John Sandweg, excap de l'ICE: "El reclutament ideològic de l'ICE és una recepta per al desastre"

WashingtonQuan John Sandweg dirigia l'ICE sota la presidència de Barack Obama, les sigles del cos d'immigració no eren tan conegudes. Els agents tampoc vestien passamuntanyes. Ara, sota la presidència de Donald Trump, els agents s'han convertit en una figura omnipresent tant als carrers del país com a l'imaginari de la societat estatunidenca. La brutalitat parapolicial aplicada a Minneapolis ha tocat sostre amb l'assassinat de dos ciutadans i ha posat en dubte que realment el principal objectiu de l'ICE sigui el control migratori. "Òbviament, no van enviar aquesta gran quantitat d'agents del DHS [el departament de Seguretat Nacional] a Minneapolis només per una operació d'immigració. És evident que també estaven enviant un missatge a la societat", explica Sandweg des d'Arizona en una trucada amb l'ARA.

La conversa es produeix tres dies abans que el tsar de la frontera de Trump, Thomas Homan, anunciés la conclusió del macrooperatiu d'antiimmigració a Minnesota. Durant l'any que va exercir com a director interí de l'ICE (2013-2014), Sandweg va treballar amb Homan. Com a excompany, assegura estar "impressionat" amb com el tsar fronterer està desescalant la situació i diu que les mesures que està adoptant –reduir la presència d'oficials i tenir més cooperació amb les autoritats locals– no són tan diferents de les que s'aplicaven amb Obama: "Eren tàctiques policials, no polítiques".

El primer any de la campanya de deportacions massives de Trump ha conclòs amb unes 675.000 deportacions, segons del DHS. Unes xifres opaques –ja que no es poden desglossar i tampoc verificar independentment– que, tanmateix, continuen estant per sota dels números assolits per Obama i Joe Biden. Les dades queden lluny de l'objectiu trumpista del milió de deportacions anuals i ni tan sols superen les 685.000 deportacions que s’estima que l'expresident Biden va dur a terme el 2024. Així mateix, durant els vuit anys de l’administració Obama, es van executar més de 3,1 milions d'expulsions, segons el Transactional Records Access Clearinghouse de la Universitat de Syracuse.

Sandweg explica que amb Obama els operatius "eren molt més tranquils i de perfil baix" perquè s'estudiaven bé els objectius abans d'actuar. Al llarg de la conversa, l'excap de l'ICE expressa la seva preocupació pel canvi de tàctiques que està adoptant l'agència amb Trump i per com l'accelerada campanya de reclutament està canviant la cultura d'un cos que es va crear el 2003 com a part de la resposta dels atemptats de l'11-S.

Hem vist un canvi molt visible en com opera l’ICE sota l’administració Trump: agents amb màscares, detencions agressives, operacions nocturnes com les de Chicago i escenes com la de Minneapolis, on veïns descriuen cotxes sense identificació donant voltes i persones sent arrestades al carrer basant‑se en perfils racials. Com s’explica aquesta escalada d’agressivitat?

— Tot comença a l'estiu, quan Stephen Miller i la cap del DHS, Kristi Noem, diuen a l'ICE que volen 3.000 detencions al dia. Com a resultat, es van canviar les tàctiques que històricament se centraven en tres àrees: detenir la gent a la frontera, agafar la gent a les presons i fer operacions al carrer. Al carrer, l'ICE actuava de manera dirigida: investigaven i identificaven immigrants condemnats per delictes i prioritzaven els casos més greus. Quan sortien, sabien a qui anaven a buscar i gairebé sempre aquella persona tenia antecedents penals. El problema és que aquest modus operandi és lent, i quan Trump entra vol resultats ràpids. Això es tradueix en batudes en pàrquings, als punts de rentat de cotxes, controls de trànsit, detencions en jutjats d’immigració i citar persones que tenien una suspensió d’expulsió i detenir-les quan acudien a registrar-se.

Trump diu que estan arrestant "el pitjor del pitjor", però una revisió que acaba de fer la CBS estima que de les 400.000 persones arrestades per l'ICE aquest any, només el 14 % tenien antecedents. Com interpreta aquesta discrepància entre la narrativa pública de seguretat i el perfil real de les persones detingudes?

— Dubto que capturar un gran nombre de delinqüents sigui l'objectiu de l'administració. Això és el que diuen, però la manera com estan actuant no hi concorda. Els delinqüents no acostumen a estar als aparcaments dels Home Depot buscant feina. Potser en trobaràs un o dos d’aquesta manera, però la manera de trobar criminals demana un enfocament selectiu. Una cosa a destacar és que l'informe de la CBS inclou tothom, tant si l’ICE els deté al carrer com si els treu d’una presó, i si hi restes les persones que han estat detingudes dins de presons i centres penitenciaris –unes 140.000–, el percentatge de migrants amb antecedents penals detinguts en aquestes operacions a Minneapolis és encara més baix. Només mirant les dades, crec que és bastant evident que l’objectiu a Minnesota era detenir tantes persones com fos possible.

Però és que, a més, la quantitat de persones deportades durant aquest primer any amb desplegaments massius segueix sent inferior al nombre d'expulsions de l'últim any de Biden.

— Esclar, perquè un dels objectius era enviar un missatge al públic. Fer una mostra de força amb agents al carrer amb equip tàctic. Això d'anunciar els operatius per endavant i dir: "Enviarem agents a Minneapolis". Això és insensat. Mai no havia sentit que cap agència d’aplicació de la llei anunciés que està a punt de fer una operació en un lloc concret. Això posa els agents en perill i posa en perill el públic. Tota aquesta exhibició és per fer notar que s'estan complint les promeses de la campanya i també per crear por entre els migrants perquè marxin voluntàriament del país. Aquesta administració arriba fins i tot a pagar 2.600 dòlars a qui s'autodeporti. Finalment, també es vol forçar la cooperació d'estats i governs locals: si no cooperes amb nosaltres en la deportació massiva, t'enviarem milers d’agents a la teva comunitat.

Aquestes tàctiques agressives ja les vam veure a Los Angeles a l'estiu, i a Chicago a la tardor. Per què tot ha esclatat a Minneapolis? A Los Angeles, ja teníem agents de la Patrulla Fronterera (CBP) actuant sota les ordres de Greg Bovino, que just va ser expulsat de Minnesota després dels dos assassinats.

— L'administració ha fet fer als agents de l'ICE i la CBP coses que normalment no fan. Ha posat agents dedicats al control migratori a confrontar manifestants i a protegir edificis federals. Això va crear una situació molt perillosa tant per als agents com per als manifestants i els immigrants. Els agents de la CBP, enviats massivament a Minneapolis, no estan formats per operar en entorns urbans. Si treballes al DHS, saps que la cultura de la CBP és molt agressiva, perquè operen en un entorn molt perillós, a la frontera sud, on poden trobar-se amb traficants de droga enmig del desert.

¿El fet que ara vagin amb la cara tapada, cosa que dificulta la rendició de comptes, influeix en l'agressivitat?

— Sento empatia pels agents, però no pots tenir una agència federal en què els agents portin màscares. Això mina la credibilitat de l’agència i genera por entre el públic, el mateix públic que l’agència ha jurat protegir. Quan jo dirigia l'ICE, ningú portava màscara excepte en circumstàncies molt limitades.

Com valora la resposta de l’administració pels assassinats de Pretti i Good a mans dels agents antiimmigració? Se'ls va titllar de "terrorisme domèstic" i fins i tot el vicepresident J.D. Vance va defensar que els oficials tenien immunitat.

— Em va resultar molt decebedor veure'ls dir que l'actuació dels agents estava totalment justificada abans que s’haguessin aclarit els fets. El problema d’això és que fa perdre credibilitat a l’agència. Es fa molt difícil creure que una investigació serà justa.

L’administració Trump està accelerant el reclutament d'agents de l'ICE. El DHS va tancar el 2025 amb 12.000 noves incorporacions, i va superar així l'objectiu dels 10.000 i va passar a tenir 22.000 efectius. Per facilitar-ho, s'han reduït de manera significativa els requisits d’edat i els programes de formació. Quin impacte té això en el perfil dels agents?

— Nosaltres mai vam contractar tanta gent tan ràpid, sobretot perquè trobar un perfil que encaixi no és fàcil. La velocitat amb què s'està reclutant és un problema. Incorporar un nombre enorme de persones en molt poc temps és potencialment perillós. Quan jo contractava personal, hi havia comprovacions d’antecedents molt exhaustives i una formació extensa. Em preocupa que ara aquestes comprovacions s’hagin escurçat i que la formació també s’estigui reduint. Tot això hauria de preocupar a l’opinió pública.

A això cal sumar-hi el marcat factor ideològic de la campanya de reclutament, amb missatges quasi bèl·lics i crides a protegir el país d'una suposada invasió.

— Aquest reclutament ideològic és una potencial recepta per al desastre. Especialment, si a més hi sumes que s'ha retallat la formació. El que vols són persones que facin complir la llei de manera justa i que tractin tothom amb dignitat i respecte. Si comences a reclutar persones més motivades per una animadversió cap als immigrants que no pas pel desig de fer el país més segur, pots acabar generant mals agents.

¿L'escalada de brutalitat, que just ha coincidit amb l'inici del 2026, es podria explicar per aquests nous agents?

— Això encara no ha arribat, però arribarà. No tinc les xifres exactes, però diria que, de tots aquests agents, només uns quants centenars són nous. D'aquí un any o dos és quan realment començarem a veure aquests milers d’agents nous, amb nivells de formació més baixos, desplegats i sortint al carrer com a agents de l’ICE. Per tant, la situació pot empitjorar encara més. El risc serà molt diferent d’aquí dos anys que no pas avui. I, sens dubte, avui ja és diferent del que era fa un any.

¿Trump està canviant l'essència del que era l'ICE?

— Quan simplement contractes 10.000 persones noves i acomiades líders amb experiència, estàs canviant la cultura. Amb aquests processos de reclutament, canviaran la cultura de l’ICE, fet que pot impactar dins del cos durant molt de temps.

L'altra pota d'aquesta hipertròfia de l'agència és la injecció de diners amb un pressupost a l'altura d'un exèrcit, amb una mitjana d’uns 37.500 milions de dòlars anuals durant els pròxims quatre anys.

— La major part d’aquests diners es gastaran en detenció. L’administració està expandint massivament la detenció, que passa de 40.000 places a 100.000 places. És una quantitat enorme de diners i és molt preocupant que s'estigui gastant tant amb una estructura de supervisió debilitada. No crec que sigui cap secret que l’oficina de l’inspector general i algunes de les oficines internes encarregades de vigilar que tot es faci correctament han estat debilitades per l’administració. I un cop més diria que, veient totes les dades, sens dubte no es necessiten aquests milers de milions de dòlars.