Portugal
Internacional Europa 15/11/2022

‘Baleia, baleia!’: memòries de l’illa que caçava balenes

La pràctica va arrelar tant a les Açores que el llegat és encara ben visible avui

Laura Aragonés Maigí
4 min
L'últim catxalot caçat el 1987

Illa de Pico (Portugal)L’arxipèlag portuguès de les Açores pot presumir de ser lloc de pas d’un terç de totes les espècies de balenes del món. Concretament, hi neden 28 tipus de cetacis dels 81 registrats a la Terra. De tots aquests, l’estrella i símbol de les illes és el catxalot, que hi viu tot l’any. El novembre del 1987, ara fa 35 anys, es va caçar l’última balena a l'illa. La víctima, com no podia ser d’una altra manera, va ser un catxalot, de 17 metres de llargària. L’escenari va ser Pico, la segona illa més gran de l'arxipèlag.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

No era casual. Caracteritzada pel pic de la muntanya que porta el mateix nom, i que corona Portugal amb 2.351 metres d’altitud, l’illa de Pico va ser l’epicentre de la indústria balenera a les Açores. La pràctica va arrelar tant entre la població que aquesta última captura es va dur a terme com un acte de rebel·lia, ja que aquell mateix any la Comissió Balenera Internacional havia fet efectiva la veda per evitar-ne l’extinció.

“Només calia llançar un coet al cel i, immediatament, deixàvem tot el que estàvem fent per córrer cap a les llanxes per anar a buscar la balena”, explica Daniel Martiniano, jubilat de tota una vida entre balenes i vaques. La matança sempre es va fer de manera artesanal, amb arpons i llances des d’unes canoes aparentment fràgils. Per això, l’esdeveniment era símbol d’heroïcitat i la gent ho vivia amb emoció. La tradició balenera a les Açores va quedar fins i tot recollida en el clàssic Moby Dick, de Herman Melville: “No està clar per què, però la veritat és que els illencs són els millors caçadors de balenes”, va escriure en referència als mariners de les Açores.

Irlanda

Regne Unit

oceà

Atlàntic

França

Açores

(Portugal)

Andorra

Portugal

Espanya

Madeira

(Portugal)

Marroc

Canàries

(Espanya)

Algèria

Sàhara

Occidental

Gràfic: ARA

Irlanda

Regne Unit

oceà

Atlàntic

França

Açores

(Portugal)

Andorra

Portugal

Espanya

Madeira

(Portugal)

Marroc

Canàries

(Espanya)

Algèria

Sàhara

Occidental

Gràfic: ARA

Irlanda

Regne Unit

oceà

Atlàntic

França

Açores

(Portugal)

Andorra

Portugal

Espanya

Madeira

(Portugal)

Marroc

Canàries

(Espanya)

Algèria

Sàhara

Occidental

Gràfic: ARA

Influència dels EUA

La pràctica va ser introduïda a finals del segle XVIII per baleners americans que, en travessies transatlàntiques, feien parada tècnica a les illes. A Pico cal afegir la desgràcia que la terra és erma: només el 3% és cultivable. Per això, la població va lliurar la seva prosperitat al mar. Els habitants de les Açores van aprendre a matar i treballar la balena a bord de les naus nord-americanes. Anys després, van posar-ho en pràctica a les seves costes.

Des d’uns miradors ubicats als punts amb més visibilitat de l’illa, els vigilants passaven hores observant el mar, només acompanyats dels prismàtics i les cigarretes. Quan el gegant marí es deixava entreveure a la superfície, havia arribat l’hora. “Baleia! Baleia! Baleia a la vista”, s’exclamava.

La memòria popular recorda amb un somriure l’anècdota dels crits de “Baleia! Baleia!” durant una marxa fúnebre que havia aplegat tot un poble. Només van quedar el taüt i el sacerdot, que no sabia si córrer també a la platja a ajudar.

Una balena al port en una imatge d'època
Un home caçant amb arpó

L’època daurada

La caça de balenes es va popularitzar i, passant de generació en generació, es va consolidar com a tradició. Entre el 1900 i el 1950 es van registrar 12.000 balenes caçades a les Açores, gairebé una per dia. Tot i així, “sempre va ser una activitat complementària, no era una professió a temps complet”, indica Débora Goulart, presidenta de la direcció regional d’Assumptes Culturals de Pico.

Als anys 40, a Pico es van alçar dues fàbriques de maquinària alemanya que aprofitaven íntegrament i comercialitzaven els productes obtinguts de la balena. Però només va triomfar els primers anys. La caiguda de la demanda i la pressió d’organitzacions ecològiques van aconseguir tancar les portes de les factories abans que les organitzacions internacionals prohibissin la caça del gran mamífer.

Afortunadament, la feina de balener es va donar per extingida abans que els cetacis. Alguns baleners van substituir la víctima aprofitant l’apogeu de la tonyina al mercat. D’altres van reformar els vaixells d’albirament, que es van convertir en una de les principals atraccions turístiques de l’arxipèlag, ja que permeten observar els mamífers amb una probabilitat gairebé total. “L’observació de cetacis és més avantatjosa i els animals no pateixen”, reconeix Eduardo Sousa, un antic balener.

Tres balenes al port

Les canoes es van aprofitar en regates recreatives. Les fàbriques van transformar-se en museus de divulgació cultural i científica. La memòria de la població també continua viva: “El meu avi era balener i, tot i que avui en dia és incomprensible pensar en matar balenes, aleshores era un orgull”, recorda Miguel Silva, un jove veterinari. “Jo tenia 6 anys i ell em portava al mar a nedar amb dofins, literalment. Pocs coneixien l’oceà com ells”, diu.

Les Açores van posar punt final a la caça de cetacis fa trenta-cinc anys, però alguns països com el Japó, Islàndia i Noruega ho continuen fent, malgrat el perill d’extinció. No obstant això, els experts també assenyalen que les grans amenaces per als mamífers són l’escassetat de recursos alimentaris provocada per la sobrepesca, les col·lisions amb els vaixells de transport a gran escala, la contaminació i l’extracció de recursos hidràulics que malmeten l’oceà. Gairebé dos-cents anys després de Moby Dick, el futur de les balenes continua amenaçat.

stats