La destrucció de la presa ha dispersat grans quantitats de mines que seran un perill "durant dècades"

BarcelonaCada cop més males notícies per a la població civil ucraïnesa. La riuada causada per la destrucció de la presa de Nova Kakhovka al sud d'Ucraïna ha desenterrat i arrossegat riu avall centenars de mines que suposaran un greu perill "en les pròximes dècades", ha alertat el Comitè Internacional de la Creu Roja.

"Fins ara teníem localitzades les zones minades, però ara ja no: només sabem que són en algun lloc del riu", ha admès aquest dijous Erik Tollefsen, cap de la Unitat de Contaminació d'Armes de l'organisme. I ha recordat que a Dinamarca es van recuperar del fons del mar el 2015 mines encara actives de la Segona Guerra Mundial. En el cas de la guerra d'Ucraïna el perill ve de mines antipersona, mines antitancs i munició d'artilleria, tot i que l'organisme no pot quantificar-les: "Només sabem que les xifres són enormes". A més la zona afectada és eminentment agrícola, de manera que l'impacte sobre la producció pot ser greu.

En paral·lel, ha començat el recompte de morts. Cinc persones s'haurien ofegat a la localitat l'Oleixki, a la ribera est del riu, que està ocupada per Rússia des de l'inici de la invasió, segons ha assegurat el seu alcalde, exiliat al costat ucraïnès. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, visitava aquest dijous la regió de Kherson per avaluar els danys de primera mà i coordinar les tasques de rescat i assistència.

En el seu missatge del vespre, Zelenski havia advertit que és impossible saber quanta gent ha perdut la vida al costat ocupat per Rússia i ha reclamat "una resposta clara i ràpida del món", per donar suport a les víctimes. Zelenski ha denunciat que els militars i els equips de rescat ucraïnesos treballen sota el foc rus i s'ha mostrat molt crític amb la Creu Roja i l'ONU: "Si una organització internacional no està present en una zona de catàstrofe és que no existeix o bé que és incapaç". En declaracions a Politico i Die Welt, ha constatat: "Moltes hores després del desastre no hi són, no hi ha resposta, estic en xoc".

Imatges del satèl·lit Sentinel-3 evidencien la magnitud de la catàstrofe, ben visible des de l'espai, que mostren el desbordament del riu Dniéper i la desaparició del seu delta sota l'aigua.

La destrucció de la presa, que era molt a prop de la línia de front, just quan la contraofensiva ucraïnesa semblava imminent, ha inundat desenes de ciutats i localitats en una zona de 600 metres quadrats, el 70% de la qual és en territori sota domini rus. Zelenski ha denunciat que les autoritats ocupants "ni tan sols estan intentant ajudar la gent: els estan abandonant als terrats de comunitats submergides".

Però les autoritats d'ocupació russes diuen que han evacuat més de 4.000 persones i que hi ha 14.000 cases inundades en els territoris ocupats per les seves forces. Els serveis de rescat ucraïnesos diuen que n'han evacuat més de 2.000. El cap de l'administració militar de Kherson ha dit que el nivell mitjà de l'aigua a la part del riu Dniéper que queda al sud de la presa era aquest matí de 5,61 metres.

Una contraofensiva que mai no arriba

D'altra banda, al llarg d'aquest dijous s'han succeït diferents informacions contradictòries al voltant de l'esperada contraofensiva ucraïnesa; sobre l'èxit o el fracàs de les operacions, o fins i tot sobre si ha començat o no. La viceministra de Defensa ucraïnesa, Hanna Maliar, va informar ahir d'avenços a la zona de Bakhmut, ciutat destruïda i que, recentment, va ser conquerida pels mercenaris del Kremlin del Grup Wagner. També ha assegurat que les forces russes han intentat passar a l'ofensiva, "sense èxit", a prop d'Avdíivka i Liman, també a la província de Donetsk.

Maliar també ha afirmat que Rússia està a la defensiva al districte d'Oríkhiv, a la província de Zaporíjia. De fet, diferents mitjans occidentals, com The Washington Post, han assegurat aquest dijous que Kíiv ha llançat en direcció sud l'esmentada contraofensiva, citant diversos oficials ucraïnesos. Amb tot, és impossible confirmar-ho.

El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, ha afirmat que les forces ucraïneses han intentat trencar les defenses de l'exèrcit rus a Zaporíjia. D'acord amb la seva versió, Ucraïna hi ha desplegat 1.500 soldats i 150 vehicles blindats, però les forces russes han frenat l'atac. El ministre ha demanat més celeritat a Moscou en el lliurament de material militar a les tropes.

Els bloguers militars russos també informen de forts combats al voltant de Zaporíjia. Una part de la província s'ha vist com un objectiu probable de la nova campanya d'Ucraïna. Dirigint-se cap al sud per les seves esplanades, Kíiv podria intentar tallar el corredor de terra que connecta la Rússia continental amb la península de Crimea, ocupada des del 2014, maniobra amb la qual tallaria diverses línies de subministrament russes essencials. Un altre objectiu seria alliberar Melitópol, que Rússia ha establert com a capital ocupada de la regió, i Enerhodar, on hi ha la central nuclear de Zaporíjia.