"Som a cinc minuts d'una dictadura": Alarma a Geòrgia per la deriva autoritària del govern pro-rus
La pressió contra la dissidència s'ha intensificat l'últim any, des que Somni Georgià va guanyar unes eleccions sota sospita de frau
BarcelonaLa cèntrica avinguda Rustaveli de Tbilisi ja fa un any que cada vespre es converteix en l'escenari de la resistència a Geòrgia. Amb banderes georgianes i de la Unió Europea a l'esquena, crítics amb el govern liderat pel partit Somni Georgià s'han manifestat, ininterrompudament, davant del Parlament des del 28 de novembre de l'any passat, quan es van celebrar les últimes eleccions legislatives, considerades un frau per l'oposició del país i gran part de la comunitat internacional. Des de llavors, la repressió contra la dissidència s'ha redoblat, fins al punt que tots els líders dels partits opositors estan empresonats, excepte dos, un dels quals està investigat i viu a l'exili. A més, l'executiu ha començat el procés per il·legalitzar les tres principals formacions rivals.
"Som a cinc minuts d'una dictadura", sentencia a l'ARA el politòleg Sergi Kapanadze, fundador del think tank Grass. Kapanadze, que va ser vicepresident del Parlament georgià entre el 2016 i el 2020 i exviceministre d'Afers Exteriors entre el 2011 i el 2012, diu que "encara queda una petita oportunitat per aturar-ho. Però en general, han deixat molt clar quin és el camí que estan fent". Altres activistes asseguren que la situació ja es pot descriure com un règim dictatorial.
"Ja és una dictadura. Tenim 57 presos polítics que ja estan condemnats, 66 en presó preventiva, i cada dia hi ha detencions per càrrecs administratius. Des de principi d'any ja se n'ha documentat més de mil, una xifra enorme en un país petit com Geòrgia", subratlla Eka Gigauri, directora executiva de la branca georgiana de Transparency International. "Definitivament, sobre el paper som en una dictadura", coincideix l'activista i advocada Baia Pataraia, tot i que afegeix que el govern no té prou poder per implantar un règim dictatorial total perquè Geòrgia és un país amb pocs recursos, molt dependent de la resta del món.
La tendència autoritària i pro-russa del govern de Somni Georgià va començar després de la invasió russa d'Ucraïna. Però la situació ha empitjorat significativament l'últim any, segons diversos testimonis. Després de les eleccions legislatives, el govern va anunciar la suspensió del procés d'entrada a la Unió Europea fins al 2028, malgrat que les enquestes constatin que una gran majoria de la població és europeista. Ja feia temps que Brussel·les alertava Tbilisi que la deriva de repressió dels drets civils que estava prenent allunyava Geòrgia de la Unió i que calia dur a terme mesures importants per reduir la corrupció i enfortir la democràcia. Però davant l'agreujament de la situació, la UE va declarar a principis d'aquest mes que considera Geòrgia "un país candidat només en nom". "Geòrgia ha experimentat un retrocés democràtic greu, una ràpida erosió de l'estat de dret i una forta restricció dels drets fonamentals", afirmava l'informe anual de la Comissió sobre la futura ampliació de la UE.
Persecució a les ONG i als mitjans independents
El govern ha adoptat més de vint lleis antidemocràtiques que han suspès la tasca de les organitzacions de la societat civil i ha restringit la feina dels mitjans independents. Les autoritats electorals van donar la victòria de les eleccions a Somni Georgià amb un 54% dels vots i, en protesta, l'oposició fa boicot des de llavors i no participa en el Parlament.
Des de la primavera del 2024, el govern de Somni Georgià ha introduït diverses lleis per restringir la tasca de les organitzacions de drets humans i els mitjans de comunicació independents. El maig d'aquell any, Tbilisi va viure manifestacions massives en contra de la "llei de transparència de la influència estrangera", similar a la legislació russa contra la dissidència. El març passat, el govern va adoptar la llei de registre d'agents estrangers, que exigeix que les persones o organitzacions es registrin com a tals si reben fons de l'estranger, una legislació que també han impulsat els governs pro-russos d'Eslovàquia i Hongria. L'incompliment pot comportar una pena de fins a cinc anys de presó.
Hi ha almenys set grans ONG del país que tenen els comptes bancaris congelats. Una és l'organització de defensa dels drets de les dones Sapari, dirigida per Baia Pataraia. "Continuem treballant com a voluntaris, però cada cop és més difícil operar", lamenta. "La majoria d'ONGs han desaparegut, un centenar estan sota una estricta vigilància financera i, en alguns casos, també investigades judicialment, com és el cas de Transparency International", afegeix Eka Gigauri, que diu que aquest mateix divendres han tancat les cinc oficines que tenien al país, després de vint-i-cinc anys d'operacions. "No podem rebre fons, no tenim diners per pagar res", resumeix.
Il·legalització de partits
Els últims mesos, diversos líders polítics, però també activistes de la societat civil –entre els quals hi ha Eka Gigauri– han estat imputats en un cas molt ampli de suposat "sabotatge" contra l'estat, que pot comportar penes d'entre sis i nou anys de presó. "L'oposició és a la presó, i a més ara s'ha engegat el procés de prohibir els partits opositors", alerta Kapanadze. A finals d'octubre, Somni Georgià va anunciar que demanaria al Tribunal Constitucional que il·legalitzi les tres principals formacions polítiques de l'oposició, proeuropees, argumentant que "neguen contínuament la legitimitat política de l'actual govern i del partit polític governant de Geòrgia". La peça de caça major d'aquest procés és el Moviment d'Unitat Nacional, fundat per l'expresident Mikhaïl Saakaixvili, líder opositor a l'ombra des de la presó.
El 4 d'octubre, coincidint amb unes eleccions locals boicotejades per la majoria de l'oposició, un grup de manifestants va assaltar el palau presidencial, cosa que el govern va qualificar d'intent de cop d'estat. "Ningú quedarà impune. Tenim més recursos que l'any passat o l'any anterior per identificar-ne els autors", va avisar el primer ministre, Irakli Kobakhidze.
Les autoritats han reforçat la vigilància a través de les càmeres de seguretat desplegades als carrers de les ciutats. I han endurit els càstigs per a aquells protesten. Fa uns mesos, el més normal era que gran part dels participants anessin amb la cara tapada, amb mascaretes, antifaços o mocadors. Ara, el fet d'anar-hi amb la cara coberta ja suposa una multa i pot comportar fins i tot una pena de presó en cas de reincidència.
"Tot i que la gent té por, també n'hi ha molta que està disposada a anar a la presó", assegura Gigauri. Tots tres creuen que la resistència és l'únic que pot aturar el govern. Però també consideren que hi ajudaria si els països occidentals incrementessin la pressió sobre Somni Georgià.
"És un problema de seguretat no només per a Geòrgia, sinó per a tot Occident, perquè si Rússia veu que pot guanyar utilitzant eleccions i propaganda, intentarà reproduir-ho en altres països", diu Pataraia. Els activistes i analistes coincideixen a assenyalar una persona darrere d'aquesta deriva: l'oligarca Bidzina Ivanishvili, fundador i president d'honor del partit governant, que va fer la seva fortuna a Rússia.
Segons Kapanadze, la tendència autoritària va començar ja el 2017, quan el partit va aconseguir prou majoria per governar en solitari. Però el punt d'inflexió va ser la invasió russa d'Ucraïna, "quan ja va deixar de ser possible mantenir-se en una posició neutral". "No van explicitar que es posaven del costat rus, però amb el seu comportament han deixat clar que no simpatitzen amb Ucraïna", afirma. "Però el problema més gran –assegura– va ser l'inici del procés d'integració a la UE, perquè les reformes necessàries haurien posat en perill el poder de l'oligarca". I conclou: "Tot el que han fet ha estat en interès de Rússia".