Transició energètica
Internacional Europa 25/04/2023

Europa vol convertir el mar del Nord en la "central elèctrica" més gran del món

Nou països del nord celebren les possibilitats de la regió, que consideren clau per al futur energètic del continent

3 min
Els líders europeus que s'han reunit a Ostende (Flandes) en el marc de la segona Cimera del mar del Nord.

Brussel·lesLa guerra d'Ucraïna i la crisi energètica han accelerat els plans d'Europa. La transició energètica s'ha fet més urgent que mai i els principals líders europeus tenen moltes esperances dipositades en el potencial del mar del Nord. "Pot ser la central elèctrica més gran del món", asseguren en una carta conjunta publicada a la revista Politico els màxims dirigents de fins a nou països del nord d'Europa, com Olaf Scholz, Emmanuel Macron o Rishi Sunak, que aquest dilluns s'han reunit a la ciutat costanera d'Ostende (Flandes) en la segona Cimera del mar del Nord. "Necessitem turbines eòliques marines, i en necessitem moltes per aconseguir els nostres objectius climàtics, desfer-nos del gas rus i construir una Europea més segura i independent", remarca l'escrit.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En la cimera de l'any passat, Bèlgica, Dinamarca, els Països Baixos i Alemanya ja van posar-se com a fita arribar als 65 gigawatts (GW) de capacitat de generació elèctrica en superfície marítima a tot estirar el 2030 i els 150 GW el 2050. Enguany, però, s'hi han afegit altres països propers al mar del Nord —Regne Unit, França, Irlanda, Noruega, Regne Unit i Luxemburg— i les possibilitats de la trobada s'han multiplicat, ja que la costa dels estats firmants creixerà fins als 175.000 quilòmetres. Per aquest motiu, els objectius de la cimera d'enguany són molt més ambiciosos: 120 GW el 2030 i 300 GW el 2050. Ara mateix, aquest conjunt de països només obté uns 30 GW a través de parcs eòlics marins.

Tanmateix, a l'hora de la veritat, el desplegament de les renovables no s'està produint al ritme previst. El 2022, els estats de la Unió Europea només van instal·lar 16 GW de potència eòlica i es van quedar a la meitat del seu objectiu anual. A més, segons l'entitat WindEurope, les inversions al bloc comunitari van passar dels 24.000 milions d'euros anuals el 2021 als 17.000 milions d'euros l'any passat. Aquestes xifres contrasten amb les aspiracions dels Vint-i-set, que s'han proposat que el 2030 el 42,5% de l'energia que consumeixen provingui de les renovables. És a dir, arribar als 420 GW d'energia eòlica en territori comunitari, el doble que la potència instal·lada ara per ara.

Tot i això, ja s'han començat a construir grans parcs eòlics a les aigües del mar del Nord, com el que ha impulsat Bèlgica, que està aixecant la primera illa energètica artificial del món. Està planejat que entri en funcionament el 2026 i compti amb un 3,5 GW de capacitat. També Dinamarca confia a tenir un centre similar de 3 GW el 2033, i el govern francès ja ha anunciat que desplegarà turbines marítimes fins a arribar als 40 GW i l'executiu neerlandès ha dit que vol arribar fins als 21 GW.

Energia renovable al Mar del Nord

Brussel·les vol reduir les traves burocràtiques

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que també ha participat en la trobada, ha resseguit les diferents mesures que Brussel·les ha plantejat per facilitar el desplegament de les renovables i acostar-se cap a l'autosuficiència energètica. Així, ha recordat que l'executiu comunitari ha plantejat noves normatives per agilitzar i simplificar els tràmits burocràtics per a la construcció de nous parcs eòlics i solars, i que amb la reforma del mercat elèctric vol potenciar el consum d'electricitat provinent de les renovables. "Europa s'ha convertit en la casa de les renovables. I el mar del Nord s'està convertint en la potència energètica d'Europa", ha assegurat Von der Leyen.

També ha subratllat la importància de les terres rares per a la fabricació per al sector de la tecnologia, sobretot per a la indústria europea de les renovables, i ha recordat que Brussel·les s'ha posat com a objectiu que el 2030 els Vint-i-set obtinguin del seu territori el 10% de les primeres matèries crítiques que consumeixen a l'any, que en processin el 40% i en reciclin el 15%. En aquest sentit, Macron ha remarcat que cal comptar amb la indústria europea per fer la transició energètica i, així, complir amb els tres objectius que, sobretot des de l'inici de la guerra d'Ucraïna, la Unió Europea s'ha posat entre cella i cella: "Més sobirania, complir les fites en matèria climàtica i reforçar la indústria europea".

stats