Zelenski rep a Londres el confort d'una Europa en estat de xoc

LondresEn un exercici de funambulisme diplomàtic digne de la més gran tradició britànica o vaticana, i amb una coreografia ben orquestrada, el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha rebut aquest dissabte a mitja tarda Volodímir Zelenski. Una cordialitat i una estimació pel líder ucraïnès que contrasta com el blanc i el negre amb l'emboscada que va patir aquest divendres al Despatx Oval de la Casa Blanca, a mans de Donald Trump i J.D. Vance, president i vicepresident dels Estats Units.

En comptes d'esperar-lo al llindar del número 10, Starmer l'ha anat a buscar al fons del carreró, on havia aparcat el cotxe en què es desplaçava. S'han trobat a mig camí, l'ha abraçat efusivament i, aturant-se, el premier ha assenyalat amb la mà esquerra l'avinguda de Whitehall, on un parell de centenars de persones li havien donat la benvinguda entre crits i aplaudiments.

Després, a l'interior de la residència oficial, Starmer ha expressat un cop més el "suport incondicional" del Regne Unit a Ucraïna. Amb les càmeres de televisió com a testimoni, el premier ha desafiat implícitament el parer de Trump en relació amb el futur del país en guerra quan ha dit: "Com has sentit pels aplaudiments al carrer, tens un suport total a tot el Regne Unit, i estarem al teu costat i al costat d'Ucraïna durant tot el temps que sigui necessari".

Starmer, que s'arrisca així a distanciar-se de Trump, li ha recordat a Zelenski: "Tots dos volem aconseguir una pau duradora per a Ucraïna basada en la sobirania i la seguretat, tan important per a Ucraïna, tan important per a Europa i tan important per al Regne Unit". En un altre desafiament implícit a Trump, el rei Carles III rebrà aquest diumenge Zelenski, si bé ha sigut a petició del mateix president ucraïnès, i amb el vistiplau del govern britànic.

Dijous, a Washington, on Starmer va viatjar per arrencar a Trump garanties de pau per a Ucraïna després d'un hipotètic alto el foc –no se'n va sortir–, i com a lubricant, i coneixent el caràcter egòlatra del magnat, el premier li va transmetre una invitació per a una segona visita d'estat al Regne Unit, durant la qual el republicà serà regat amb tota la pompa i circumstància que és capaç de desplegar la monarquia britànica.

Zelenski, per la seva banda, ha agraït que el rei acceptés la petició d'audiència i ha comentat: "Vull donar les gràcies a la gent del Regne Unit, pel vostre gran suport des de l'inici d'aquesta guerra. A Ucraïna estem molt contents de tenir socis estratègics tan importants". En els pocs minuts en què hi ha hagut càmeres, l'elefant a l'habitació era Donald Trump, que divendres va acusar Zelenski d'"estar jugant amb la Tercera Guerra Mundial". En cap cas, però, no s'ha esmentat el seu nom.

La trobada entre Starmer i Zelenski s’ha allargat una hora i mitja. N'ha tret un préstec de 2.730 milions d'euros per millorar les defenses del país. I en un gest inusual, el premier l’ha acompanyat fins al cotxe i l’ha tornat a abraçar efusivament. A fora, continuaven els crits de suport al president ucraïnès.

Zelenski insisteix en les garanties de seguretat

Al migdia, després d'aterrar en territori britànic, Zelenski havia publicat un comunicat a X en què insistia tant en els agraïments a "la nació americana" pel suport durant els tres anys de guerra com en la necessitat d'obtenir prou "garanties de seguretat" que facin possible una "pau justa i duradora". "La nostra situació és difícil, però no podem parar de lluitar sense garanties que Putin no hi tornarà demà", recalcava. I afegia: "Estem preparats per signar l'acord sobre minerals, que serà el primer pas cap a les garanties de seguretat". Unes salvaguardes sobre les quals vol saber "el paper dels Estats Units: quin tipus, quin volum i quan".

Aquest plantejament, que comparteixen els aliats europeus de Kíiv amb l'excepció de l'Hongria de Viktor Orbán i de l'Eslovàquia de Robert Fico, va ser ridiculitzat per Trump en l'enganxada a la Casa Blanca. "Vens aquí i ens dius: «No vull un alto el foc, no vull un alto el foc». El problema és que t’he empoderat per ser dur i no crec que siguis dur sense els Estats Units", li va arribar a dir. 

A la llum dels històrics esdeveniments de divendres a Washington, els esforços diplomàtics del president francès, Emmanuel Macron, i del primer ministre britànic, tots dos desplaçant-se als Estats Units durant la setmana per arrencar garanties de seguretat per a Kíiv, semblen oportunitats malbaratades. Europa i Ucraïna es preguntaven ahir si han perdut definitivament el paraigua defensiu dels Estats Units, que s'estimen més abraçar l'autòcrata Putin. Tant és així que la cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, va afirmar divendres: "El món lliure necessita un nou líder".

Molt més contemplatiu amb Trump ha estat el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte. En declaracions, aquest dissabte, a la BBC, no ha volgut valorar el comentari de Kallas, però sí que ha informat que va parlar amb Zelenski poc després de l'esbroncada a la Casa Blanca i el va instar a "trobar la manera de restablir les relacions". Rutte, que ha ignorat l'actitud arrogant de Trump, ha parlat de "la necessitat de mantenir la unitat entre Europa i els Estats Units".

Starmer, pont entre Brussel·les, Kíiv i Washington

Tot i la càlida benvinguda a Londres, el president ucraïnès ha arribat a una capital britànica i a un continent europeu en estat de xoc, un cop les diferents cancelleries i Brussel·les han comprovat com l'ordre mundial construït des del 1945 ha saltat pels aires en les escasses cinc setmanes que fa que Trump ha tornat a la Casa Blanca.

I l'home que vol ajudar a recompondre'l és Starmer, que en les pròximes hores intentarà fer de pont entre Kíiv, Brussel·les i Washington. Abans del xoc d'aquest divendres, Starmer ja havia convocat una reunió amb líders europeus per diumenge per continuar els contactes per bastir una estratègia comuna europea amb què oferir seguretat a Kíiv després d'un acord hipotètic de pau amb Moscou.

Però després de l'assalt patit per Zelenski a Washington, el premier ha d'intentar, en primer lloc, recompondre els ponts entre Kíiv i Washington. De sobte, la diplomàcia britànica torna a cobrar rellevància global i, paradoxalment, el mateix Brexit que l'ha soscavat podria afavorir ara el paper de mitjancer, perquè Trump té Brussel·les entre cella i cella. La imprevisibilitat del personatge, sumada a l'agressivitat ideològica i venjativa mostrada per Vance, pot fer impossible una solució raonable per a tots els actors. De moment, els únics que en gaudeixen són els russos. Segons la premsa nord-americana, els Estats Units es plantejarien la retirada de tota l'ajuda nord-americana per a l'esforç de guerra. I a Washington, aquest dissabte, totes les veus destacades dels republicans han tancat files amb el president.

L'oficina del premier ha informat que divendres al vespre Starmer va parlar amb Trump i Zelenski. El britànic ha estat un dels pocs líders europeus que no va expressar públicament el seu suport a Zelenski després de la topada del Despatx Oval. Per no enemistar-se amb Trump posant-se del costat dels líders de la Unió Europea i per així poder continuar tenint el paper de pont al qual l'ha empès les circumstàncies i una història d'especial relació entre el Regne Unit i Washington. També Macron hi ha parlat amb tots dos.

Què pot fer realment Europa?

Alastair Campbell, spin doctor de Tony Blair entre el 1997 i el 2003, present en una reunió del premier amb Putin, "que va anar molt malament, però ni de lluny tan malament" com la del Despatx Oval, comenta també que "el Regne Unit, França, Alemanya, el Canadà, Austràlia i altres països han de fer un pas endavant". En aquest sentit, considera que la cimera de Starmer "és molt important". I apunta a la possibilitat que "algú haurà de negociar, Starmer o Macron, perquè [Zelenski i Trump] tornin a seure a la mateixa sala".

Qui va ser ministre d'Exteriors de Rishi Sunak, Jeremy Hunt, es mostrava confiat aquest dissabte a la BBC que "encara hi ha una petita esperança" de reconduir la situació. Assegurava que "el president Trump vol un acord i necessita que Zelenski en formi part": "No vol retirar-se d’Ucraïna i abandonar-la als russos de la mateixa manera que els Estats Units van abandonar l’Afganistan als talibans". El raonament de Hunt és que les implicacions geoestratègiques d’abandonar Ucraïna "serien molt negatives també per als Estats Units". "Quines serien les conseqüències si la Xina decidís ocupar Taiwan? Podrien provocar una crisi encara més gran a l'Àsia", argumenta.

Aquesta seria la versió més optimista. Però també n'hi ha de ben pessimistes. Per exemple, la de l'analista i exdiputat conservador Rory Stewart: ni Macron ni Starmer van aconseguir afeblir Trump amb les garanties abans que hi anés divendres Zelenski i "ara ens trobem amb el pitjor escenari possible i cada cop sembla més probable". Ras i curt, implica el manteniment de Trump de "la seva posició actual i la retirada del suport dels Estats Units a Ucraïna i la possibilitat que prohibeixi que els països europeus venguin o cedeixin l'armament nord-americà a Kíiv". A partir d'aquí, continua Stewart, Rússia podria expandir el seu territori. "No és impossible que Putin pugui arribar fins a Kíiv i fins i tot a Moldàvia", rebla. De tot això en parlaran en les hores vinents Starmer, Zelenski, Macron, Sánchez, Ursula von der Leyen i més líders europeus.