Més aliats de l'OTAN envien soldats a Groenlàndia i Espanya no descarta sumar-s'hi
Suècia, Noruega, Alemanya, França i Finlàndia confirmen l'enviament de personal a l'illa àrtica per "preparar els pròxims passos"
BarcelonaMentre els ministres d'Exteriors de Dinamarca i Groenlàndia estaven reunits aquest dimecres amb Marco Rubio i J.D. Vance, a Copenhaguen el ministre de Defensa danès anunciava un increment del personal militar a l'illa àrtica. A principis de setmana, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ja avançava que la intenció era reforçar la presència a l'Àrtic, no només amb personal danès, sinó també d'altres aliats europeus. El ministeri de Defensa danès ha detallat que, juntament amb diversos aliats àrtics i europeus, "exploraran en les setmanes vinents com es pot concretar un increment de la presència i l'activitat d'exercici a l'Àrtic". Per ara, Suècia, Noruega, Alemanya i França han confirmat que enviaran tropes a l'illa àrtica, i Espanya ha assegurat aquest dijous que no descarta fer-ho.
"En un futur pròxim, hi haurà més presència militar a Groenlàndia i voltants d'avions, vaixells i soldats, inclosos els d'aliats de l'OTAN", informava aquest dimecres el ministeri de Defensa danès en un comunicat. L'objectiu és entrenar-se en la capacitat per operar en les condicions especials de l'Àrtic i "enfortir la presència de l'Aliança" en aquesta zona, "en benefici tant de la seguretat europea com transatlàntica", afegia.
D'aquesta manera, Dinamarca intenta desactivar l'argument pel qual teòricament la Casa Blanca vol apoderar-se de Groenlàndia: la manca de seguretat a la regió i el temor que Rússia i la Xina en treguin profit.
L'estiu passat les forces armades daneses ja van reforçar la seva presència i exercicis a Groenlàndia, amb la contribució també de països aliats com Alemanya, França, Suècia i Noruega. Entre els exercicis que es faran aquest any, es menciona la protecció d'instal·lacions crítiques per a la societat, l'assistència a les autoritats de Groenlàndia, la recepció de tropes aliades, el desplegament d'avions de combat a Groenlàndia i els seus voltants i la resolució de tasques navals.
Suècia, Noruega, Alemanya i França envien tropes
En les declaracions d'aquest dimecres, el ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen, no va voler concretar quins aliats hi participaran, però va dir que representants de "diversos" països van viatjar a l'illa ahir mateix. El primer ministre de Suècia, Ulf Kristersson, va anunciar que diversos oficials de les Forces Armades sueques arribarien a Groenlàndia aquest mateix dimecres. "Formen part d'un grup de diversos països aliats", va escriure aquest dimecres a X, i ha afegit que "junts, prepararan els pròxims passos en el marc de l'exercici danès Operation Arctic Endurance".
El ministeri de Defensa d'Alemanya també ha confirmat en les darreres hores que el país enviarà a partir d'aquest dijous un contingent militar a Groenlàndia per explorar durant dos dies les condicions per a una possible contribució a la seguretat de la regió. Noruega, que no forma part de la Unió Europea però sí de l'OTAN, també ha decidit enviar-hi personal, segons publiquen mitjans locals. A última hora d'aquest dimecres, França també va comunicar que se suma a la missió.
Aquest dijous ha arribat a Groenlàndia un destacament d’una quinzena de militars francesos, especialistes d’alta muntanya. I el president, Emmanuel Macron, ha dit que “en els pròxims dies” hi enviaran més mitjans terrestres, aeris i marítims. També ha anunciat que França obrirà un consolat a Groenlàndia. El ministre francès d’Exteriors, Jean-Noël Barrot, ha concretat que França hi enviarà representants de totes les branques de les seves Forces Armades. Finlàndia i els Països Baixos també van dir que participaran en els exercicis a l’illa àrtica.
La reacció de Washington
La Casa Blanca ha advertit aquest dijous que l’enviament de tropes europees a Groenlàndia no afectarà les intencions de Trump sobre l’illa. El president nord-americà ha reiterat en diverses ocasions que Groenlàndia hauria de pertànyer als EUA i no ha descartat prendre-la per la força.
“No crec que les tropes a Europa influeixin en el procés de presa de decisions del president, ni tampoc en el seu objectiu d’adquirir Groenlàndia”, va dir la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, en una roda de premsa, on també ha assegurat que la reunió a Washington entre els ministres d'Exteriors danès i groenlandesa i Rubio i Vance va ser productiva.
Espanya diu que "seria una opció"
Aquest dijous, la ministra de Defensa, Margarita Robles, no ha descartat que Espanya se sumi a aquesta missió europea a Groenlàndia. "Sí, seria una opció", ha respost a preguntes dels periodistes sobre la possibilitat de "reforçar la vigilància" al lloc. Robles, això sí, ha demanat "no avançar esdeveniments" i ha resolt que ho "anirem veient al llarg del dia". "Estant havent-hi reunions", ha afegit.
Més tard, però, ha matisat les seves paraules: "El veritable problema és si, vulnerant l'ordenament jurídic i internacional, [els EUA] decideix quedar-se la sobirania [de Groenlàndia] [...] Però no ens enganyarem, no hi ha competència militarment parlant amb els Estats Units. És un tema més aviat jurídic, de sobirania i de com pot afectar l'OTAN. Militarment no ho podem plantejar com una missió", ha dit en una intervenció al Fòrum Spain Investors Day (SID), davant inversors estrangers i empreses, informa Núria Rius Montaner.