Alemanya, el gran entrebanc de tots els intents d'Europa de frenar Netanyahu

Brussel·lesVint-i-cinc països van demanar aquest dilluns en una declaració conjunta el final immediat de la guerra de Gaza. Entre els signants, s'hi troba el Regne Unit, el Canadà, Espanya, França, Itàlia o Suècia. Però hi falta l'estat membre més gran i influent de la Unió Europea: Alemanya. Una absència que no és gens sorprenent tenint en compte que el país germànic és un dels més prosionistes del continent i sempre ha posat bastons a la rodes a qualsevol mesura del bloc europeu per frenar Benjamin Netanyahu.

Més enllà de la carta dels vint-i-cinc països d'aquest dilluns, Berlín ha bloquejat i ha intentat rebaixar qualsevol petició dels líders europeus d'un alto el foc immediat a Gaza. En canvi, sempre ha recordat el dret a defensar-se d'Israel, si bé no fa el mateix amb l'obligació de complir amb el dret internacional i humanitari. De fet, la primera vegada que la UE va acordar sol·licitar una mena d'alto el foc va ser amb un vocabulari molt ambigu per acontentar Alemanya i evitar que vetés la petició: van acabar demanant "una pausa humanitària immediata" que portés a un "alto el foc sostenible" en comptes d'un alto el foc directament.

L'últim cop que Alemanya ha fet pressió a favor de Netanyahu ha sigut en la revisió de l'acord d'associació entre la Unió Europea i Israel, que permet que Tel-Aviv tingui un tracte prioritari per part de Brussel·les en matèria econòmica i política. Alguns països, com Espanya, han demanat públicament revocar-lo fins que no es tingui la garantia que l'exèrcit israelià deixa entrar ajuda humanitària a Gaza. En canvi, un altre grup d'estats liderat per Alemanya s'hi oposen de manera rotunda i, fins i tot, Berlín va votar en contra de revisar l'acord i investigar si realment Tel-Aviv compleix amb el dret humanitari i internacional. L'informe va concloure que hi ha "indicis" que no, però això tampoc va fer canviar d'opinió el govern germànic.

D'altra banda, Alemanya també s'oposa a la iniciativa impulsada per Espanya de congelar les armes que la UE exporta a Israel. De fet, després dels Estats Units, la indústria germànica és la que més armament exporta a Israel i al voltant del 30% de l'equipament militar que entra al país és d'origen alemany, segons l'informe SIPRI. La gran majoria de la resta d'armes que utilitza l'exèrcit israelià procedeix dels Estats Units.

Així doncs, al contrari del que pot semblar, la UE sí que té poder de pressió sobre Netanyahu. De fet, més enllà de l'armament, el principal soci comercial d'Israel és la Unió Europea i un 32% de les seves transaccions internacionals el 2024 van ser amb els estats membres del club europeu, segons dades de la mateixa Comissió Europea. A més, el 34,2% de les importacions israelianes venen de la UE i el 28,8% de les exportacions van al bloc comunitari. Per contra, Tel-Aviv és el 31è soci comercial de la UE i només suposa un 0,8% del total del comerç internacional dels socis europeus.

Els traumes d'Alemanya

Amb tot, el canceller alemany, Friedrich Merz, està deixant anar per primera vegada tímides crítiques contra el fet que Tel-Aviv ataqui civils, especialment nens, o obstaculitzi l'entrada d'ajuda humanitària als ciutadans palestins. "Ja no entenc quin és el seu objectiu a Gaza", va dir el dirigent conservador a finals del maig passat. No seria la primera vegada que Berlín supera traumes que es remunten a la Segona Guerra Mundial, com la voluntat de tornar a rearmar-se o de superar els límits del dèficit o reduir l'obsessió per tenir sota un control estricte la inflació. Ara bé, tot i aquestes paraules de Merz, l'actitud d'Alemanya no ha canviat i Israel no ha rebut cap sanció per part de la Unió Europea malgrat els més de 55.000 morts a Gaza des que va començar la guerra.