Guillem, Andreu, Mandelson i Bin Salman: quatre prínceps, dues monarquies i un canalla
LondresD'un mal, en pot sortir un bé, sempre que hi hagi sort. És el poc consol amb què, de moment, el govern i la corona britànica es poden acontentar després dels diferents esdeveniments que han sacsejat Londres en les darreres 72 hores. D'una banda, la crisi que ha entomat el primer ministre britànic, Keir Starmer, que quasi acaba amb el seu lideratge i que l'ha deixat a l'UCI política. De l'altra, els comunicats extraordinaris que Carles III i el príncep Guillem i la seva dona Kate Middleton han fet públics en relació amb l'afer Epstein i la taca cada cop més bruta que s'escampa sobre Andreu Mountbatten-Windsor, germà del rei, tiet de l'hereu al tron i, fins fa uns mesos, també príncep (títol del qual va ser desposseït l'any passat).
Si acabés caient en les pròximes setmanes o mesos –la possibilitat és molt alta–, Keir Starmer seria el setè primer ministre britànic en una dècada, tot un rècord per a un país que, amb raó o sense, abans del Brexit estava considerat estable i seriós. Mentre aquest dilluns es vivia una d'aquelles jornades frenètiques a què s'ha acostumat Westminster des del 2016, en què la premsa olora sang de premier i s'hi llança al coll per seguir l'espectacle, el príncep Guillem agafava l'avió per anar a trobar-se, per encàrrec del govern de Starmer, amb un altre príncep. En aquest cas, un altre de ben poc honorable, l'assassí intel·lectual del periodista del Washington PostJamal Khashoggi, l'hereu de l'Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman.
Poc abans que Guillem s'enlairés cap a Riad, el palau de Kensington –residència de Guillem i Kate Middleton– va donar a conèixer, a través d'un portaveu, un comunicat de dues línies en què es deia: "Puc confirmar que el príncep i la princesa estan profundament preocupats pel seguit de revelacions. Els seus pensaments continuen centrats en les víctimes". No s'esmentava el pederasta, ni tampoc l'amic del pederasta, però no calia. Tampoc es deia res en relació amb les noves revelacions segons les quals Andreu va compartir informació confidencial amb Epstein mentre era enviat comercial del Regne Unit els anys 2010 i 2011, fet que podria constituir un delicte. Un més.
Hores més tard intervenia el rei, fatigat pels maldecaps constants que el seu germà infligeix a la família i per les dues escridassades públiques rebudes en les últimes dues setmanes per part d’alguns assistents —pocs, però prou sorollosos— en diversos actes oficials. A la llum dels nous documents que el 30 de gener va difondre el departament de Justícia dels Estats Units, Carles III deia: "Quant a les reclamacions específiques en qüestió [la presumpta corrupció com a enviat comercial] correspon al senyor Mountbatten-Windsor abordar-les, però si la policia es posa en contacte amb nosaltres, estem disposats a donar-los suport, com és d'esperar".
Ha caigut l'últim anell de protecció d'Andreu? Dit d'una altra manera, si hi ha proves fefaents de corrupció sistemàtica que afectin els interessos de l'estat britànic, i la policia les investiga, el palau de Buckingham col·laborarà en el que calgui. Però les investigarà? O farà el mateix que amb les acusacions de violació contra l'expríncep per part de Virginia Roberts Giuffre, que mai no han tingut una derivada judicial? Això, tot i que una de les trobades amb l'aleshores menor Giuffre va tenir lloc a Londres.
La víctima és Carles III?
La corona parla i escampa fum d'honorabilitat. I els mitjans de comunicació, amb la BBC al capdavant, remen a favor de la monarquia. Aquest dimarts al matí, en una entrevista amb la cadena pública, Ailsa Anderson, cap de premsa de la reina Elisabet II entre 2001 i 2013, intentava fer aparèixer Carles III com una víctima més del seu germà i d'Epstein. "Que el rei sigui escridassat dues vegades recentment és desconcertant per a ell, i per descomptat, el distreu de la increïble tasca que ell i la reina fan pel bé de les organitzacions benèfiques i les empreses del Regne Unit", ha dit, i ha afegit: "Aquest és un home que, com sabeu, intenta concentrar-se en ser monarca. I encara està en tractament contra el càncer. I aquesta història, com la negativitat i la sordidesa que l'envolta, tindrà un gran impacte en ell".
Diplomàcia i política estan prou renyides amb l'ètica, lamentablement. Carles i Guillem han volgut fer veure que la monarquia no. Però, què va fer, per exemple, el Carles príncep casant-se amb la joveneta Diana? El mateix de sempre. La monarquia britànica juga lleig. Com totes i com sempre. I si s'ha de fer un paper ben galdós davant de Donald Trump, Carles III el fa. I si Guillem ha d'encaixar la mà amb un príncep sense principis, ho fa, i a sobre li regala la samarreta de la selecció de futbol anglesa.
I per això, Andreu ha de caure encara més baix, si Carles i Guillem han de semblar molt diferents i allunyats de l’estructura de poder en què van néixer i créixer tots tres. I per això els mitjans britànics destaquen que Guillem s’interessa molt per l’esport femení en el seu viatge a l’Aràbia, i així es justifica la relació amb un règim opressor de noies i dones.
I per això el veritable canalla del cas Epstein al Regne Unit acabarà sent, encara més que Andreu, Peter Mandelson, l’exambaixador britànic als Estats Units nomenat per Keir Starmer. Mandelson, que també va passar informació crítica del govern a Epstein quan era ministre, és conegut a les illes com el príncep de les tenebres. I des de les seves tenebres pot acabar precipitant la caiguda del premier, pel seu error de judici en designar-lo, que pot ser la gota que farà vessar el got de les moltes errades polítiques que ha comès en menys de dos anys al poder.L’escàndol Epstein-Mandelson ha tapat, en aquest cas, l’escàndol –que ja no ho és– de la santificació feta per un príncep anglès a un príncep alauita. Dies extraordinaris a Londres i Riad? En absolut. El nostre pa de cada dia des de fa segles.