Les fronteres d'Ucraïna que estan en joc en les negociacions
Els mapes del conflicte amb Rússia donen pistes sobre les cessions que els Estats Units podrien fer a Putin
BarcelonaTot just abans que el president dels Estats Units, Donald Trump, i el president rus, Vladímir Putin, pactessin iniciar "immediatament" negociacions sobre Ucraïna, el secretari de Defensa nord-americà, Pete Hegseth, advertia al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que no pot pretendre tornar a les "fronteres prèvies al 2014". La Casa Blanca de Trump té clar que les negociacions de pau implicaran una cessió de territori ucraïnès a Rússia, però el que no és tan obvi és què vol dir "no tornar a les fronteres prèvies al 2014". Per a Zelenski podria implicar renunciar només a Crimea, o bé a Crimea i les zones del Donbàs que es van declarar independents unilateralment el 2014. O en el pitjor dels escenaris –el que busca Putin– podria voler dir perdre tot el territori ocupat per Rússia actualment. ¿Quines fronteres es dibuixarien llavors?
Novembre del 2013
Les fronteres anteriors al 2014
¿Quines són les fronteres anteriors al 2014 a les quals no es pot tornar, segons Hegseth? Per entendre el conflicte actual cal retrocedir fins al novembre del 2013, quan va esclatar a Ucraïna la revolta popular coneguda com a Euromaidan, que va derrocar el govern del pro-rus Víktor Ianukóvitx. El detonant de la protesta va ser el rebuig de Ianukóvitx a signar un acord d’associació amb la Unió Europea i la seva negativa a alliberar l’ex primera ministra empresonada Iúlia Timoixenko, que havia liderat el 2004 la Revolució Taronja. Ianukóvitx va acabar fugint el febrer del 2014 i es va instaurar un govern europeista.
Març del 2014
Annexió de Crimea i independència del Donbàs
La resposta de Vladímir Putin a la revolta d’Euromaidan i la fugida de Ianukóvitx va ser l’annexió unilateral de la península de Crimea. Ho va fer amb un referèndum l’1 de març del 2014 que no va ser reconegut ni per Ucraïna ni per Occident. Al mateix temps, grups rebels pro-russos es van aixecar en armes al Donbàs i van declarar unilateralment la independència de les repúbliques de Donetsk i Luhansk, de majoria russòfona, amb el suport de Moscou. La guerra civil en aquesta regió va quedar congelada amb un alto el foc el febrer del 2015, amb la signatura dels Acords de Minsk II.
Febrer-novembre del 2022
La invasió russa pretenia ocupar tot Ucraïna
El 24 de febrer del 2022 l’exèrcit rus va llançar una ofensiva a gran escala sobre Ucraïna: des de Rússia a l’est, des de Bielorússia al nord i des de Crimea al sud. Tot i que va fracassar en l’objectiu d'aconseguir el control de la capital (i, per tant, de tot el país) en pocs dies, a finals de març l’exèrcit rus ocupava bona part del nord, el sud i l’est del país. En el moment de màxima expansió les tropes russes es van quedar a les portes de Kíiv i de Khàrkiv, i fins i tot van avançar una mica més al nord de Kherson. Entre l'abril i el novembre del 2022, però, l’exèrcit ucraïnès els va fer retrocedir. Ucraïna va recuperar tot el nord i una part de la província de Kherson, al sud.
Febrer del 2025
Rússia ocupa una cinquena part d’Ucraïna
Quan queda poc més d’una setmana perquè es compleixin tres anys de guerra a Ucraïna, el front militar està pràcticament congelat des de fa temps. Rússia ocupa gairebé del tot les regions de Donetsk i Luhansk, a l'est, a més de bona part de dues regions del sud, Zaporíjia i Kherson. Totes quatre les ha declarat russes amb referèndums no reconeguts per la comunitat internacional. Si Ucraïna cedís els territoris ocupats actualment per Rússia, es quedaria sense sortida al mar d’Azov i perdria una cinquena part del seu territori: una extensió equivalent a tot Grècia. Kíiv, alhora, ha ocupat una petita porció de la província de Kursk que vol fer servir per negociar.