Trump reconeix en Mamdani la cara de l'oposició demòcrata

WashingtonDonald Trump ha reconegut un rival en el nou alcalde electe de Nova York, Zohran Mamdani, perquè també hi ha reconegut un igual. El magnetisme i la capacitat de Mamdani per mobilitzar la gent, tot i situar-se als antípodes ideològics del republicà, poden fer ombra al carisma del president estatunidenc. Tot i tenir energies molt diferents i estar enfocades a causes molt diferents, la determinació que es respirava entre els seguidors de Mamdani la nit de dimarts recordava també la força convençuda dels assistents als mítings de Trump. La principal diferència és l'eix des d'on es movien les emocions: els primers des de la il·lusió, els segons des del ressentiment.

El president estatunidenc va captar-ho en el moment en què Mamdani va donar la sorpresa en les primàries del partit, i des de llavors va començar a atacar-lo amb acusacions falses d'antisemitisme, titllant-lo de comunista, i fins i tot, va amenaçar amb revisar la ciutadania estatunidenca que va obtenir el 2018. També ha amenaçat amb enviar la Guàrdia Nacional a Nova York, si Mamdani guanyava.

Els darrers mesos Trump ha militaritzat altres ciutats dissidents, com Los Angeles i Washington, i ha convertit el departament de Justícia en la seva oficina per ajustar comptes personals. Entre els enemics contra els quals Trump ha llançat els fiscals de l'estat, està la fiscal general de Nova York, Letitia James. La lletrada va ser la que va conduir l'acusació pel cas de frau fiscal pel qual Trump va ser condemnat.

Malgrat les amenaces i els precedents, Mamdani no s'ha deixat intimidar. En el seu discurs de la victòria, després d'arrasar en uns comicis amb una participació històrica que superava les xifres de les eleccions a l'alcaldia el 2021, el demòcrata es dirigia en directe a Trump. "Donald Trump, com que sé que m’estàs mirant, tinc quatre paraules per a tu –va dir, provocant-lo– "Apuja el volum". Mamdani no s'equivocava, Trump estava mirant-lo per la televisió tal com va confirmar després la secretària de premsa, Karoline Leavitt.

"Així que escolti’m, president Trump, quan li dic això: per arribar a qualsevol de nosaltres, haurà de passar per sobre de tots nosaltres", deia Mamdani desafiant, conscient de la disposició de Trump a emprar els mecanismes institucionals per perseguir els seus rivals polítics. El demòcrata deixava clar al seu discurs que no cediria a les pressions de Trump i que la ciutat de Nova York es convertiria en l'exemple de com derrotar el president i el seu moviment polític. Perquè en el fons, tant el demòcrata com el republicà sabien que aquell vespre també s'estava gestant un nou moviment que trencaria amb la letargia del partit demòcrata.

L'estratègia de l'alcalde

De facto, Trump ja ha reconegut Mamdani com la cara de l'oposició del partit demòcrata. Però Mamdani està jugant diferent: més que atacar ofereix resistència. En part, perquè si entrés al cos a cos directe amb Trump perdria la coherència amb la seva promesa de solucionar els problemes de la ciutat. Però ambdues coses no són incompatibles. Mamdani vol convertir la urb en un santuari per a les minories perseguides per l'administració: des de les persones LGBTIQ fins als migrants.

"Treballaré amb el president si vol col·laborar per complir les seves promeses de campanya sobre uns queviures més barats o un cost de la vida més baix", va dir l’alcalde electe en una entrevista a NY1 dimecres. Però repetia que "si el president intenta anar contra la gent d’aquesta ciutat, jo seré allà defensant-los a cada pas del camí".

Dins de l'arena política, una de les característiques que més respecta Trump és la fortalesa. En geopolítica ha quedat palesa la seva admiració per la idea de líders forts, tot i que siguin autòcrates com Vladímir Putin. El president estatunidenc només tracta com a iguals aquells que s'atreveixen a desafiar-lo, perquè en la seva lògica s'ha de ser valent per atrevir-se amb algú com ell. Especialment, ara que està aconseguint acumular tant de poder sota la branca executiva.

Hi ha moltes maneres amb les quals Trump podria fer-li la vida més difícil a Mamdani. Hi ha dotzenes d'aixetes federals que envien fons a la ciutat de Nova York i que el president podria tancar: des de les que financen el transport fins a la mateixa policia. Encara que si ho fes, podria ser-li molt contraproduent, tant pels negocis que encara manté a la ciutat, com a escala política. Posar bastons a les rodes de Mamdani encara donaria més força als seus seguidors i escalaria el moviment.

Nerviosisme a la Casa Blanca?

El nerviosisme de Trump per la victòria de Mamdani i l'onada blava en altres estats –com als comicis estatals de Virgínia i Nova Jersey– es feia palès en les constants publicacions del president recordant el seu propi triomf a les eleccions presidencials de l'any passat. El mandatari celebrava l'aniversari i quasi no feia comentaris sobre les eleccions que també constituïen una mena de referèndum sobre els primers nou mesos de Trump.

El president, intentant exonerar-se la responsabilitat pel mal resultat dels candidats republicans, escrivia el següent a Truth Social: "L'absència de Trump en la papereta electoral i el tancament de govern van ser dues de les raons per les quals els republicans van perdre a les eleccions d'avui vespre, segons les enquestes". Trump, sense ser-ne conscient potser, feia una anàlisi molt encertada sobre el problema d'arrel del partit republicà: al haver-se transformat en un partit personalista, el de Trump, la seva supervivència depèn exclusivament d'un "ancià" de 79 anys. Fins i tot, una de les grans aliades MAGA, Laura Loomer, fa mesos escrivia que un dels grans problemes és que el trumpisme no sobreviurà a Trump.