Dominique Sistach: "A França, mentre no estiguis mort i enterrat, la vida política no s'acaba"

BarcelonaDominique Sistach és jurista i sociòleg, professor a la Universitat de Perpinyà Via Domícia, expert en radicalisme polític. En una conversa amb l'ARA analitza les possibles conseqüències de la condemna a Marine Le Pen.

¿La condemna suposa una estocada mortal per a la carrera política de Le Pen?

— No. A França, mentre no estiguis mort i enterrat, la vida política no s'acaba. Els polítics a França tenen una gran capacitat de ressorgir. De fet, forma part una mica de la vida política fracassar o tenir moments en què no ets escollit. Fins i tot crec que els francesos aprecien un polític que fracassa i torna. Per tant, no s'ha acabat pas. Ara bé, sí que és molt improbable veure Marine Le Pen en les pròximes eleccions presidencials. Li queda una oportunitat: que el Tribunal d'Apel·lació de París es pronunciï abans del termini, però hi ha molt poques possibilitats que això passi. Els càrrecs pels quals l'han condemnada són molt greus. Si el judici hagués sigut contra un ciutadà normal, tindria les mateixes penes. És un moment complicat per a Marine Le Pen i també per a Reagrupament Nacional (RN).

Tot i això, ¿pot ser que el partit en surti reforçat? Es pot esperar que jugui fort el paper de víctima, com va fer Donald Trump.

— Sí, sí, i tant. És un partit d'extrema dreta, ja juga aquest paper victimista. Això ho reforçarà encara més. Potser solidificarà el seu electorat, és a dir, la gent dirà: "Ens han robat les eleccions i ara estem encara més al seu costat". A llarg termini, potser per a les següents eleccions [el 2032], podrà tornar dient: "Em vau robar les eleccions, torneu-me-les". I potser aleshores tindrà una oportunitat de ser escollida. Però, alhora, pot haver-hi un efecte negatiu entre potencials electors que normalment no voten RN i que podrien estar oberts a votar-los per donar-los una oportunitat. Aquest electorat menys afiliat potser decidirà no votar-los amb l'argument que "són com tots: hi ha lladres a dreta i esquerra, no són millors que els altres".

¿Té possibilitats Jordan Bardella de substituir-la i tenir la mateixa popularitat que ella en tan poc temps?

— Jordan Bardella, que és el president del partit, és molt jove. Té menys de 30 anys. Encara no està al nivell de poder aspirar a una candidatura tan important. Té una bona imatge, però tècnicament, no és un polític de gran qualitat. A França, els presidents, excepte Macron i Giscard d'Estaing, en general, són avis i àvies. Això planteja un problema més gran, perquè no tenen una alternativa. No tenen, com en els grans partits francesos, molts homes i dones polítics. En tenen molt pocs de qualitat nacional, cinc o sis candidats potencials. Però els francesos no els coneixen, excepte Marine Le Pen i una mica Bardella. És complicat trobar un successor ràpidament per al partit. Per tant, potser utilitzaran Bardella per defecte, perquè no tenen ningú més.

¿Creu que una opció podria ser l'alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, malgrat que també ha estat condemnat?

— Ja va ser vicepresident del Front Nacional i vicepresident de Reagrupament Nacional. En resum, és el número 3 del partit. Potser se li podria acudir de dir: "El jove és massa jove, cal fer-lo fora i soc jo qui ocuparà el lloc". Però no ho crec. No té perfil electoral. Té accent [del sud]. A França no es pot ser president de la República si tens accent, és impossible.

Aquesta situació fa que molt probablement a les pròximes eleccions no hi hagi les dues cares que han protagonitzat les últimes eleccions a França: no hi haurà ni Le Pen ni Macron. ¿Això pot beneficiar els partits d'esquerra?

— Realment no. Tenim una quantitat enorme de candidats possibles i hi ha molts partits, però pocs d'aquests partits tenen la capacitat de governar i de fer coalicions governamentals. Queden els partits de dreta tradicionals, els Republicans i el MoDem, que tenen candidats força forts. Édouard Philippe, que va ser primer ministre de Macron, és actualment el candidat favorit i qui pot aglutinar més a la seva dreta. Per tant, la veritable novetat potencial és que en lloc de tenir un home de centre, Macron, i una dona d'extrema dreta, Le Pen, en tindríem un de dreta i un d'extrema dreta. En altres paraules, l'esquerra ho té gairebé perdut en tots els casos, ja que està dividida en dos. Mélenchon divideix l'esquerra francesa. Potser m'equivoco, potser d'aquí a llavors l'esquerra trobarà una coalició. I aleshores tindrem, potencialment, o bé dreta - extrema dreta, o bé esquerra - extrema dreta. La veritable novetat és que hi haurà un canvi de cares –tot i que encara no sabem segur del tot si Le Pen es podrà presentar– i una renovació de la vida política.

En tot cas, ¿encara que Le Pen estigui inhabilitada per a les eleccions del 2027, hi ha una possibilitat real que es presenti a les següents?

— Sí, i tant. A França, la història política està marcada per això. El millor exemple és el general De Gaulle. Després de l'alliberació del 1945, va ser derrotat a les eleccions. Va marxar i durant 7 o 8 anys no el vam veure. Quan la República va estar en perill amb la crisi algeriana, va tornar. Va ser elegit i es va convertir en president de la República. Ja era un ancià, tenia més de 70 anys. François Mitterrand va acabar sent president quan ja tenia més de 60 anys. Hi ha molts exemples. A França, no és cap problema ser gran. Si jo fos l'assessor de Le Pen li diria que ho deixi córrer a les pròximes eleccions, que posi algú que, de fet, millor que no sigui elegit. I a les pròximes eleccions faríem una campanya dient: "Ens han robat les eleccions, torneu-nos-les". I llavors, ella ja estaria experimentada, tindria una legitimitat per reclamar el càrrec. Això podria funcionar. Perquè, matemàticament, a França, el Reagrupament Nacional és el primer partit. Té entre un 28% i un 35% d'intenció de vot i, per tant, una gran potència electoral.

O sigui que pot ser que encara sigui millor per a ella, perquè haurà reforçat el rol de víctima.

— Absolutament. És el que penso. Si se li impedeix presentar-se ara, i si ella està en bona forma física per afrontar les següents eleccions, tindrà una veritable oportunitat de guanyar.