Una nota de paper i èpica a la Casa Blanca: com es va gestar l'alto el foc a Gaza?
L'atac d'Israel a Doha i la conferència a l'ONU per als dos estats van esperonar Washington perquè tornés a intervenir
WashingtonFeia més d'una hora que Donald Trump estava assegut al menjador d'estat de la Casa Blanca, presidint una taula rodona sobre com perseguir el moviment antifeixista –ara catalogat com a organització terrorista– al país. El president escoltava les històries de suposada violència per part d'activistes d'esquerres narrades per influencers d'extrema dreta que havien estat convidats en qualitat de periodistes, quan el secretari d'Estat, Marco Rubio, va irrompre amb dramatisme a la sala.
"Per cert, tenim aquí el Marco Rubio. Per favor, Marco, vine aquí", va dir Trump, mentre la cap de gabinet de la Casa Blanca, Susie Wiles, que seia a la dreta del president, s'aixecava de la cadira. "¿Res que hauríem de saber sobre el Pròxim Orient?"
Aquesta era la pregunta que planaria en l'ambient durant les dues hores següents fins que s'anunciés l'acord entre Hamàs i Israel. La interrupció de l'acte el feia pràcticament imminent. L'equip del president estava executant en directe un bon cliffhanger d'aquells que atrapen la premsa i que l'instint televisiu de Trump sap explotar.
"És per això que soc aquí, senyor president", contestava Rubio, ara assegut al lloc de Wiles, i assenyalava els periodistes donant a entendre al republicà que necessitava esperar que la premsa marxés per explicar-li les novetats.
Trump no semblava nerviós ni amb presses. La taula rodona continuava i Rubio va començar a escriure en un paper que li va passar al president per darrere l'esquena de la fiscal general Pam Bondi, que seia entre ells dos. Bondi continuava parlant sobre l'amenaça que representen els antifeixistes per al país, però la notícia li passava per darrere. Una mica més de dramatisme: Rubio s'aixecava per parlar a Trump a cau d'orella. No cada dia es pot recrear la històrica escena del moment en què van notificar a l'expresident Bush, enmig d'una xerrada escolar, l'atac de les Torres Bessones.
"Molt a prop", deia la nota, on Rubio havia subratllat les paraules. "Necessitem que aprovis aviat el post de Truth Social perquè puguis anunciar l'acord primer". Dimecres, deu minuts abans de les set de la tarda, gairebé una hora i mitja després de l'escena, Trump publicava el missatge a Truth Social en què anunciava l'acord entre Hamàs i Israel per a la primera fase de l'alto el foc.
La maquinària propagandística de la Casa Blanca ja s'ha afanyat a mitificar el moment de la interrupció i a vendre l'acord com una pau sense matisos. "El president de la pau", diu una de les fotografies compartides per l'equip de premsa, on apareix Trump amb una corbata groga, color dels ostatges. Tot i la victòria que suposa la fita per al republicà, no es pot parlar ni de la fi de la guerra ni de bon tros de la pau. El gener d'aquest any Trump ja va anunciar un alto el foc que suposava també l'inici de la primera fase per acabar amb el conflicte. Una treva que Israel va acabar trencant.
Encara que la interrupció d'ahir volia crear certa agitació, com si el flux de la història irrompés enmig de la ficció quotidiana per capgirar-ho tot, la realitat és que l'escena tenia gust d'èpica precuinada. Just abans de començar la taula rodona, Trump ja havia aixecat la llebre dient que preveia viatjar aquest cap de setmana al Pròxim Orient i que estaven "molt a prop" de posar fi a la guerra.
L'acord per al final de la guerra a Gaza arriba deu dies després que Trump i el primer ministre Benjamin Netanyahu anunciessin el pla de 20 punts per a la pau que havien tancat sense la participació dels palestins ni tampoc de Hamàs. Arriba també quan fa 733 dies de la guerra contra el poble palestí, 17 dies després que el gruix de països membres de l'ONU reconeguessin l'estat palestí i just un mes després que Israel bombardegés Qatar, una acció per la qual es va acabar disculpant Netanyahu amb Doha durant la seva última visita al Despatx Oval. La Casa Blanca es va encarregar de difondre la fotografia del primer ministre israelià parlant per l'auricular mentre Trump sostenia el telèfon.
Precisament, l'atac d'Israel contra els negociadors de Hamàs que eren a Doha per continuar parlant sobre l'alto el foc a Gaza va ser el cap per on es va començar a desfer l'embull de les negociacions en què l'enviat especial Steve Witkoff continuava intentant trobar la fórmula que permetés alliberar els ostatges i fer que Tel-Aviv aturés els bombardejos.
També va ser un punt d'inflexió per a Trump: posava en risc l'aliança amb un soci important a la regió – Qatar va regalar a principis d'any un avió al magnat–, i feia trontollar els negocis del seu gendre, Jared Kushner, amb els qatarians. "No estic entusiasmat", deia Trump en una reacció prou moderada.
Controlar el relat
La setmana següent, en el marc de la inauguració de la 80a Assemblea General de l'ONU, el gruix dels països membres de les Nacions Unides reconeixien l'estat palestí i escenificaven així l'aïllament de Washington i Tel-Aviv. Malgrat que el focus mediàtic de la conferència per a la solució dels dos estats va centrar-se en l'aclaparadora majoria, la clau que va esperonar els EUA va ser el fet que França i l'Aràbia Saudita intervinguessin.
L'aliança dels dos països trencava el monopoli que havia mantingut fins ara Washington en les negociacions sobre el futur de Gaza. A més, ho feia amb un pla alternatiu que sí que proposava reconèixer l'estat palestí a més de plantejar entregar, en última instància, el control a una Autoritat Palestina (AP) reformada. Abans de la conferència, el president francès, Emmanuel Macron, havia obtingut una carta del president de l'AP, Mahmud Abbas, que donava suport a un pla per a l'endemà de la guerra en què Hamàs seria desarmat i inhabilitat per ocupar càrrecs públics i es formaria un organisme transitori d'experts per governar Palestina sota el paraigua d'una Autoritat Palestina ja reformada.
La iniciativa dels dos països, que a més comptava amb el suport de nombrosos estats membres de l'ONU, va fer que Tel-Aviv i Washington s'afanyessin a recuperar el control del relat i una setmana després, el 29 de setembre, Netanyahu es presentava a la Casa Blanca. Dos moments clau tornaven a produir-se: la trucada bilateral amb Doha, i l'anunci que Israel acceptava un pla de 20 punts per posar fi a la guerra. Ja només quedava fer passar per l'embut Hamàs.