França commemora els 10 anys dels atemptats a París en màxima alerta terrorista

ParísLa Torre Eiffel s'ha il·luminat amb els colors de la bandera francesa en memòria de les 130 víctimes dels pitjors atemptats que ha viscut França. Han passat deu anys, però el record d'aquella nit del 13 de novembre del 2015 continua molt present entre els francesos. El terrorisme jihadista va tocar de ple la capital del país en una nit d'autèntic horror, amb terroristes atacant diferents punts de París. Primer a l'exterior de l'estadi de França, mentre s'estava jugant un partit de futbol entre la selecció francesa i l'alemanya, i després a terrasses de bars i restaurants als districtes 10è i 11è de París, on els jihadistes van disparar indiscriminadament.

La majoria de víctimes mortals es van produir més tard a l'interior de la sala de concerts Bataclan, on els terroristes van irrompre enmig d'un concert de la banda Eagles of Death Metal armats amb fusells kalàixnikov i disparant contra els espectadors. Les imatges de persones ferides i cridant aterrides sortint del Bataclan per la porta lateral d'emergència o despenjant-se per les finestres, immortalitzades per un periodista de Le Monde, Daniel Psenny, que vivia al costat de la sala de concerts, encara glacen la sang. Psenny va resultar ferit pel tret que li va disparar un terrorista des d'una finestra quan va baixar al carrer a socórrer les víctimes.

Enmig del caos, l'aleshores president de la República, François Hollande, es va adreçar als francesos en un missatge televisat on se'l veia nerviós i commogut. Hollande anunciava que havia decretat l'estat d'emergència, havia ordenat el tancament de fronteres i el desplegament de l'exèrcit a París. "Hi ha molts ferits. És un horror", deia el cap d'estat mentre els terroristes encara assaltaven la sala Bataclan.

Homenatge a les víctimes

"El que va passar és sens dubte irreparable", ha afirmat aquest dijous, Emmanuel Macron durant un memorial al centre de París, que s'ha inaugurat amb una versió instrumental de Hells Bells, de la banda de heavy metal AC/DC. La melodia, interpretada amb un orgue electrònic per la francocamerunesa Ann Shiley, s'entrellaçava amb el so de les campanes de la catedral de Notre-Dame i altres esglésies de la capital.

L'escenari del memorial ha estat l'anomenat arbre de la justícia, un om centenari situat al centre del Jardí el 13 de novembre de 2015, al costat del Consistori de París i a dos passos de la catedral de Notre-Dame. Minuts abans de l'inici de la cerimònia, les grans campanes de la catedral han ressonat a l'uníson amb les de Saint-Sulpice, Sacré-Coeur, Saint-Germain, Saint-Eustache i altres esglésies de París, com a símbol d'"unió" i record de les 132 persones assassinades. De fons, es reflectia la imatge de la Mariane (un dels símbols de la República Francesa) plorant.

Des de darrere el faristol, el president francès ha lamentat el dolor "injust i insuportable" de les víctimes i ha lloat el paper de la República que, sosté, "es va mantenir ferma" contra l'horror a través dels seus funcionaris; els mateixos treballadors que han fet "tot el possible per impedir nous atacs". "[Els terroristes] No us van atacar individualment. [...] Van atacar França. Ens van atacar per ser francesos –ha dit Macron dirigint-se als supervivents i a les famílies de les víctimes–. Van atacar una manera de ser al món, imbuïda d'arrelament i universalisme". "Quan els terroristes volen atacar la democràcia, la llibertat, el seu objectiu és França", ha reblat el dirigent.

L'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, també ha destacat que, tot i que han passat deu anys, "aquella nit roman en els nostres records com si no hagués acabat mai". La socialista ha elogiat emocionada que "París, ferida, va resistir i, com sempre, es va aixecar de nou el dissabte següent" i que "els parisencs fidels als seus valors, a la seva història, van envair els carrers, les places, els bulevards, les terrasses".

Durant tot el dia els dos dirigents han participat en els actes d'homenatge que s'han fet a cada un dels punts de la ciutat on es van produir els atemptats. Igual que fa deu anys, ciutadans anònims han deixat flors, espelmes i missatges a les portes de la sala Bataclan i a les terrasses on van morir desenes de persones. També a la plaça de la República, el lloc on després dels atemptats es van concentrar milers de parisencs per recordar les víctimes i clamar contra els actes terroristes.

Màxima alerta terrorista

Una dècada després dels atemptats del 13 de novembre, França està en màxima alerta terrorista. Des de meitats del 2024, el país manté el nivell més elevat d'alerta. "França, per la seva història, la seva cultura i els seus valors, continua sent un objectiu del terrorisme", ha afirmat aquest dijous a Le Monde François Hollande. També l'actual directora general de Seguretat Interior del govern francès, Céline Berthon, ha advertit que un atemptat a gran escala pot tornar a passar. "No hem d’oblidar de cap manera els atemptats del 2015, perquè res no garanteix que un dia no torni a passar", ha destacat a France Info.

L'amenaça, però, no és exactament la mateixa. Fa 10 anys els atemptats eren concebuts i preparats des de fora, a altres països com Síria o l'Afganistan, per l'Estat Islàmic o per Al-Qaida, i després materialitzats per cèl·lules sobre el terreny, sobretot amb persones locals radicalitzades. Però en els últims temps, els serveis d'intel·ligència han aconseguit frenar els atemptats dels grups jihadistes internacionals i, segons els experts, aquests grups ara no tenen mitjans per perpetrar grans atemptats a països occidentals com fa vuit o deu anys. L'Estat Islàmic "està lluny de les seves capacitats operacionals de fa 10 anys", sosté el director executiu de l'Institut Francès de Relacions Internacionals, Marc Hecker, en declaracions a BFMTV.

Segons el ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, l'amenaça terrorista a França "segueix sent molt elevada" però un atac com el del 13 de novembre és "poc probable". Ara l'amenaça se centra sobretot en persones musulmanes radicalitzades que viuen a Europa i que no estan vinculades directament a l'Estat Islàmic ni a cap altre grup terrorista internacional, però que s'amaren de la seva propaganda i dels seus ideals –sovint a través d'internet– fins al punt de voler passar a l'acció. La directora general de Seguretat Interior sosté que el perfil de les persones que es preparen per cometre atemptats és el de nois cada vegada més joves. Els serveis d'intel·ligència francesos han arribat a frenar projectes d'atemptats que preparaven adolescents.