Albània, el primer país europeu a prohibir TikTok
Els crítics denuncien que la decisió, que arriba després de l'apunyalament d'un jove de 14 anys, és una mesura populista per guanyar les eleccions d'aquest diumenge
BarcelonaTot va començar el novembre del 2024, quan un adolescent de catorze anys va morir apunyalat per un company de classe davant de la seva escola a Tirana. Després de l’assassinat, es va desfermar una onada de suport a les xarxes socials de joves que validaven el crim i incitaven a l’odi. Per fer front a la problemàtica i al que ja s'havia convertit en un debat públic arreu del país, el govern albanès va fer un anunci sorprenent: prohibiria TikTok durant un any.
El primer ministre del país, el socialista Edi Rama, justificava la mesura emparant-se en les conclusions d'una consulta segons la qual el 90% dels 65.000 pares i mares demanaven que es tanqués aquesta plataforma, que té 1,53 milions d'usuaris al país (amb una població de 2,4 milions d'habitants). Per al primer ministre, la mesura contraresta els afectes adversos que té l'aplicació per a la seguretat i la salut mental dels joves.
La prohibició va entrar en vigor a mitjans de març i ha convertit Albània en el primer país d’Europa que prohibeix aquesta plataforma. Fins ara, altres estats europeus havien introduït restriccions als menors per accedir a l'aplicació xinesa, havien fet esforços en la moderació de contingut o, fins i tot, havien limitat la instal·lació de l'aplicació als telèfons de funcionaris i treballadors del sector públic per motius de ciberseguretat. Però el cas d'Albània és diferent. "És una prohibició total, aplicable a qualsevol ciutadà de qualsevol edat", explica a l'ARA Orkidea Xhaferaj, experta del Centre de Ciència i Innovació per al Desenvolupament d'Albània.
La mesura ha posat en alerta algunes empreses que feien negocis a través de TikTok. Xhaferaj sosté que la decisió és precipitada i que està poc fundada, ja que no s'ha fet cap estudi que acrediti que els joves albanesos estan en risc. "La prohibició té implicacions legals, socials i ètiques que no es poden prendre a la lleugera –diu aquesta experta–. Cal justificar-la amb estudis i opinions d'experts; no n'hi ha prou amb tenir converses amb famílies i mestres, que són part implicada i poden tenir una opinió esbiaixada".
L’expert en dret digital de la Universitat Oberta de Catalunya Sergio de Juan-Creix també qüestiona el fonament de la decisió. En declaracions a l’ARA diu que és estrany que sigui el govern qui emeti un decret per prohibir una xarxa social, ja que “normalment aquestes decisions venen d’autoritats competents”, que poden restringir o regular com s’han de comercialitzar diversos productes i serveis.
Una decisió polèmica en període preelectoral
Això és el que ha molestat l'oposició, que considera que la prohibició és un moviment populista, ja que es va posar en marxa tan sols dos mesos abans de les eleccions parlamentàries previstes per a aquest diumenge. El líder del Partit Democràtic d'Albània i principal competidor de Rama als comicis, Sali Berisha, acusa el dirigent socialdemòcrata de restrènyer la llibertat d'expressió a TikTok, que s'ha convertit en una eina crucial per difondre missatges polítics sobretot per a partits de nova creació i amb menys representació, que confien en aquesta mena de plataformes per tenir visibilitat.
En aquestes eleccions parlamentàries, el socialista Edi Rama persegueix un quart mandat consecutiu, una fita sense precedents. El partit de l'actual primer ministre domina les enquestes amb un 49% de la intenció de vot, malgrat els escàndols de corrupció que pesen contra ell, mentre que els sondejos auguren un 35% dels suports per a Berisha. Però els resultats són molt difícils de preveure, ja que és la primera vegada que podran votar els albanesos residents a l'estranger, xifrats en 2 milions. Un nombre molt elevat si es té en compte que Albània té 2,4 milions d'habitants.
L'emblema de la campanya de Rama és la promesa que Albània s'adhereixi a la Unió Europea el 2030. I, de fet, durant el seu mandat, Rama ha fet passos per ser vist amb bons ulls des de Brussel·les. El 2023, per exemple, va firmar un acord amb la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, per permetre retenir migrants irregulars en centres situats en territori albanès. Amb tot, diversos experts recelen del calendari plantejat per l'actual primer ministre, tenint en compte les dificultats que tenen els seus veïns dels Balcans per unir-se al club europeu.
El seu contrincant en aquests comicis, l'octogenari Sali Berisha, va ser el primer president del país elegit a les urnes després de la caiguda del règim comunista. El seu llegat, marcat per una obertura econòmica agressiva després de la dictadura i per èxits com l'entrada d'Albània a l'OTAN el 2005, també s'ha vist tacat per nombroses acusacions de corrupció, repressió i nepotisme.
L'educació, l'arrel del problema
Sigui com sigui, la prohibició de TikTok ha servit per fer encara més present el debat de l’accés i el control dels adolescents a les xarxes. En un informe recent, l'investigador Daniel Prroni considera que la mesura no aborda el repte real de l'ús de les xarxes socials entre els joves i que, fins i tot, podria agreujar-ne els efectes. Exemples de casos similars, afirma l'informe, mostren que aquesta mena de prohibicions es poden eludir fàcilment –per exemple, a través d'una VPN– i això fa que les persones amb més competència digital hi tinguin accés, mentre que les institucions locals no poden responsabilitzar la plataforma ni sol·licitar l'eliminació de contingut problemàtic.
Xhaferaj explica que només un terç de la població albanesa té competències digitals, de manera que moltes famílies no poden supervisar correctament l'ús dels dispositius dels seus fills. El que caldria, segons aquesta experta, és que l'abordatge polític d'aquesta problemàtica fos general i tingués en compte l'educació i la conscienciació dels joves. "Però això és més lent i més complex", reconeix.
