Trump amenaça Putin amb aranzels i sancions si no acaba amb la guerra a Ucraïna
El nou president dels EUA també amenaça Pequín amb aranzels del 10% a totes les importacions xineses
BarcelonaCom es podia esperar, Donald Trump no ha complert amb la promesa electoral d'acabar amb la guerra entre Rússia i Ucraïna en 24 hores, ni tampoc s'ha fet públic cap full de ruta del nou gabinet estatunidenc que traci les línies mestres per acabar amb una guerra sobre la qual el nou secretari d'Estat, Marco Rubio, ha assegurat que la seva la fi "haurà de ser la política oficial dels Estats Units".
Fins ara, tot el que envolta un possible final del conflicte només s'ha mogut en l'àmbit de la retòrica i els temptejos entre les diferents parts involucrades. Però Trump aquest dimecres ha canviat el to per un de més agressiu i, en un missatge a la seva xarxa social Truth Social, ha amenaçat Putin amb "alts nivells d’impostos, aranzels i sancions a qualsevol cosa" que Rússia els vengui si no fa "una oferta" per a un acord de pau. Cal recordar que Rússia ja és una de les economies més sancionades del món per Occident.
Com és habitual, el republicà ha criticat el seu antecessor, Joe Biden, i ha afirmat: "[La guerra] no hauria començat mai si jo hagués estat president, així que acabem amb ella". Tot i això, ha plantejat dos escenaris a Putin: "Podem fer-ho de la manera difícil, però la manera fàcil sempre és millor". Així doncs, l'única proposta real de pau postulada pel magnat serien més sancions i més aranzels, en una línia semblant a la que Trump ha fet servir per pressionar els seus principals socis comercials com Europa, el Canadà i Mèxic amb un augment dels aranzels en el comerç bilateral. El president nord-americà també ha fet èmfasi en la situació econòmica de Rússia, sobre la qual ha assegurat que "està fracassant" i que, per tant, li fa "un gran favor a Putin" forçant-lo a posar fi a la guerra.
Sense notícies de negociacions
Hores després de jurar el càrrec, Trump ja va advertir el seu homòleg rus que "estava destruint Rússia". El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va felicitar Trump amb un missatge que celebrava la investidura com "un dia d'esperança per la resolució de molts problemes": "La política de Trump de la pau a través de la força és una oportunitat per aconseguir una pau justa i duradora, que és la prioritat principal". Marco Rubio va deixar clar que Moscou i Kíiv haurien de fer “concessions” mútues.
El mateix Trump va dir fa unes setmanes que s'estava preparant una reunió entre ell i Putin, tot i que el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va dir que no hi havia preparatius reals en marxa, per la qual cosa sembla que la pilota està sobre la teulada russa, que amb els avenços lents però constants al front de batalla, cal veure quin temps es pren per avançar o no en unes eventuals converses de pau.
Tot i l'agressivitat de les advertències que ha fet el republicà, ha adornat el text amb un apropament al Kremlin: "No vull fer mal a Rússia. M’encanta el poble rus", i ha afegit que sempre ha tingut "una molt bona relació amb Putin", motiu que sempre s'ha considerat com un important avantatge de cara a facilitar les converses de pau. “No hem d’oblidar mai que Rússia ens va ajudar a guanyar la Segona Guerra Mundial, perdent gairebé 60.000.000 de vides en el procés”, tot i que la realitat és que es calcula que la Unió Soviètica va perdre uns vint milions de persones, i no el triple.
Aranzels als productes xinesos
A qui també ha avisat Trump les últimes hores és la Xina, país que Trump sempre ha mantingut que és la veritable amenaça als interessos nord-americans. Concretament, ha afirmat que es planteja aplicar un aranzel del 10% a totes les exportacions xineses als Estats Units com a represàlia pel que ha considerat una entrada "massiva" de fentanil procedent de la Xina.
El republicà acusa Pequín de permetre que s'enviï aquesta droga a Mèxic i el Canadà, i que després acaba als carrers dels EUA. Tot i que l'agència antidrogues (DEA per les sigles en anglès) xifra les víctimes mortals per fentanil en 70.000, Trump afirma que ja ha provocat 300.000 morts al país, motiu pel qual s'ha convertit en una prioritat declarada de Washington i la raó principal de la tensió amb la Xina.