Acord per formar un govern tripartit a Àustria sense l'extrema dreta, que va guanyar les eleccions
Conservadors, socialdemòcrates i liberals aconsegueixen un pacte per formar un executiu de coalició, que liderarà Christian Stocker
BerlínEl Partit Popular d'Àustria (ÖVP), el Partit Socialdemòcrata d'Àustria (SPÖ) i el partit liberal NEOS han arribat finalment a un acord de coalició per formar govern. Després d'intenses negociacions, els partits han aconseguit el pacte que buscaven per deixar fora de l'executiu la formació d'extrema dreta Partit de la Llibertat (FPÖ), que va ser la força més votada a les eleccions del 29 de setembre, amb el 28,8% dels vots. L'ultradretà Herbert Kickl va fracassar en el seu intent de formar govern amb els conservadors.
El futur canceller d'Àustria serà el conservador Christian Stocker, que arribarà a la cancelleria una mica per carambola. Stocker, de 64 anys, es va fer càrrec de manera interina de la direcció de l'ÖVP a principis de gener, quan l'excanceller Karl Nehammer va dimitir. Nehammer va tirar la tovallola després del fracàs de la primera ronda de negociacions entre l'ÖVP, l'SPÖ i NEOS i davant la possibilitat que hi hagués un acord de coalició entre el seu partit i l'extrema dreta, cosa que ell havia rebutjat mentre el controvertit Kickl fos el líder de l'FPÖ.
Stocker, advocat de professió, s'ha dedicat 35 anys a la política municipal. El càrrec més alt que havia ocupat fins ara era el de tinent d'alcalde a Wiener Neustadt, una localitat a 50 quilòmetres de Viena, i des del 2019 era diputat. Ara aquest canceller accidental haurà de prendre les regnes del govern austríac.
L'acord del tripartit posa fi a cinc mesos d'incertesa política a Àustria, des de les eleccions generals del setembre del 2024. El país tindrà així el seu primer govern tripartit des del 1949. Els conservadors i els socialdemòcrates ja havien governat abans junts en grans coalicions, però aquesta és la primera vegada que el NEOS, un partit fundat el 2012, formarà part de l'executiu.
"Coalició de perdedors"
Kickl, que exigia eleccions anticipades, considera que és una “coalició de perdedors”. A les eleccions els conservadors van obtenir el 26,27%; els socialdemòcrates, el 21,14%, i els liberals de NEOS, el 9,14%. Exministre austríac de l'Interior, el líder de l'extrema dreta és una figura controvertida a Àustria. És antiimmigració, islamòfob, antivacunes, prorús i un admirador declarat del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que veu com un model a seguir.
El nou canceller, però, ha defensat el pacte. "Amb aquest acord deixem enrere les negociacions de govern més difícils de la història del nostre país, gràcies a un principi profundament austríac: parlant s'entén la gent", ha dit Stocker quan ha anunciat en roda de premsa el programa de govern, titulat Ara fem el correcte. Per Àustria. "Mentre altres rebutgen aquesta cooperació i eludeixen la seva responsabilitat, nosaltres establim el consens i la capacitat d'acció", es pot llegir a l'acord del tripartit, en una clara referència, sense anomenar-lo, a Kickl.
El futur canceller ha promès als austríacs que tindran “un govern estable i capaç d'actuar". Ha argumentat que això és important "a causa dels nombrosos desafiaments internacionals, com la guerra a Ucraïna", i també ha dit que "calen solucions en l'àmbit de la migració”. Entre les promeses del tripartit austríac hi ha un enduriment de la política d'asil i mesures d'estalvi per consolidar el pressupost i reduir el dèficit.
El líder socialdemòcrata i el futur vicecanceller, Andreas Babler, s'ha mostrat “orgullós” de l'acord del tripartit. "No només perquè aquesta col·laboració ha impedit un canceller com Herbert Kickl i perquè assegurem l'estat de dret i la democràcia, sinó també perquè junts estem fent el correcte", ha afirmat. Per la seva banda, la líder liberal, Beate Meinl-Reisinger, ha dit que el programa es titula Fem el correcte perquè “la gent necessita respostes i aquest programa dona respostes”.
El pacte estableix que els conservadors ocuparan la cancelleria i cinc ministeris, entre els quals hi ha les carteres d'Interior i d'Economia; els socialdemòcrates obtenen sis ministeris, incloent-hi la vicecancelleria i les carteres de Finances i de Justícia, i els liberals estaran al capdavant del ministeri d'Afers Europeus i Internacionals i del d'Educació.
