França ja té pressupostos, però això salva el govern?

ParísTres mesos després del seu nomenament com a primer ministre francès, Sébastien Lecornu ha aconseguit el que no van assolir els dos anteriors caps de govern: aprovar els pressupostos i oferir una certa estabilitat política a França. La seva arribada com a primer ministre va ser molt polèmica, però ha estat capaç –contra tot pronòstic– de dotar el país d'uns comptes imprescindibles per a la seva estabilitat econòmica i d'evitar la censura. Les dues mocions rebutjades dilluns al vespre per l'Assemblea Nacional van ser l'últim obstacle per als pressupostos. "Podem girar full", resumia un diputat macronista.

Després de superar deu mocions de censura en tres mesos, la supervivència de Lecornu i el seu govern, almenys a mitjà termini, sembla garantida. Aquesta (fràgil) treva política és el gran mèrit del primer ministre, una figura molt pròxima a Emmanuel Macron i aparentment sense ambicions presidencials. "Soc un monjo-soldat", ha dit en més d'una ocasió, fent referència a la seva vocació de servei al país i fidelitat al president de la República. De fet, anys abans de ser cap del govern francès va estar a punt de convertir-se en monjo.

Aprovar els pressupostos implica que, si no hi ha sorpreses, Lecornu pot continuar com a primer ministre fins a les pròximes eleccions legislatives, que previsiblement seran després de les presidencials de l'any que ve. Si el president, esclar, decideix mantenir-lo en el càrrec. La victòria del primer ministre dona una mica d'oxigen a Macron –que va apostar per ell contra tot i tothom– i permet dinamitzar l'activitat a l'Assemblea Nacional, fins ara molt centrada en els comptes amb debats interminables. Sobre la taula hi ha lleis pendents, com la de l'eutanàsia o la del sector agrícola.

Ignorar l'extrema dreta

A diferència dels seus dos antecessors, Michel Barnier i François Bayrou, dos polítics amb més bagatge polític que l'actual primer ministre, Lecornu va decidir ignorar l'extrema dreta de Marine Le Pen i apostar per un pacte amb els Socialistes per intentar tirar endavant els pressupostos. La jugada li ha sortit bé. Barnier i Bayrou, en canvi, van cometre l'error de mirar cap a l'extrema dreta, un soci sempre oportunista i imprevisible.

Tanmateix, parlar d'èxit seria excessiu. La victòria –ho va reconèixer ell mateix– té un regust amarg. Lecornu ha aconseguit tirar endavant els pressupostos, però ho ha fet trencant les promeses que havia fet. Quan va ser nomenat va parlar de governar d'una manera diferent, obrint la porta al diàleg i al consens, i es va comprometre a no utilitzar l'article 49.3 de la Constitució, una eina que permet al govern aprovar lleis importants sense sotmetre-les a votació a l'Assemblea. Finalment, davant el risc de perdre la votació, va optar per aprovar els comptes del 2026 fent ús del 49.3. Tal com havien fet els seus antecessors.

"És un triple fracàs", apunta Le Monde. El diari fa referència als tres compromisos de Lecornu que no ha respectat: no utilitzar el 49.3, aprovar els pressupostos abans del 31 de desembre i situar el dèficit per sota del 5% del PIB a finals d'aquest any. Per evitar la censura, el primer ministre ha hagut de fer unes cessions als socialistes que impliquen gastar més del previst, amb la qual cosa no està previst que el dèficit sigui inferior al 5%.

Lecornu ha ignorat les sessions maratonianes de debat pressupostari a l'Assemblea per acabar tancant un acord polític de no censura, a canvi de mesures com suspendre la reforma de les pensions, i negant el vot als diputats. "Aquest pressupost negociat en part fora de l’hemicicle, durant reunions a porta tancada entre el govern i alguns grups polítics, tranquil·litza provisionalment els mercats, però no resol res de fons", afirma molt crític Le Monde.

Estabilitat política

Certament, el govern continua sent minoria a l'Assemblea Nacional i tindrà els mateixos problemes per aprovar els pressupostos del 2026. Amb tot, s'allunya l'amenaça d'eleccions legislatives i s'albira una mica més d'estabilitat política que fins ara. En qualsevol cas, l'any que queda fins a les presidencials, previstes per a la primavera del 2027, no serà fàcil per a Macron ni per a Lecornu. Hi ha uns quants polítics a punt d'entrar en la carrera presidencial, i no posaran les coses fàcils al govern.

Entre els futurs candidats presidenciables, com l'exministre conservador Bruno Retailleau o l'ex primer ministre Édouard Philippe, hi ha el temor que Lecornu, que sempre ha presumit de no tenir grans ambicions polítiques, acabi canviant d'opinió i a última hora decideixi ser el candidat hereu de Macron. En la política francesa no es pot descartar res.