Trump defensa uns EUA "més forts i rics" per combatre la seva impopularitat en el discurs més llarg al Congrés

WashingtonFa un any, Donald Trump es dirigia al Congrés amb les ínfules de qui gairebé es creu intocable: controlava del legislatiu i tenia el Suprem a favor; tenia bons índexs de popularitat; i el període de gràcia (o d'amnèsia col·lectiva, en el seu cas) que tot governant gaudeix quan just ha arribat al poder. El Trump d'aquest vespre ha estat un Cèsar que estreny amb ràbia les regnes que comencen a lliscar-li pels dits suats: està en el moment de popularitat més baix des que va tornar a la Casa Blanca; sap que probablement perdrà el control d'una de les cambres del Capitoli; i fa cinc dies l'alt tribunal li anul·lava els aranzels recíprocs. "La nostra nació ha tornat, més gran, millor, més rica i més forta que mai. [...] I no heu vist res igual, encara ho hem de fer millor i millor i millor. Aquesta és l'època daurada d'Amèrica", ha arrancat amb tebiesa el republicà que, després de la primera hora d'intervenció, ha tornat a la seva característica agressivitat per defensar la campanya de terror contra els migrants i la militarització de les ciutats.

En un altre tic de megalomania, el magnat ha tornat a batre el rècord en fer el discurs de l'estat de la unió més llarg de la història des que es va començar a cronometrar el 1964. L'any passat van ser una hora i trenta-nou minuts de sermó trumpista. Enguany han estat una hora i quaranta-un minuts de Trump repassant les seves polítiques per millorar el país. Ha enumerat les polítiques que suposadament estan abaratint el cost de vida, ha defensat que l'executiu pot passar per sobre del legislatiu; ha atiat l'odi contra els migrants malgrat que a Minnesota va desembocar en l'assassinat de dos ciutadans a mans de l'ICE, i s'ha penjat medalles com a pacificador mentre treia pit del seu poder militar. "Optaré per la pau sempre que pugui, però mai dubtaré a enfrontar-me a les amenaces per a Amèrica", ha dit el president citant l'operació Martell de Mitjanit amb la qual va bombardejar l'Iran, ara assetjat pels bucs i portaavions estatunidencs. Trump sospesa un atac controlat, però ha insistit que "la meva preferència és resoldre el problema [del programa nuclear] diplomàticament".

El republicà s'ha emmurallat dins la seva realitat paral·lela, a recer dels aplaudiments dels seus lleialistes mentre a fora del Capitoli la realitat és igual d'indefugible que el fred. L'encariment dels lloguers i la cistella de la compra no obeeixen a les ordres del president, i molt menys es paguen amb proclames pomposes. Malgrat que la inflació s'ha refredat fins al 2,7%, el menjar, el gas i els lloguers continuen encara a l'alça. El preu per als consumidors continua encara un 25% més alt que fa cinc anys i subratllen la negligència de Trump.

"Estem guanyant tant que en realitat no sabem què fer amb això. La gent no para de dir-me: per favor president, estem guanyant massa. No podem guanyar més", ha dit Trump. Les persones a les quals es refereix el magnat segur que no són el 60% de ciutadans que suspenen la seva gestió, segons la darrera enquesta publicada aquesta setmana per l'ABC i el Washington Post.

"Avui, la nostra frontera és segura, el nostre esperit s’ha restaurat. La inflació està caient en picat, els ingressos augmenten ràpidament. L’economia en auge rugeix com mai abans, i els nostres enemics tenen por. Les nostres forces armades i la policia estan reforçades, i Amèrica torna a ser respectada", s'ha vantat Trump. El president fa el sord amb el Pentàgon, que desaconsella qualsevol mena d'atac contra l'Iran pel risc de guerra regional, i el cec amb les darreres dades del PIB. El darrer informe del departament de Comerç mostra com el creixement de l'economia es va refredar l'últim trimestre del 2025: el producte interior brut va créixer a una taxa anual d'un 1,4% en el quart trimestre, molt per sota del 4,4% registrat entre el juliol i el setembre, i un 3,8% del segon trimestre de l'any passat.

Trump ha tret pit d'haver prohibit als grans fons d'inversió comprar habitatges familiars per llogar-los. El que no ha comentat és la lletra petita del decret, que dona llum verda a aquests mateixos fons a fer obra nova enfocada únicament al lloguer, un model que ha guanyat molta més força entre les grans companyies i un mercat que es dibuixa més rendible.

En aquests Estats Units alternatius que fa temps que Trump dibuixa a l'altra banda del mirall, també s'ha referit a Veneçuela com "el nostre amic i soci" en l'explotació del petroli. Després que Washington intervingués militarment, decapités el règim chavista i convertís el país llatinoamericà en una mena de protectorat estatunidenc sota amenaça de nous atacs, és una hipèrbole majúscula parlar de socis i amics.

En cas que tot el missatge de les suposades millores del cost de vida no convencin els votants, Trump ha tornat a jugar la carta del frau electoral. De la mateixa manera que el president ha carregat contra l'expresident Joe Biden -malgrat que fa més d'un any que no governa - també ha tret la pols a una de les altres consignes de campanya: la idea que els estats demòcrates porten immigrants sense papers a votar per guanyar vots. Tot en prevenció de si el resultat al novembre no li és favorable al Congrés. "Volen fer trampes. N’han fet, i la seva política és tan dolenta que l’única manera que tenen de guanyar les eleccions és fent trampes, i ho aturarem. Ho hem d’aturar, John", ha dit el magnat en referència a la Save Act, la llei que vol passar al Congrés per exigir proves de ciutadania als votants.

Bona part dels congressistes demòcrates han fet boicot al discurs de Trump i no han assistit a l'acte. El representant de Texas, Al Green, ha repetit la seva protesta particular. L'any passat ja va ser amonestat per interrompre el discurs de Trump, i avui ha estat expulsat de la cambra un altre cop. Greene portava un cartell fet a mà que deia: "Els negres no són simis!". La frase fa referència al vídeo racista que el president va penjar a Truth Social amb les cares de Barack Obama i Michelle Obama enganxades a les cares d'uns micos. Els demòcrates que han aguantat les quasi dues hores de discurs s'han mantingut asseguts i sense aplaudir cap de les bravates del republicà. Molest, el president ha carregat contra ells. "Ningú s'aixeca", ha dit assenyalant-los. "Aquesta gent està boja, us ho dic. Està boja. Els demòcrates estan destruint aquest país, però els hem posat fre just a temps".

En un recordatori físic la relació de Trump amb el pederasta Jeffrey Eptein, els demòcrates havien convidat a algunes de les víctimes del multimilionari. Malgrat la seva presència, l'administració republicana ha sabut desactivar el cas Epstein amb la publicació dels més de tres milions de documents. Una bomba controlada que no ha danyat més la imatge del magnat del que ja estava, mentre que a Europa ha provocat una onada de dimissions i escàndols.

Crítques al Suprem

La presència de les togues del Suprem enguany no ha quedat en un simple gest protocol·lari del discurs de l'estat de la nació. L'emprenyada de Trump, que s'ha passat els últims cinc dies bramant contra l'alt tribunal per la sentència i va torejar-lo amb nous aranzels globals, els ha fet protagonistes col·laterals de la intervenció. El president no ha titllat de "desafortunada" la sentència i ha assegurat que amb el precedent judicial "l'acció del Congrés no serà necessària". Precisament, l'alt tribunal va tombar els aranzels perquè considerava que el mandatari abusava dels poders d'emergència i necessitava primer l'aprovació del legislatiu.

El president del tribunal John Roberts, i els magistrats Elena Kagan, Brett Kavanaugh i Amy Coney Barret han mantingut una expressió impertorbable davant les paraules del republicà. La delegació dels tres jutges - fa anys que tots nou no assisteixen al discurs- és la mateixa que l'any passat, en un altre gest d'impermeabilitat a les pressions de l'executiu. Roberts i Barret són dos dels conservadors de van votar a favor d'anul·lar els aranzels, mentre que Kavanaugh és un dels "grans tres" que Trump ha lloat per oposar-se a la decisió. Per afegir sal a la ferida, Barret resulta que és un dels tres magistrats que el republicà va nomenar en el seu primer mandat. En un dels molts atacs dels darrers dies, el president ha dit que l'acció Barret és una "vergonya" per la seva família.

Ni una menció als assassinats de l'ICE

Quan ha estat el torn de parlar de Minnesota, Trump ni tan sols ha fet referència als assassinats de Renee Good i Alex Pretti a mans dels agents de l'ICE. El president, aliè a l'onada d'indignació al país que va provocar la violència parapolicial exercida a Minneapolis, ha tornat a brandar l'odi contra la comunitat somali de la ciutat sota acusacions de suposat frau. "Pel que fa a la corrupció que està saquejant Amèrica no hi ha cap exemple més impactant que Minnesota, on membres de la comunitat somali que han saquejat aproximadament 19.000 milions de dòlars dels contribuents americans", ha dit el republicà, referint-se als somalis com a "pirates".

Sota aquesta suposada epidèmia de frau que va més enllà de Minnesota - i que el magnat ara pensa explotar per atacar altres estats demòcrates-, Trump ha anunciat l'inici d'una nova "guerra": la "guerra contra el frau". "Tot i que va començar fa quatre mesos, aquesta nit anuncio oficialment que la guerra contra el frau serà liderada pel nostre gran vicepresident, JD Vance", ha dit. És inevitable el paral·lelisme amb la guerra contra el narco que Washington ha fet servir per retornar a la senda de l'imperialisme del pati del darrere.

El Trump que a Milwaukee feia una crida a la unitat dels seus segueix present un any després de tornar al poder. El president no ha recordat Good i Pretti, però sí que ha recordat els que considera els seus morts: l'influencer d'extrema dreta Charlie Kirk, assassinat el passat mes d'octubre.