La diàspora decideix el futur de Kosovo en una nova repetició electoral

Pristina"Com a presidenta, és el meu deure fixar el termini més llarg possible, no el més curt, per mitigar els reptes que planteja l’organització d’eleccions", afirmava Vjosa Osmani, presidenta de Kosovo, davant les crítiques per haver fixat la repetició de les eleccions parlamentàries del país per a aquest 28 de desembre, enmig de les vacances de Nadal. El febrer passat, el Vetëvendosje (VV), el partit del primer ministre Albin Kurti va guanyar les eleccions parlamentàries amb un 42,3% dels vots, però no va assolir la majoria necessària per governar en solitari ni va aconseguir reunir prou suports per formar govern. Des d’aleshores, ha estat incapaç de negociar amb els diferents fronts i ha mantingut el Parlament paralitzat durant més de set mesos.

A l’abril, el VV proposava la candidata Albulena Haxhiu com a presidenta de la cambra i es va negar a modificar la candidata, tot i que no va rebre el suport de la resta del Parlament. D’aquesta manera, l’Assemblea va quedar bloquejada durant mesos. Davant la "tossuderia" del VV, el Tribunal Constitucional va haver d’intervenir per forçar la cambra a elegir un president en un termini de 30 dies; en aquell moment ja érem a juliol. Finalment, es va elegir Dimal Basha, membre del VV, com a nou president del Parlament. Això havia de permetre obrir el camí cap a la formació d’un nou govern.

Però el passat 26 d’octubre, Kurti va tornar a fracassar per formar un nou executiu. Osmani no va anunciar la repetició electoral fins al 20 de novembre, gairebé un mes després. Segons la Constitució de Kosovo, després del segon intent parlamentari fallit, el president de la República ha de dissoldre l’Assemblea i convocar noves eleccions, que s’han de celebrar en un màxim de 40 dies. Uns terminis que el VV ha sabut allargar per poder triar una data que, sembla, el podria beneficiar.

El 28 de desembre, la major part de la diàspora del país –entre 700.000 i 800.000 kosovars que viuen a l’estranger– ha tornat a Kosovo per celebrar l’entrada d’any amb les seves famílies. Kurti compta amb un fort suport dins d’aquest grup. Cal destacar que Osmani també és aliada del Vetëvendosje. I tot i que la presidenta kosovar ha qualificat aquesta teoria d’"ofensiva", al país és l’observació que més es repeteix.

Per què ha perdut Kurti la majoria en quatre anys

Albin Kurti parteix com a favorit, però els resultats dels comicis de principi d’any, així com els de les eleccions locals celebrades el 12 d’octubre, evidencien la pèrdua de suports del líder del VV en només quatre anys.

No es poden negar certs èxits de Kurti durant aquests anys: la liberalització de visats amb l’espai Schengen o el reconeixement de facto per part de Sèrbia estipulat als Acords d’Ohrid –encara que mai no s’arribessin a complir–. Però també han estat anys marcats per tensions: la política de reciprocitat en les matrícules dels cotxes del nord va provocar una de les crisis més greus a la zona fronterera de Mitrovica des de la independència, amb sancions de la UE –aixecades aquest mateix mes– i un augment de les demandes sèrbies per aplicar l’Associació de Municipis Serbis, prevista als Acords de Brussel·les del 2013.

A això s’hi afegeix el deteriorament dels indicadors democràtics: Kosovo va caure el 2025 fins al lloc 99 de 180 en l’índex de llibertat de premsa de Reporters Sense Fronteres; i informes de Freedom House mantenen les preocupacions sobre la intimidació a periodistes, la corrupció institucional i les debilitats de l’estat de dret.

Però el que més destaca és la pèrdua d’esperança que els joves havien dipositat en ell el 2021, quan el VV prometia centrar-se en els "problemes reals" del país: lluitar contra la corrupció i el clientelisme polític; enfortir la democràcia i reformar el sistema judicial; reduir l’atur, augmentar els salaris, millorar els serveis públics com la sanitat i l’educació; i programes d’habitatge per a joves. I tot i que en molts casos, com en la implementació de reformes socials, s’ha destacat l’esforç del govern, ha estat insuficient.

Amb tot, el VV gaudeix del nivell de suport més alt, amb un 50-53 %, segons una enquesta d’opinió pública independent, mentre que el Partit Democràtic de Kosovo (PDK) se situa entre el 16 % i el 19 %, i la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK) entre el 15 % i el 17 %. Per la seva banda, els deu escons reservats a la comunitat sèrbia anirien a la Llista Sèrbia.

Risc de paràlisi

Davant d’això, la victòria de Kurti pot semblar previsible, però també és molt probable que no tingui la majoria suficient i que Kosovo torni a quedar paralitzat i tornar a passar pel calvari que ha viscut aquest 2025. Tanmateix, hi ha un altre escenari: el PDK i el LDK han declarat que, per primera vegada, estarien disposats a unir-se per intentar arrabassar el poder al VV.

Més de dos milions de kosovars aniran a les urnes aquest diumenge, dels quals 70.000 formen part de la diàspora registrada per votar, mentre que el líder del Vetëvendosje espera que una altra gran part aprofiti "la seva tornada a casa" per les festes per elegir-lo.