Stephen Miller, el piròman que atia la vena incendiària de Trump
Figura omnipresent a la Casa Blanca i mà executora del president, el cap adjunt de gabinet és una de les veus més dogmàtiques de l'administració
Washington"Som una superpotència i ens comportarem com una superpotència". Ras i curt. El cap adjunt de gabinet del govern dels EUA, Stephen Miller, escandalitzava dilluns al vespre els europeus amb unes declaracions més incendiàries que les del mateix Donald Trump. Que no enganyi la grisor que desprèn el nom del càrrec: aquest home de 40 anys és una figura omnipresent als passadissos de la Casa Blanca, mà executora de màxima confiança del president i piròman oficial.
Les declaracions a la CNN no eren una sortida de to, ni una escalda en la hiperactiva campanya imperialista de Washington, era Stephen Miller sent Stephen Miller: el mateix home que ha retratat l'oposició política com les "forces del mal" que amenacen el llinatge d'una noble nació que es remunta als romans; que ha qualificat el Partit Demòcrata d'"organització domèstica extremista"; que ha defensat suspendre el dret d'habeas corpus per als immigrants; ha titllat la immigració legal de "somalificació d'Amèrica", i, òbviament, creu en un ordre internacional governat "per la força" i el "poder" en què els dèbils no han de fer altra cosa que acotar el cap. I quan diu tot això ho diu perquè ho creu de debò, mentre la resta de membres del govern se l'escolten amb atenció. Incloent-hi el commander in chief.
Hi ha moments en què fins i tot a Trump el dogmatisme del seu assessor li sembla massa extrem. "M’encantaria que vingués aquí i expliqués els seus autèntics sentiments, o potser no els més autèntics", bromejava a l'octubre el president en un brífing al Despatx Oval. Trump troba que les idees de Miller poden ser massa fortes per al públic extern. Però això no ha impedit que Miller s'hagi convertit en una de les principals referències del president, que li consulta quasi totes les seves decisions polítiques.
Un dels valors de Miller és que probablement és una de les poques persones del cercle intern de Trump que diuen alt i clar el que pensen. Però el que segurament valora més el president és el seu tarannà de bon soldat: tot i no estar d'acord amb una decisió, si Trump ordena una cosa l'executa amb precisió mecànica. Cosa que es tradueix en ordres dures i expectatives altes per a tots els membres de l'administració que estan sota seu. A part de ser el subcap de gabinet de la Casa Blanca, Miller també és el director del Consell de Seguretat Nacional. Aquest grup de treball entre agències, vestigi de la guerra contra el terror de l'administració de George Bush fill, és l'atalaia de poder des de la qual Miller té accés a bona part de les agències policials de l'administració: l'FBI, l'ICE (el Servei de Control d'Immigració i Duanes), el CBP (la patrulla fronterera) i similars.
La immigració, una obsessió
Les macrobatudes de l'ICE a Los Angeles del juny, amb les detencions arbitràries i violentes que van desencadenar les protestes a la ciutat, eren conseqüència de les pressions de Miller, que veia que la campanya de deportacions estava perdent pistonada. Al maig, just abans del desembarcament a la ciutat californiana, va exigir a l'ICE un ritme de 3.000 immigrants arrestats per dia. També està rere la campanya de reclutament per fer créixer el cos migratori, que d'entrada tenia uns 20.000 agents. Sota la crida a defensar la nació d'una "invasió" s'havia fixat l'objectiu d'aconseguir 10.000 nous inscrits. A principis de gener el departament de Seguretat Nacional anunciava amb satisfacció que havia superat la xifra mínima amb un total de 12.000 nous agents.
La qüestió migratòria sempre ha estat la gran obsessió de Miller, que també és conegut per les seves simpaties amb el supremacisme blanc. El 2019 el Southern Poverty Law Center va reportar la filtració d'uns emails que Miller havia enviat al portal web conservador Breitbart News on els pressionava perquè difonguessin idees del llibre The camp of the saints, una novel·la dels 70 popular entre els nacionalistes blancs i neonazis.
La seva fixació amb els immigrants va més enllà del si tenen estatus legal al país o no. És una qüestió racial. És per això que també ha pressionat per posar traves als programes d'immigració legal, com ara el DACA. Les sigles fan referència al programa creat per Obama el 2012 per donar protecció als menors que han entrat als EUA sense papers, i també es fan servir per descriure aquest grup poblacional. Trump acostumava a parlar bé dels DACA, però recentment el seu to ha canviat.
Miller va ser l'ideòleg darrere les polítiques de separar famílies durant el primer mandat de Trump. Tot i no ser un expert en dret també va ser qui durant la covid va reinterpretar de forma imaginativa una autoritat d'emergència del 1944 per tancar la frontera i expulsar en calent els migrants que entressin de Mèxic. Llavors era només assessor del president, i per tant no tenia tant poder com ara. Però, així i tot, va donar ales a la mà dura del magnat contra les persones migrants.
La maquinària tan ben engreixada de la campanya de deportacions massives funciona a tota velocitat perquè Miller ja feia temps que la planejava. L'home de confiança del president també és un dels autors del Project 2025, el pla ultraconservador del think tank Heritage Foundation que dibuixava les línies mestres de l'assalt al sistema democràtic que Trump està executant.
