Les grans potències europees s'alineen amb Trump a l'Iran
Alemanya, el Regne Unit i França obren la porta a involucrar-se en la guerra, i l'exèrcit britànic intercepta drons iranians en una base militar seva a Xipre
Brussel·lesLes tres grans potències europees –Alemanya, el Regne Unit i França– fan pinya amb els Estats Units i Israel sobre l'Iran, i es mostren clarament obertes a involucrar-se en la guerra en cas que ho considerin necessari. Han anunciat en un comunicat que han acordat "treballar conjuntament amb els EUA i els seus aliats a la regió", i adverteixen l'Iran que estan disposats a intervenir per "defensar" els seus "interessos i aliats". Després d'aquest avís, el conflicte ha arribat a territori de la Unió Europea aquesta matinada, quan l'exèrcit britànic ha interceptat dos drons iranians dirigits contra la base militar del Regne Unit a Akrotiri (Xipre, que és un estat membre del bloc comunitari).
Tant el Regne Unit com Xipre han sortit a rebaixar la tensió, han tret ferro a l'atac dels drons iranians i han subratllat que l'afectació de l'ofensiva aèria ha sigut limitada. En la mateixa línia, tant la resta d'estats membres de la UE com els mateixos dirigents comunitaris han sortit en defensa de Xipre i de la seguretat del bloc europeu, però en cap cas han amenaçat Teheran. Per exemple, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat que l'atac ha provocat "danys lleus" i que "Xipre no era l'objectiu" de l'Iran. Això sí, com la gran majoria de líders europeus, ha mostrat el seu suport "ferm i inequívoc" a l'illa xipriota.
Aquest to és molt més calmat que el d'Alemanya, França i el Regne Unit en el comunicat acordat a banda de la Unió Europea. Els tres països qualifiquen d'"indiscriminats i desproporcionats" els atacs amb míssils de l'Iran a diversos països de la regió i critiquen que el règim dels aiatol·làs hagi estès el conflicte. A més, les potències europees, que són aliats clau per a Tel-Aviv, adverteixen que els "atacs temeraris" del règim iranià "s'han dirigit a aliats" seus i amenacen la seguretat del seu personal militar i civil a tota la zona.
D'aquesta manera, el comunicat acordat entre el canceller alemany, Friedrich Merz; el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el president francès, Emmanuel Macron, fa una crida a l'Iran a "frenar" de manera "immediata" aquests atacs. I, si no, les tres grans potències europees adverteixen que estan disposades a intervenir "potencialment amb una acció defensiva necessària i proporcional per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons".
De fet, l'ofensiva de drons a la base militar britànica que es troba a l'illa xipriota ha arribat just després d'aquest comunicat. A més, el Regne Unit és la potència europea que ha anat més enllà en el suport als Estats Units i Israel en la guerra contra l'Iran, i el primer ministre britànic ha anunciat una participació més activa de les forces armades del Regne Unit i ha dit que ha donat permís a l'aviació estatunidenca per utilitzar algunes de les seves bases militars per atacar territori iranià.
Per aquest motiu, el portaveu del govern xipriota, Konstantinos Letymbiotis, ha lamentat aquest dilluns que el Regne Unit no doni "una garantia clara" si algunes de les seves bases a Xipre són utilitzades per l'exèrcit dels Estats Units i Israel per atacar l'Iran. En tot cas, i vist l'atac de drons iranians, Grècia ja ha anunciat que envia a l'illa xipriota dues fragates de guerra i dos caces.
La UE s'esquerda
El comunicat del Regne Unit, França i Alemanya contrasta amb la posició acordada entre el global dels estats membres de la Unió Europea el mateix cap de setmana. El text acordat pel bloc comunitari feia més aviat una crida a la cautela per evitar que "els esdeveniments condueixin a una escalada encara més elevada" del conflicte "amb conseqüències impredictibles", fins i tot per a la seguretat d'Europa. De fet, el canceller alemany va criticar públicament que alguns estats membres van presentar reticències a una eventual intervenció, tal com adverteixen en el comunicat a banda Berlín, Londres i París.
Tot i això, el bloc europeu també evita condemnar els atacs –ni els esmenta– dels Estats Units i Israel contra territori iranià, i tampoc recorda l'obligació de totes les parts –cosa que podria ser considerada com un toc d'atenció a la Casa Blanca– a complir amb el dret internacional, que cada cop sembla haver quedat més en paper mullat. "Continuarem contribuint a tots els esforços diplomàtics per reduir les tensions i assolir una solució duradora que impedeixi que l'Iran adquireixi una arma nuclear", es limita a apuntar el comunicat acordat pels estats membres.
El país que s'ha tornat a mostrar més dur contra la intervenció de les administracions Trump i Netanyahu és Espanya. Pedro Sánchez ha sigut l'únic dirigent del bloc europeu que l'ha criticat obertament i ha assegurat que suposa una "escalada en el conflicte" i un altre cop contra la legalitat internacional. "No ens podem permetre una altra guerra prolongada i devastadora a l'Orient Mitjà. Demanem una desescalada immediata i el ple respecte pel dret internacional", va piular el dirigent socialista.
El posicionament de Sánchez, tot i que minoritari dins de la Unió Europea, ha evitat juntament amb altres socis europeus que en la trobada virtual de ministres d'Exteriors de la UE que es va dur a terme aquest diumenge s'acordés un comunicat en el sentit que volien Alemanya, el Regne Unit i França. De fet, malgrat que no ho hagin manifestat amb la mateixa contundència que Espanya, hi ha altres estats membres que tampoc se senten còmodes amb l'advertiment de les tres grans potències europees, que obre la porta a una involucració directa, i advoquen per un posicionament més tebi.
En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha publicat un missatge a X en què també ha obviat els atacs dels EUA i Israel, i advoca per una "desescalada" i "aturar l'expansió del conflicte". La cap de l'executiu comunitari també ha assegurat que la Unió Europea "ha d'estar preparada per a les conseqüències dels esdeveniments recents" i, per aquest motiu, ha convocat una reunió sobre seguretat dels comissaris que formen l'executiu comunitari. Per contra, una trobada ministerial dels estats membres de la UE que estava prevista per aquest dilluns i dimarts a Xipre s'ha ajornat per motius de seguretat després de les explosions a la base britànica d'Akrotiri.