"Ens tanquem al lavabo per parlar entre nosaltres": centenars de treballadors de la NASA esclaten contra Trump

Una carta pública de treballadors de la NASA difosa aquest dilluns insta els líders de l’agència espacial a no dur a terme les retallades profundes que defensa l’administració Trump. “Ens veiem obligats a parlar quan els nostres líders prioritzen l’impuls polític per sobre de la seguretat humana, l’avenç científic i l’ús eficient dels recursos públics”, escriuen els treballadors a la carta. Està adreçada a Sean Duffy, secretari de Transport, a qui el president Trump va nomenar aquest mes l’administrador interí de la NASA.

Les retallades als programes de la NASA han estat arbitràries i desafien les prioritats establertes pel Congrés, segons diuen els treballadors de la NASA. “Les conseqüències tant per a l’agència com per al país són nefastes”, escriuen. La NASA no ha respost a la sol·licitud de comentaris.

La carta de la NASA arriba després d’altres de similars de treballadors federals de l’Institut Nacional de Salut (NIH) i de l’Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA). Jay Battacharya, director del NIH, va dir que acollia amb satisfacció la dissidència respectuosa, però l’EPA va posar en excedència 144 treballadors que van firmar la carta.

“Tots tenim por que ens despatxin –afirma Monica Gorman, analista d’investigació d’operacions del Centre Goddard de Vols Espacials de la NASA a Freenbelt (Maryland)–. Tenim por de les represàlies. Ens tanquem al lavabo. Hi anem per parlar entre nosaltres i mirem per sota dels vàters per assegurar-nos que no hi ha ningú més abans de parlar”.

Gorman és un dels 287 treballadors de la NASA que han firmat la carta, tot i que més de la meitat ho han fet de manera anònima. A l’agència espacial hi treballen més de 15.000 persones. Científics destacats aliens a la NASA, entre els quals vint premis Nobel, també van oferir el seu suport.

La carta del NIH va inspirar algunes persones de la NASA a fer un esforç semblant. Els redactors de la carta de l’Institut Nacional de Salut van anomenar el seu desacord la “Declaració de Bethesda” (nom del poble de Maryland on hi ha l’agència) i els redactors de la carta de la NASA han anomenat la seva “Declaració Voyager”, en honor de Voyager 1 i Voyager 2, les dues sondes espacials de la NASA llançades als anys setanta que continuen funcionant mentre volen per l’espai interestel·lar.

“Un dels missatges que ha estat transmetent la direcció de la NASA a tots els empleats és que ningú ens vindrà a salvar, ni tan sols el Congrés”, diu un dels organitzadors de la carta, que parla sota condició d’anonimat per por de represàlies. “Així que la Declaració Voyager és un esforç que fem per alçar la veu i parlar per salvar-nos a nosaltres mateixos”, afegeix.

La carta es presenta com un “desacord formal”, un procediment oficial de la NASA per fer constar els desacords que els directius no volen sentir. Forma part dels canvis introduïts a la NASA després de les pèrdues dels transbordadors espacials Columbia i Challenger, quan es van ignorar les preocupacions de diversos enginyers.

Stand Up for Science (Defensem la Ciència), una organització sense ànim de lucre que ha organitzat l’oposició a les retallades de l’administració Trump a la investigació científica, ha ajudat a coordinar les cartes a les tres agències.

A la seva proposta de pressupost al Congrés el juny, l’administració Trump va plantejar de retallar el pressupost de la NASA gairebé un 25%. La direcció de missions científiques de la NASA, que inclou les ciències de la Terra, les missions del sistema solar i l’astrofísica, s’enfrontaria a una retallada del 47%, i passaria de 7.300 milions de dòlars a 3.900 milions. Dinou missions científiques actualment en funcionament, entre les quals hi ha l’Observatori de Rajos X Chandra, la missió Juno a Júpiter i els dos Observatoris Orbitals del Carboni, es desactivarien i es descartarien.

No sembla que el Congrés estigui d’acord amb retallades tan draconianes. A la proposta de pressupost per a la NASA, un subcomitè del Senat destinaria 7.300 milions de dòlars a la direcció de missions científiques de la NASA per a l’any fiscal 2026, la mateixa quantitat que l’any en curs. El seu homòleg a la Cambra de Representants va ser menys generós i va proposar 6.000 milions de dòlars per a les missions científiques.

Tot i que la NASA ha evitat fins ara els acomiadaments generalitzats, milers de treballadors n’han marxat o es plantegen de fer-ho en virtut d’ofertes de jubilació anticipada i compra de llocs de feina. “Hi ha gent que conec que se n’han anat perquè volen fer lloc a gent més jove –diu la Gorman–. És el cas de la meva supervisora, que s’ha jubilat, i diu que vol intentar que no ens acomiadin a la resta”.

Una de les queixes dels autors de les cartes és que els dirigents de la NASA han pres decisions basades en les retallades proposades pel president, sense esperar a veure què hi aportarà el Congrés. Una altra preocupació és que, encara que el Congrés aporti diners per a missions científiques, l’administració es podria negar a gastar-los.

La setmana passada, en una carta a Duffy, dos membres demòcrates del Comitè de Ciència, Espai i Tecnologia de la Cambra de Representants –Zoe Lofgren, de Califòrnia, i Valeria Foushee, de Carolina del Nord– van acusar la NASA d’implementar il·legalment les prioritats de Trump.

“El Congrés ordena la NASA que gasti diners en determinades missions, programes i prioritats; i el Congrés estableix les polítiques que la NASA ha d’implementar –van escriure Lofgren i Foushee–. Aquestes accions del Congrés no són peticions amistoses. Són la llei”.

Gorman diu que els van dir que el seu departament, que proporciona una avaluació independent sobre els costos i el calendari dels projectes al centre d’investigació de la NASA on treballa, no seria finançat l’any vinent. “Realment vull que el públic en general sigui conscient que les coses s’estan interrompent i tallant, ara –va dir–. Les coses ja no estan bé ara mateix, i una vegada que els científics i enginyers d’alt nivell se n’hagin anat, s’haurà acabat. És un coneixement que desapareix, i tots patirem la fuga de cervells durant anys i panys”.

Gorman, principal organitzadora d’un sindicat que representa 1.700 científics, enginyers i tècnics de Goddard, ha parlat clarament. “Jo corro el risc de perdre la feina, i prefereixo parlar i intentar salvar alguna cosa a la NASA, en lloc de simplement amagar-me sota l’escriptori fins que em facin fora –diu–. Però tinc por”.

Copyright The New York Times