Kosovo compleix la majoria d'edat sense perdre l'esperança d'entrar a la UE

PristinaKosovo ja és major d'edat. El 17 de febrer va fer 18 anys que el país va autodeclarar la seva independència de Sèrbia. Uns 18 anys en què el país més jove d'Europa ha aconseguit el reconeixement de 121 estats, entre els quals hi ha la majoria dels membres de la Unió Europea, amb l'excepció d'Espanya, Grècia, Romania, Eslovàquia i Xipre.

El dia de l'efemèride, la capital, Pristina, es llevava amb una nevada que no va impedir als albanokosovars sortir a celebrar la seva independència. Tot i això, en aquest aniversari amb prou feines es veia la bandera blava nacional del país; era la vermella amb l'emblema de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UÇK, per les sigles en albanès) la que envaïa els carrers. Escenaris al llarg del centre de la capital rebien representants d'aquesta antiga guerrilla, considerada una organització terrorista per Sèrbia durant i després del conflicte. Càntics lloant l'UÇK ressonaven per tota la ciutat i el que se suposava una celebració institucional va acabar agafant aires de reivindicació política.

Això és perquè, coincidint amb aquest aniversari, al Tribunal Especial per a Kosovo, amb seu a la Haia, se sentien els al·legats finals al judici contra l'expresident kosovar Hashim Thaçi, també antic líder polític de l'UÇK, així com contra altres exdirigents de la guerrilla. El procés judicial busca aclarir la seva presumpta responsabilitat en crims de guerra i de lesa humanitat —inclosos assassinats, persecucions i detencions arbitràries— comesos suposadament contra població sèrbia, romaní i contra albanokosovars considerats col·laboradors, durant i després del conflicte entre el 1998 i el 1999.

L'anomenat Tribunal Especial per a Kosovo va ser creat el 2015 pel Parlament kosovar per investigar les acusacions recollides en un informe del Consell d'Europa del 2011. A diferència del Tribunal Penal Internacional per a l'ex-Iugoslàvia, aquest òrgan se centra específicament en presumptes crims comesos per membres de l'UÇK. Els acusats es declaren no culpables i sostenen que la seva lluita va ser una guerra d'alliberament davant de la repressió sèrbia.

El conflicte de Kosovo va esclatar obertament el 1998, quan l'UÇK va intensificar la seva insurgència armada contra les forces de seguretat de Sèrbia, aleshores part de la República Federal de Iugoslàvia sota el lideratge de Slobodan Milosevic. La resposta de Belgrad va incloure operacions militars i policials que van provocar el desplaçament de centenars de milers de civils albanokosovars. El març del 1999, l'OTAN va iniciar una campanya de bombardejos contra objectius serbis que es va prolongar durant 78 dies. El conflicte va acabar el juny del 1999 amb la retirada de les forces sèrbies i l'establiment d'una administració internacional de l'ONU a Kosovo, pas previ a la declaració unilateral d'independència el 2008.

Contra el judici a la Haia

“La història no pot ser reescrita”, es llegia en un dels cartells del Bulevard Mare Teresa que recorre el centre de Pristina. Per als albanokosovars, la simple imputació de la guerrilla suposa un afront nacional. Des de les zones de majoria albanesa a Kosovo, l'Exèrcit d'Alliberament Kosovar van ser veïns que van defensar la comunitat contra el setge serbi. "Sent l'UÇK una organització paramilitar de guerrilla no tenien un ordre jeràrquic, és a dir, no tenia un líder. Per això, responem al judici de la Haia", explica Asllan, un jove albanès resident a la capital.

Per part seva, la Fiscalia a l'Haia ha afirmat que hi ha “una gamma extraordinàriament àmplia de proves”, inclosos comunicats públics, reglaments, ordres, informes d'intel·ligència i militars, informes policials, quaderns i diaris, actes de reunions, inspeccions, nomenaments i ascensos, a més de relats dels testimonis. L'acusació ha sol·licitat 45 anys de presó per a Hashim Thaçi.

“Kosovo a la presó” es llegeix al monument Newborn (nou començament, en català) de Pristina. Un cartell i unes tanques amb què els activistes van envoltar el monument en una acció amb què buscaven reflectir el sentiment d'injustícia que molts kosovars perceben davant dels judicis a la Haia, vistos com un intent de jutjar la lluita per la independència de Kosovo.

A l'espera de Brussel·les

El Newborn és el monument de referència de Kosovo, que simbolitza el nou inici de la que va ser província sèrbia després de la seva independència. Ara, gairebé dues dècades després, i encara que el país balcànic ha aconseguit avançar un llarg camí com a estat, continua immers en el seu camí complex cap a la integració europea. Kosovo va obtenir l'estatus de candidat potencial a l'adhesió a la Unió Europea i el desembre del 2022 va presentar formalment la sol·licitud d'ingrés. Des del gener del 2024, a més, els ciutadans kosovars poden viatjar sense visat a l'espai Schengen.

A més, Kosovo ha mantingut des de la seva independència una alineació clara amb els Estats Units, considerat per bona part de la població com l'aliat decisiu el 1999. Una aliança que, avui dia, és més present que mai, ja que Kosovo ha estat un dels membres fundadors de la Junta de Pau del president estatunidenc, Donald Trump.

En el pla intern, després de mesos de bloqueig institucional, finalment es va aconseguir formar govern, en el qual Albin Kurti ha renovat mandat com a primer ministre i, així, ha pogut desbloquejar part de l'agenda legislativa exigida per la UE. Paral·lelament, Brussel·les ha començat a aixecar de manera gradual les mesures restrictives imposades el 2023 per les tensions al nord del país, de majoria sèrbia.

Però la normalització de les relacions amb Sèrbia continua sent la condició principal per avançar en el procés d'adhesió. La Unió Europea, que actua com a mediadora en el diàleg entre Pristina i Belgrad, ha insistit en la implementació dels acords aconseguits el 2013 i en el marc del pla europeu presentat el 2023. Tot i que la situació s'ha estabilitzat parcialment, la desconfiança mútua i la manca de reconeixement formal per part de Sèrbia encara marquen el futur.