França, Grècia i el Regne Unit envien vaixells de guerra a Xipre
Els aliats europeus eviten l'escalada bèl·lica i Macron desaprova l'ofensiva dels EUA i Israel contra el règim iranià
Brussel·lesEls aliats europeus treuen ferro a l'atac de drons iranians contra la base britànica de Xipre i asseguren en tot moment que la intenció de Teheran no era atacar un estat membre de la Unió Europea o territori britànic. Tot i això, alguns dels socis de la Unió Europea, com França, el Regne Unit i Grècia, s'han activat per ajudar en la defensa de l'illa i hi han enviat armament defensiu en un context d'expansió de la guerra de l'Iran per tota la regió. D'aquesta manera, creix la involucració dels socis europeus en el conflicte, si bé de moment l'article de seguretat col·lectiva de la Unió Europea no s'ha activat i Brussel·les assegura que, almenys a hores d'ara, és una opció que ni tan sols s'ha posat sobre la taula.
El govern xipriota ha anunciat aquest dimarts al matí que rebrà sistemes antimíssils i antidrons de l'exèrcit francès, així com un vaixell de guerra. En concret, el president francès, Emmanuel Macron, ha confirmat l'enviament del portaavions Charles de Gaulle i la seva flota de suport al Mediterrani Oriental. A més, les forces armades franceses desplegaran defenses aèries addicionals a Xipre, inclosa una fragata que està previst que arribi a la costa de l'illa aquest mateix dimarts a la nit.
El cap de la República ha recordat que París té acords de defensa amb Qatar, Kuwait i els Emirats Àrabs, i s'hi ha de mostrar solidari en un context de conflicte com l'actual. Tot i això, Macron ha remarcat que qualsevol intervenció de l'exèrcit gal seria de caràcter "estrictament defensiu".
D'altra banda, el president francès ha aprofitat el discurs televisat emès aquest dimarts a la nit per tocar el crostó al president dels Estats Units, Donald Trump, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. "Els Estats Units i Israel han decidit llançar operacions militars fora del marc del dret internacional, cosa que no podem aprovar. La guerra s'està estenent ara per tota la regió i té greus conseqüències per a la pau i la seguretat de tothom", ha dit Macron. Unes paraules que contrasten amb les del canceller alemany, Friedrich Merz, que s'ha reunit amb Trump a la Casa Blanca i li ha ballat l'aigua completament, també pel que fa a l'ofensiva contra el règim iranià.
L'ajuda que hi ha enviat França se sumarà a la del principal aliat de Xipre, Grècia, que aquest dilluns va anunciar que hi desplegarà quatre caces i dues fragates. A més dels dos països comunitaris, el Regne Unit també ha confirmat l'enviament de material militar. Els britànics hi enviaran un vaixell de guerra i helicòpters antidrons.
Pel que fa al global del bloc europeu, la portaveu de la Comissió Europea, Paula Pinho, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa que Xipre no ha demanat l'activació de l'article 42.7 dels Tractats de la UE, que és una còpia de l'article 5 de l'OTAN. "Si un estat membre és víctima d'una agressió armada al seu territori, els altres estats membres estan obligats a ajudar-lo i assistir-lo per tots els mitjans al seu abast", diu el text legal.
L'article té una funció sobretot dissuasiva i, per tant, té com a objectiu evitar rebre atacs de països tercers. De fet, només s'ha activat una vegada i va ser a petició de França arran de l'atemptat islamista de París del 2015 a la revista Charlie Hebdo. L'activació de la defensa col·lectiva pot suposar una escalada bèl·lica i un pas important en la involucració de la UE en el conflicte, cosa que tant les principals potències europees com Brussel·les volen evitar.
Acontentar Trump i evitar una escalada
Les tres grans potències europees —Alemanya, França i el Regne Unit— van assegurar el cap de setmana passat que estan disposades a intervenir en el conflicte per "defensar" els seus "interessos" i el dels seus aliats. El comunicat acordat entre Berlín, París i Londres buscava sobretot acontentar Donald Trump i, de fet, apunta que treballaran "conjuntament amb els Estats Units" en la guerra de l'Iran.
Malgrat aquest comunicat, a l'hora de la veritat, el govern alemany ha sortit a aclarir que la seva intenció no és involucrar-se en cap sentit en el conflicte, i el Regne Unit, que encara té guardada a la memòria la seva participació en la guerra de l'Iraq, s'ha mostrat dubitatiu fins i tot en enviar una fragata a Xipre. Això sí, Londres ja va anunciar aquest dilluns la intenció d'enviar capacitats defensives a l'illa, com defenses aèries, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, va donar permís als Estats Units per utilitzar les seves bases militars arreu d'Europa per atacar l'iran. Tot i això, Downing Street no ha aclarit si la seva base militar a Akrotiri (Xipre) és una de les que el Pentàgon pretén utilitzar.