Sean Lang: "El gran error de la reina va ser infravalorar la mort de Diana"

Historiador de l'Imperi britànic

3 min
L'historiador Sean Lang

BarcelonaSean Lang és especialista en història de l'imperi britànic de la Universitat Anglia Ruskin de Cambridge.

Com resumiríeu el llegat d'Elisabet II?

— Va mostrar una gran habilitat per tractar amb tots els primers ministres que van governar durant el seu regnat, els va saber donar consell i ànim. També es va convertir en un símbol de la nació establint, d’alguna manera, una relació directa amb el poble, tant amb el britànic com amb la resta de la Commonwealth. Formava part de la vida diària de la gent, molt més que qualsevol dels seus predecessors, inclosa la reina Victòria. I des del punt de vista internacional va ser una figura mundial molt proactiva i molt més positiva que en els vells temps de les guerres i les conquestes. Però el més important és que va saber mantenir viva la monarquia alhora que la transformava. Va fer rellevant la monarquia. Veurem si el seu fill és capaç d’aprofitar aquest llegat.

La seva tasca com a reina sovint es descriu com a "impecable". ¿Realment va ser una bona cap d'estat?

— "Impecable" és una valoració massa optimista. Inevitablement es cometen errors. El seu error més gran va ser infravalorar la mort de Diana. El paper del cap d’estat en la monarquia britànica ha canviat en molts aspectes, i ella va ser un exemple de com utilitzar la seva influència i, de fet, la seva pròpia personalitat i el seu glamur. Li posaré un exemple: quan va visitar Irlanda del Nord després de l'Acord de Divendres Sant, es va reunir amb exmembres de l’IRA que havien matat membres de les forces armades i també l’oncle del seu marit, Lord Mountbatten, i els va donar la mà. Va ser un gest valent, va mostrar el que pot fer un cap d'estat, encara que tingui un paper institucional.

Què significava per al poble britànic i també per a la gent de la Commonwealth?

— Sobretot continuïtat i estabilitat. Sempre hi va ser, des de la nostra infantesa. També hi ha una mena de naturalesa especial, la reial, que és com la de tots els famosos. Diana o ara Kate Middleton van representar el somni d’entrar a la reialesa, i la reina formava part dels somnis de molta gent. I representava també el vincle amb la generació de la Segona Guerra Mundial. L’experiència britànica a la guerra va ser tan marcada que encara mirem enrere amb una gran reverència i fascinació. Per això el 2020 en ple confinament pel covid la reina es va adreçar a la gent amb el record de la guerra.

¿Era tan popular per la seva gestió o per la veneració dels mitjans?

— Si la seva gestió no hagués estat bona, de poc hauria servit la veneració mediàtica. El rei emèrit d’Espanya n'és un bon exemple. No tot es pot tapar amb la màgia reial.

Com veu el futur de la monarquia britànica sense ella?

— La monarquia haurà de continuar evolucionant. Només podrà sobreviure mentre sigui rellevant. Haurà de compartir les mateixes preocupacions i interessos que el poble britànic: l’emergència climàtica, l’increment del cost de la vida. Hi ha d’haver un missatge clar que s’està compartint la càrrega. La monarquia no pot semblar llunyana mai més, i sobretot ha de ser oberta a una gran diversitat de cultures i orígens religiosos. El príncep Guillem i la seva família representen molt bé la gent de la seva generació. Si aquesta evolució continua, no hi ha cap raó perquè la monarquia deixi de tenir suport públic. Però si no canvia, hi haurà un moment en què ja no la necessitaran i aleshores s'haurà d'acabar. Però no veig que això pugui passar, tret que cometi algun error garrafal.

Quins són els principals reptes de Carles III?

— No té sentit que intenti replicar la seva mare. El seu gran repte és construir una relació personal amb el poble britànic per dret propi: deixar de ser simplement el fill de la reina. El seu passat, el seu matrimoni, encara pesen.

El relleu al tron arriba en un moment molt difícil per al Regne Unit.

— Sembla una paradoxa, però en realitat això és més una oportunitat per a la Corona que un perill. Venim d’una profunda polarització pel Brexit, de la crisi del covid, i ara la guerra a Ucraïna i la crisi econòmica. En moments de crisi és quan la gent mira més amunt dels polítics. Busca algú que aporti estabilitat, lideratge i una direcció. La reina ho va fer i ara ho haurà de fer Carles III. També hi ha una nova primera ministra, i això crec que és un avantatge per a tots dos. S’hauran d’ajudar mútuament.  

stats