Borrell insta França i Alemanya a liderar la creació d'una defensa europea al marge de la UE

BarcelonaEl president del Cidob i ex alt representant d'Exteriors de la Unió Europea, Josep Borrell, ha dit que és "inimaginable" que hi hagi una defensa comuna a la Unió Europea, ja que és una qüestió per a la qual caldria unanimitat. "Mai hi haurà unanimitat per construir una OTAN de la Unió Europea o una Unió Europea de la defensa", ha afirmat durant la seva intervenció a la reunió anual del Cercle d'Economia. Tot i això, ha considerat que és imprescindible reforçar la defensa europea i ha instat els països que vulguin avançar en aquesta direcció a unir-se al marge del club comunitari.

"El meu consell seria deixar de buscar la solució on no hi és. I si hi ha un grup d'estats europeus que vol construir una UE de la defensa, que ho facin amb un nou tractat intergovernamental, com ho vam fer per salvar l'euro", ha dit Borrell. Ha recordat que després de la crisi financera del 2008 es va "inventar" un tractat al marge de la UE "per crear els mecanismes per evitar la caiguda de l'euro perquè no hi havia unanimitat". "Si alguns països creuen que cal crear una capacitat paneuropea de defensa, que comencin a treballar, que la creïn amb un tractat que determini qui, com i per què", ha afegit. I ha argumentat que la Comissió Europea pot aportar finançament però que "el comandament i el control l'han de fer els exèrcits", perquè Brussel·les no té cap competència en defensa.

En aquest sentit, Borrell s'ha referit a l'anunci de la Comissió Europea de mobilitzar 650.000 milions d'euros en quatre anys per rearmar Europa, i ha alertat que això suposarà "llençar els diners" si no es fa de manera coordinada. "Augmentarem els 27 exèrcits, cadascun a la seva mesura i condició, i seguirem tenint duplicacions de capacitats, els mateixos gaps de coses que no tenim, i un conglomerat inoperant", ha resumit. "Si ens preocupa l'Europa de la defensa, que la facin els que la vulguin fer, com Alemanya. Però deixin d'embolicar la troca", ha conclòs.

Remodelar l'OTAN

En qualsevol cas, Borrell s'ha mostrat convençut que Europa ha de reaccionar a la imprevisibilitat de Donald Trump i que l'OTAN s'ha de "remodelar" perquè "per als Estats Units això [l'OTAN] és una cosa del passat". Ha resumit quatre possibles escenaris sobre el compromís de Washington respecte a l'Aliança Atlàntica per al futur pròxim: "un de dolent, un altre de pitjor, un altre de pèssim i un quart de digerible".

Un escenari dolent seria una "retirada caòtica" dels Estats Units d'Europa, perquè això suposaria perdre "l'actiu més important: la interoperabilitat dels exèrcits", és a dir, que el comandament de l'Aliança es desintegrés de forma desordenada. Encara seria pitjor, segons ell, un escenari de "ni amb tu ni sense tu", és a dir, que els Estats Units mantinguessin presència a Europa però sense el compromís d'actuar en defensa d'algun soci atacat, complint amb l'article 5 del tractat de l'OTAN. "Amb Trump al capdavant, més val no refiar-se'n", ha dit.

El millor escenari, segons Borrell, seria que els Estats Units continuessin garantint la cobertura aèria, nuclear i la informació satel·litària, mentre que Europa quedaria encarregada de la defensa "convencional". Amb tot, ha subratllat que substituir el desplegament territorial dels EUA a Europa (100.000 soldats) suposaria un esforç enorme: equipar 50 brigades (uns 200.000 soldats addicionals) i augmentar la despesa en defensa en 250.000 milions d'euros l'any. Però ha considerat que, tot i que és car, "és sens dubte necessari". "Més val començar avui, perquè cal fer-ho –ha avisat–. En termes concrets, això és el que caldria fer. Tota la resta és bla, bla, bla".

Finalment, ha considerat que el pitjor escenari de tots seria un acord entre els Estats Units i Rússia, "que sacrificaria Europa". Per això, ha subratllat que és imprescindible mantenir el suport a Ucraïna: "El que passi a Ucraïna determinarà els equilibris geopolítics". "Compte amb pensar que a Ucraïna se la pot deixar caure, perquè si cau ens pot arrossegar", ha dit.

Suport a Ucraïna

Quan li han preguntat què podria fer Europa en cas que Washington retirés el seu suport a Kíiv, Borrell ha respost: "En primer lloc, hem de pensar si podem continuar fent el que fem, que ja seria molt". Ha dit que la UE podria augmentar el suport financer a Ucraïna, però que no podria substituir l'ajuda militar que aporten els Estats Units. "Des del punt de vista estrictament financer, no hauria de ser un problema, perquè en termes del nostre PIB s'hauria de poder assumir. El problema és que els soldats no lluiten amb bitllets, sinó amb armes", ha resumit, i ha lamentat que a Europa hi ha un problema de capacitat industrial militar.

"Cal tornar a obrir les fàbriques, i el fabricant produirà si té demanda", ha dit, i ha afegit que a Europa les armes les compren els governants. Les empreses "han d'assegurar-se que tindran una expectativa raonable de viabilitat", ha dit, per la qual cosa ha insistit que cal que els demandants, és a dir, els governs, "s'organitzin entre ells".