Trump descarta l'ús de "la força" per annexionar-se Groenlàndia, però exigeix "negociacions immediates"

WashingtonD'aspirant al Nobel de la pau a gairebé salvador mundial. Els aires messiànics de Donald Trump han evolucionat a una mena d'imperialisme benefactor a Davos, on el president ha recordat que tot el món està en deute amb els EUA. Europa? "Vam crear l'OTAN per protegir Europa de l'URSS". El Canadà? "Haurien d'estar agraïts; poden viure gràcies als EUA". "Sense nosaltres, la majoria de països no funcionen". I què demana a canvi de tot aquest sacrifici, el president? "Aconseguir Groenlàndia, ser-ne els propietaris".

En un gest magnànim per part d'algú que ha recordat a tots els assistents com fa tres setmanes va segrestar Nicolás Maduro, Trump ha insistit que no vol "fer servir la força" per obtenir Groenlàndia. "La gent pensava que faria servir la força. No he de fer servir la força. No vull fer servir la força. No faré servir la força. Tot el que demanen els Estats Units és un lloc que es diu Groenlàndia", ha afirmat el republicà, que ha exigit "negociacions immediates" per poder comprar l'illa àrtica. O millor dit, "recuperar", tal com ell ha volgut exposar durant una rocambolesca reinterpretació del paper dels EUA a la Segona Guerra Mundial.

La campanya de pressions i amenaces per adquirir Groenlàndia feia que Trump avui jugués en territori hostil. O almenys això era l'esperable en el fòrum mundial d'economia celebrat a Suïssa, on nombrosos dirigents europeus assistien. Però en lloc del petri silenci amb el qual fins i tot els alts comandaments militars estatunidencs van desafiar el president al setembre, el públic de Davos no ha fet més que riure-li les gràcies. Només arrancar, Trump ha afirmat que estava content de ser "amb tants amics, i alguns enemics". Quan ha estat el torn de parlar sobre Groenlàndia, després de més de 20 minuts de peroració, Trump ha preguntat al fòrum: "Puc dir unes paraules sobre Groenlàndia?" I el públic ha rigut com si ahir mateix el republicà no hagués estat amenaçant Europa amb un atac militar.

Segons el magnat, aquesta "big beautiful piece of ice" resulta que ja havia estat "sota tutela" estatunidenca: "Però després de la guerra [la Segona Guerra Mundial], vam retornar Groenlàndia a Dinamarca. Que estúpids que vam ser de fer-ho, però ho vam fer, la vam retornar. Però com són ara d'ingrats?" I ha afegit, en un retret general als europeus per la seva poca consideració amb el rol salvador de Washington: "Ara mateix, potser estaríeu parlant alemany o una mica de japonès, potser". La qüestió és que durant la Segona Guerra Mundial, l'ambaixador danès a Washington va signar un tractat amb el llavors president Roosevelt que els EUA ocuparien l'illa àrtica perquè no caigués en mans de les potències de l'Eix. Un cop acabada la guerra, Truman va retornar el territori a Dinamarca.

L'argument que Trump ha aplicat a Groenlàndia és el mateix que el que ha utilitzat en les reclamacions que ha fet per annexionar-se el canal de Panamà. El republicà s'aferrava al fet que els EUA van participar en la construcció de la infraestructura per dir que ara se'ls ha de retornar. França va ser qui va iniciar el projecte, però mai no n'ha reclamat l'annexió. Trump vol viure del rèdit del paper dels EUA durant la Segona Guerra Mundial, obviant que el motiu pel qual els estatunidencs van entrar en el conflicte va ser la resposta a l'atac japonès contra Pearl Harbor el 1941 i no per cap mena de deure moral amb Europa.

En reiterades ocasions Trump ha repetit que l'interès sobre Groenlàndia és una qüestió de seguretat nacional per als EUA i que només ells són capaços de protegir l'illa de l'amenaça de la Xina i Rússia. "No és important per cap altre motiu. Tothom parla dels minerals, però de minerals n’hi ha a molts llocs. Hi ha terres rares. [...] Aquesta no és la raó per la qual la necessitem. La necessitem per a la seguretat nacional estratègica i la seguretat internacional. Aquesta enorme illa sense assegurar forma part de l’Amèrica del Nord, a la frontera septentrional de l’hemisferi occidental. Aquest és el nostre territori", ha defensat el republicà. Ahir, enmig de la marabunta de publicacions a Truth Social, Trump va compartir una fotografia editada amb IA de quan els líders europeus es van reunir a la Casa Blanca amb ell. En la imatge, Trump els ensenyava un mapa on els EUA, el Canadà, Groenlàndia, Cuba i Veneçuela estaven marcats com a territori estatunidenc.

La setmana passada els representants de Dinamarca i Groenlàndia ja van visitar Washington per expressar el seu no rotund a la idea que els EUA puguin comprar l'illa àrtica. El ministre d'exterior danès, Lars Lokke Rasmussen, i la groenlandesa Vivian Motzfeldt, van recalcar el "desacord fonamental" amb l'anhel de Trump, però, així i tot, van afirmar que seguirien parlant per trobar una solució que acomodés les dues parts.

Més tard, quan el moderador i exministre d'exteriors noruec Borge Brende, li ha preguntat quin tipus d'acord s'imagina per a Dinamarca sobre Groenlàndia, Trump ha respost amb la mateixa idea: Europa està en deute amb Washington per l'OTAN i ara també per la guerra d'Ucraïna. "L’OTAN ha tractat els Estats Units d’Amèrica de manera molt injusta. No vam demanar mai res. No vam obtenir mai res. [...] Però crec que ha arribat el moment que l’OTAN faci un pas endavant. Estem ajudant-los amb Ucraïna; sense nosaltres crec que Putin hauria arribat fins al final".

Reunió amb Zelenski

A remolc dels comentaris sobre la guerra d'Ucraïna i el paper dels EUA, Trump ha anunciat que aquesta tarda es reunirà amb el president Zelenski. "Crec que ara estan en un moment en què poden ajuntar-se i tancar un acord, i, si no ho fan, són estúpids. Això val per a tots dos", ha dit el magnat, referint-se també a Vladímir Putin.

Més enllà del deute històric, Trump també ha tornat a carregar contra la Unió Europea. Resseguint les idees del pla de seguretat nacional dels EUA publicat al setembre, ha afirmat que "certs llocs d'Europa no són reconeixibles". "Això és en un sentit molt negatiu, i jo estimo Europa i vull veure que a Europa li va bé, però no va en la direcció correcta. En les darreres dècades, a Washington i a les capitals europees s’ha convertit en una mena de coneixement convencional que l’única manera de fer créixer una economia occidental moderna era mitjançant un augment constant de la despesa pública, una migració massiva sense control i unes importacions estrangeres sense límits", ha dit el mandatari.

Els primers vint minuts de discurs, abans de començar a parlar sobre Groenlàndia, Trump ha tornat a enumerar els mateixos èxits que ja va relatar ahir des de la Casa Blanca: una suposada millora econòmica, la seva aposta pel retorn al petroli amb la seva particular obsessió contra els aerogeneradors i la retallada del funcionariat. Mentrestant, les enquestes i el cistell de la compra mostren una caiguda en pica de la popularitat del magnat i uns preus que continuen a l'alça, en contra del que havia promès a la campanya.

Trump ha viatjat a Suïssa amb un ampli equip d'assessors i membres de la seva administració, inclòs el secretari d'Estat, Marco Rubio. Entre el públic també hi ha l'enviat especial de Trump al Pròxim Orient, Steve Witkoff, i el gendre del president, Jared Kushner, els principals negociadors de la Casa Blanca amb Rússia i Ucraïna. Durant la seva intervenció, tots ells han rebut lloances del president per la seva feina.