical ha estat força explícit. Abans de començar la reunió, Trump s'ha fet la foto de família amb els assistents amb el November Rain de Guns N' Roses, i el Gloria de Laura Branigan. Per acomiadar als 40 mandataris que han assistit a la cita s'ha fet servir el YMCA dels Village People, l'himne que magnat que ha fet sonar a cada un dels actes de campanya.

Tot i que en principi la Junta de Pau es va crear com un govern colonial per liderar la reconstrucció de Gaza, s'ha parlat poc del futur dels palestins. Trump vol que aquest organisme vagi més enllà de la Franja. Aspira a desbancar les Nacions Unides en aquesta transició cap a un nou ordre internacional sense multilateralisme. "La Junta de Pau gairebé actuarà com una instància de supervisió de les Nacions Unides, assegurant-se que funcionin correctament", ha afirmat Trump. El republicà vol que la Junta, que ha creat a seu títol personal i no com a president dels EUA, supervisi què fa i què deixa de fer l'ONU. Sense que les altres grans potències puguin vetar.

"Treballarem molt estretament amb les Nacions Unides. Les reforçarem", ha afirmat Trump, sense donar més detalls. És cert que la Junta té el vist-i-plau del Consell de Seguretat de l'ONU, gràcies a l'abstenció de Rússia i la Xina, però només ha autoritzat que operi "estrictament" a Gaza, tal com ha exposat aquest mateix dijous el portaveu de l'ONU, Farhan Haq. "Hauríem de veure, pel que fa als detalls, en què es converteix la Junta de Pau un cop estigui realment establerta per saber quin tipus de relació hi tindríem", ha dit Haq. Trump que al setembre va dir que l'ONU no servia per a res, avui ha defensat que té "un gran potencial", però condicionat a la seva Junta de Pau. "Algun dia, jo no hi seré. Però les Nacions Unides sí que hi seran i crec que seran molt més fortes", ha dit el republicà.

Bona part de la intervenció ha estat un reguitzell d'autocomplaences per la seva suposada tasca per portar la pau al món. I un cop més, s'ha queixat de no haver rebut el Premi Nobel de la Pau i n'ha culpat Noruega. L'any passat, en el marc de la seva campanya per aconseguir el premi, Trump va trucar al ministre de Finances noruec i exsecretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, per parlar dels aranzels i també del Nobel. "Vull agrair a en Gianni i a la FIFA pel que estan fent. Em van donar el seu primer premi de la pau. Van veure que Noruega em va jugar una mala passada i van dir: donem-li un premi de la pau", ha dit Trump dirigint-se al president de la FIFA, Gianni Infantino, que també estava present a l'acte com a col·laborador de la Junta. Segons el republicà, la FIFA recaptarà 75 milions de dòlars per a projectes relacionats amb el futbol a Gaza. La FIFA permet la participació de clubs israelians ubicats en assentaments il·legals a Cisjordània.

Mentre que el president de la FIFA ha tingut un seient a la primera reunió sobre el futur de Gaza, Trump ha negat la participació als representants palestins. El president estatunidenc ha exclòs a l'Autoritat Palestina i només ha donat veu al cap del comitè de tecnòcrates constituït a instàncies de Washington per administrar Gaza, Ali Shaath. El republicà va triar a dit a Shaath perquè liderés aquest cos que també sorgeix de l'acord de l'alto el foc. Per contra, el ministre d'exteriors israelià, Gideon Saar, sí que també ha estat present a la reunió. Saar ha qualificat "d'històric" el dia i ha posat el focus en el desarmament de Hamàs i la "desradicalització" de la Franja.

Els plans per a Gaza

Els dos grans temes que planaven sobre aquesta primera la Junta de Pau eren el desarmament de Hamàs exigit per Israel a l'acord de l'alto el foc i la formació d'una força internacional per controlar Gaza, sense necessitat de soldats israelians. L'entrega de les armes per part de Hamàs és un dels aspectes més sensibles del pla de 20 punts de l'acord d'alto el foc de Gaza, que va entrar en vigor l'11 d'octubre. A la trobada d'avui no s'ha explicat cap avenç. Tampoc queda clar quins incentius es poden oferir a Hamàs quan Tel-Aviv ha seguit bombardejant la Franja malgrat la treva.

La qüestió del desarmament gairebé ni s'ha mencionat, mentre que sobre la força internacional sí que alguns països han expressat el seu compromís per enviar-hi soldats. En total són cinc , segons ha confirmat, Jasper Jeffers, responsable d'aquesta for: Indonèsia, el Marroc, Kazakhstan, Kosovo i Albània. Durant la seva intervenció, Turquia ha afirmat que està disposada a contribuir-hi amb tropes també.

En total, Trump ha assegurat que ha recaptat 7.000 milions de dòlars per al pagament inicial per a la reconstrucció de Gaza. Entre els contribuents hi ha el Kazakhstan, l’Azerbaidjan, els Emirats Àrabs Units, el Marroc, Bahrain, Qatar, l’Aràbia Saudita, l’Uzbekistan i Kuwait, segons ha explicat. Les estimacions per a la reconstrucció de la Franja, que ha quedat reduïda a runes després de dos anys de guerra, arriben fins als 70.000 milions de dòlars. Així mateix, el republicà ha assegurat que els Estats Units es comprometran a aportar 10.000 milions de dòlars a la Junta de Pau, encara que no ha explicat de quin pressupost o partida sortiran aquests diners.