"Pensava que hi havia un tiroteig, però era l'ICE"

WashingtonEl dia després que els agents antiimmigració detinguessin el petit Liam, la Rebecca (nom fictici) estava a l'aula de l'escola esperant que els nens acabessin d'arribar per començar les classes. "Eren al voltant de les 8.45 h del matí, i alguns dels alumnes ja estaven esmorzant. Vam sentir molts de xiulets des del carrer, que són els que els veïns fan sonar quan apareix l'ICE, i per l'altaveu del centre van començar a sonar les consignes de codi vermell". En aquell moment, la Rebecca encara no sabia que les alarmes sonaven perquè un grup de l'ICE s'havia plantat a l'entrada de l'edifici intentant seguir els nens per entrar a dins l'escola. Reprimint els nervis, va agafar els seus alumnes de cinc anys i va seguir el protocol: bloquejar la porta, tancar totes les cortines, apagar els llums i posar-se amb tots els nens a la paret més llunyana de la porta. És el mateix procediment que s'activa quan hi ha un tirador en actiu dins del centre. "Va ser surrealista, en aquell moment pensava que hi havia un tiroteig. Però resulta que era l'ICE".

"És un d'aquells moments que penses que mai et passarà, fins que et passa". Aquesta professora d'una escola al sud de Minneapolis explica a l'ARA que dimecres va ser el primer cop que l'ICE s'havia personat a la immediació del centre. Des del gener de l'any passat, per ordre del president Donald Trump, els agents antiimmigració tenen permís per fer batudes a escoles i esglésies. Amb tota l'escalada de violència parapolicial per part de l'ICE a les ciutats bessones (la metròpoli que formen Minneapolis i Saint Paul), era qüestió de temps que això passés, diu la mestra, que explica que fa temps que tant ells com la resta de les escoles de la ciutat han pres mesures per protegir els seus alumnes. Al seu centre hi van des de nens de preescolar, uns quatre anys, fins a cinquè de primària, uns deu o onze anys.

Quan la Rebecca va veure la fotografia de Liam Ramos retingut pels agents de l'ICE, va quedar-se de pedra. "Va ser impactant i esfereïdor. No li va passar a una persona qualsevol, sinó a un nen de cinc anys. Els meus alumnes tenen cinc anys. Li podria haver passat a qualsevol, i no puc imaginar com s’ha de sentir aquella mestra, com s’ha de sentir aquella família, veient el que li ha passat a aquell nen. És angoixant i colpidor acomiadar-te dels teus alumnes quan pugen a l’autobús o al final del dia, i limitar-te a esperar i resar per poder-los tornar a veure l’endemà. Ara mateix, a Minneapolis, és una por molt real", relata la professora. A través de l'auricular del telèfon la veu s'ennuega, com si es quedés sense aire per uns segons.

Des de la parada de l'autobús, on els nens baixen fins a arribar a la porta principal del centre hi ha uns seixanta metres. És poc més que girar la cantonada, caminar una miqueta per la vorera i pujar l'escala que hi ha als peus de l'entrada. Malgrat el petit tram que suposa, fa setmanes que a l'escola fan un recompte dels nens abans que baixin de l'autobús i, un cop entren a l'edifici, tornen a passar llista. És per assegurar-se que tothom arriba a l'escola i que els agents de l'ICE no n'han retingut cap pel camí, explica la professora.

Les constants revisions per assegurar-se que tots els estudiants arriben a l'aula no és l'únic que ha canviat des que al desembre va començar la macrobatuda de l'ICE, batejada com Metro Surge, a Minneapolis. Molts de pares han deixat de portar els nens a classe, per por a ser detinguts pel camí. A la seva classe de preescolar, la Rebecca explica que dels 22 alumnes que té, 12 han deixat de venir. "La nostra escola està molt afectada, molts dels nostres alumnes ho estan, i molts segueixen les classes en línia. Crec que tenim una de les comunitats més grans de l’ensenyament en línia en aquest moment", exposa. Aquesta mesura, oferir classes en línia perquè tots aquells estudiants que estan a casa puguin seguir el curs, és una de les que han pres. Però no és l'única.

"El pati s’ha traslladat a l’interior, així que ara els alumnes no surten fora. A l’hora de sortir de l’escola, els pares d'altres alumnes –la majoria d'ells blancs– recullen aquests alumnes afectats i els porten a casa perquè els seus pares no hagin de sortir de casa ni del lloc on s’allotgen, de manera que limiten qualsevol interacció que hi pugui haver amb l'ICE". També han canviat els procediments per a la sortida amb l'autobús. "Esperem fins que els autobusos estiguin completament preparats per carregar, i tots els alumnes es concentren en un lloc específic de l’escola, sigui on sigui. Després, un gran grup de professors els acompanyen fins a l’autobús per evitar que algun alumne es desviï o hi hagi interaccions en el trajecte", exposa.

El que passa en aquest centre al sud de la ciutat és la realitat de la gran majoria de les escoles de Minneapolis. L'agreujant del terror ha estat ara, quan en els darrers dies els agents han començat a arrestar menors d'edat. El Liam és el cas que ha tingut més repercussió, perquè és un nen de cinc anys, però han detingut tres menors més: dimarts, al barri de Columbia Heights, els agents de l'ICE van treure del cotxe un noi de 17 anys i se'l van emportar; el 14 de gener van ser arrestats un altre noi de 17 anys i la seva mare després que els agents irrompessin al seu apartament, i el 6 de gener, una nena de 10 anys va ser detinguda juntament amb la seva mare mentre anava a l'escola.