Macron al Parlament britànic: "Els europeus mai abandonarem Ucraïna"

LondresLa pompa britànica i la grandeur francesa s'han citat aquest dimarts a Windsor. Amb 41 salves d'honor i La marsellesa, el rei Carles III i la reina Camila han rebut poc després del migdia el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, i la seva dona, Brigitte Macron, en la primera visita d'estat d'un mandatari francès des del 2008 i també la primera d'un cap d'estat de la Unió Europea des del Brexit. Una passejada en carrossa descoberta –Macron i el rei en una, i la reina i Brigitte Macron en una altra; seguida d'una tercera amb el príncep Guillem i Kate Middleton– pels carrers d'un poble de conte de fades plens de gent que no ha dubtat a sortir a veure l'espectacle, ha sigut el primer dels actes de tres dies d'intensa agenda diplomàtica i política, que culminarà dijous amb una cimera amb el primer ministre, Keir Starmer.

Si la presència del president francès té un marcat to bilateral, també té una important dimensió europea, relacionada amb la seguretat del continent i l'agressió de Putin a Ucraïna. En aquest sentit, Macron ha recordat aquesta tarda, davant dels diputats i lords reunits a la Royal Gallery del Palau de Westminster: "Hem treballat de valent els últims anys per tal de donar suport al poble ucraïnès i ajudar-lo a resistir. Cada vegada que la Rússia de Vladímir Putin avança a Ucraïna, l'amenaça s'acosta més a tots nosaltres". I s'ha referit a l'anomenada Coalició dels Voluntaris que es va "posar en marxa el febrer passat com un senyal que els europeus mai no abandonaran Ucraïna". "Mai, perquè és la nostra seguretat i els nostres valors comuns, el que està en joc".

Uns valors que també impliquen treballar per assolir la pau al Pròxim Orient, malgrat la manca de fermesa d'Europa amb Benjamin Netanyahu i els dobles jocs que han practicat les diferents cancelleries europees des de l'inici de la guerra de Gaza. En aquest punt, Macron ha sentenciat: "És per això que la solució dels dos estats i el reconeixement de l’Estat de Palestina és també l’única manera de construir la pau i estabilitzar totes les regions. És un enfocament pragmàtic que s’alinea amb el nostre rebuig comú [del Regne Unit i França] a tolerar l’amenaça que suposa un Iran que disposi d’armes nuclears".

Girar full al Brexit

El de Macron és un viatge carregat de simbolisme. D'una banda, per fer front conjunt a les "amenaces complexes", després de més de tres anys de guerra a Ucraïna, a què al vespre s'ha referit el rei Carles III en el seu discurs durant el banquet de gala, celebrat a Windsor, on s'allotgen els Macron, ja que el palau de Buckingham està en obres de restauració.

D'una altra, també per girar full definitivament a les tensions causades pel Brexit, que va provocar episodis remarcables: per exemple, quan Macron va qualificar de "pallasso" Boris Johnson (desembre del 2021) o quan, setmanes abans que fos nomenada premier, Liz Truss va dir (agost del 2022) que "el jurat encara delibera sobre si el president francès és amic o enemic".

De fet, poc abans d'aterrar al Regne Unit al migdia, Macron havia comentat que el primer ministre Starmer s'havia compromès a "explorar nous mitjans de cooperació" amb la Unió Europea, declaracions que han posat en guàrdia tots els brexiters. "La voluntat expressada pel Regne Unit d'enfortir els llaços amb la Unió és un senyal poderós que celebro –ha dit el president–. Ens compromet col·lectivament a explorar nous mitjans de cooperació que respectin els nostres interessos mutus".

Unes idees a què també s'ha referit en el seu discurs davant de la sessió plenària del Parlament, quan Macron ha assegurat: "Ens ha costat uns quants anys, però hem acordat les bases de la nostra nova relació" després del Brexit, "una decisió que respectem, tot i que la vam considerar profundament lamentable".

Després del discurs, Macron, Keir Starmer, Brigitte Macron i Victoria Starmer també han ofert flors a les estàtues de Winston Churchill, a Parliament Square, i de Charles de Gaulle, a Carlton Gardens, just al davant d'on hi havia el quarter general de la França lliure durant la Segona Guerra Mundial. Una ofrena que ha evocat l'aliança París-Londres –les dues potències amb armament nuclear d'Europa– entre 1939 i 1945, i que es projecta també "en el futur comú", en paraules del president francès.

En aquest mateix sentit, durant el seu parlament previ al sopar de gala a Windsor, Carles III ha destacat la importància vital de la col·laboració entre els dos països davant dels reptes “que sorgeixen des de múltiples direccions”, i que cal que afrontin conjuntament com a “amics i aliats [...] dues nacions que comparteixen no només uns valors comuns, sinó també la determinació incansable d’actuar, en conseqüència, al món". Carles III, que va visitar França en un dels seus primers viatges a l'estranger després de ser coronat, sempre s'hi ha mostrat molt pròxim.

Un pacte migratori bilateral

Des del reinici de les relacions entre la Unió Europea i el Regne Unit propiciat pel govern laborista en una cimera celebrada a Londres a mitjans de maig, Macron i Starmer fa temps que treballen en un acord segons el qual França acceptaria el retorn de migrants que hagin travessat il·legalment el canal de la Mànega en pasteres, a canvi que el Regne Unit aculli un nombre similar de sol·licitants d’asil legals procedents de França, sempre que tinguin família a les illes.

Les autoritats britàniques i franceses encara no han tancat tots els detalls del pacte, que es podria veure amenaçat per l'oposició d’un grup de cinc països mediterranis –Itàlia, Espanya, Grècia, Malta i Xipre–, que temen que un marc bilateral d'actuació sobre immigració entre Londres i París agreugi la pressió sobre les seves fronteres. A més, des de la Border Force britànica adverteixen que precipitar-se anunciant un acord abans que pugui ser aplicat podria desencadenar un augment encara més gran de les travessies de migrants durant aquest estiu.

Per la seva banda, s'espera que Macron anunciï formalment la posada en marxa d’una nova llei marítima francesa que permetrà a la policia d’ordre públic i a la Guàrdia Costanera francesa interceptar embarcacions de migrants al canal de la Mànega i tornar-les a territori francès. De fet, la setmana passada, i davant de les càmeres de la BBC, membres de la gendarmeria van punxar llanxes neumàtiques amb ganivets quan tot just es feien a la mar per evitar que salpessin. Ara per ara, el nombre d'arribades de migrants el 2025 ha assolit un rècord anual: 21.017 persones, un 50% més que en aquestes dates del 2024.

El viatge d'estat es tancarà dijous amb la trobada a Downing Street amb el premier britànic. Keir Starmer espera signar un acord sobre immigració amb París que li permeti aconseguir titulars amb els quals contrarestar les informacions negatives dels últims dies en relació amb l'augment d'arribades de pasteres a través del canal de la Mànega.