Trump infla els seus èxits de mandat en un discurs en què 's'oblida' de Veneçuela

BarcelonaEl món estava pendent que Donald Trump declarés la guerra a Veneçuela en un discurs a la nació aquest dimecres (dijous a Catalunya). Però en lloc d'això, a la intervenció es va dedicar a repassar i inflar els èxits del seu mandat i a culpar de tots els mals el seu predecessor a la presidència dels Estats Units, Joe Biden. Especialment, el va responsabilitzar de l'encariment dels preus, un problema que cada dia afecta més els estatunidencs i que ha fet caure la seva popularitat a mínims històrics. "Fa onze mesos vaig heretar un desastre i l'estic arreglant", va defensar el mandatari en un discurs que va durar menys de 20 minuts i que va pronunciar a un ritme sorprenentment ràpid.

L'expectació davant el discurs de Trump era molt alta, perquè hores abans el presentador ultraconservador Tucker Carlson havia insinuat que el president podria aprofitar el moment per declarar la guerra a Nicolás Maduro. Però no va ser així. Amb un to entre ofès i impacient, Trump va carregar contra la "invasió" de migrants, els crims violents i els drets de les persones transgènere. I de tot plegat, va culpar-ne les polítiques de l'administració demòcrata de Biden, que considera el responsable dels acords comercials anteriors i d'un sistema "corrupte".

Des de la Sala de Recepció Diplomàtica de la Casa Blanca, farcida amb decoració nadalenca, Trump va intentar fer balanç del seu primer any de mandat, però el to va eclipsar el missatge i les seves paraules van acabar semblant una justificació pels seus minsos èxits en l'intent d'aturar la inflació. Va presumir de la reducció de les entrades d'immigrants, de la baixada dels preus d'alguns béns i del fet que els "salaris estan pujant més de pressa que la inflació". Una afirmació que és certa parcialment, ja que si bé les nòmines han pujat un 4%, per sota de l'increment de preus, que volta el 3%, una franja important de la població no se n'ha beneficiat i segueix patint per l'encariment de la vida.

Això, que molts ciutadans atribueixen als aranzels imposats per l'administració Trump, ha fet caure la taxa d'aprovació al nivell més baix des que el mandatari va tornar a la Casa Blanca. La web d'enquestes Gallup situa el percentatge de nord-americans que aproven la seva tasca en un 36%, només dos punts per sobre del mínim que va registrar en el seu primer mandat, just després d'inflamar la multitud que va assaltar el Capitoli el gener del 2021.

Un dels pocs anuncis que va fer va ser el d'un "dividend guerrer", un bo de 1.776 dòlars que atorgarà a 1.450.000 membres de l'exèrcit nord-americà la setmana que ve. També va anunciar una reforma sanitària per suprimir definitivament el programa Obamacare i va donar suport a la proposta republicana d'enviar diners directament al públic per compensar el cost de l'assegurança mèdica en lloc de proporcionar subvencions a través de la llei d'assistència sanitària assequible. "Vull que els diners vagin directament a la gent perquè pugui comprar la seva pròpia assistència sanitària", va dir Trump.