L’escàndol pels papers d'Epstein al Regne Unit fa que Starmer pengi d'un fil

LondresSensació d'enfonsament aquest dilluns a Downing Street per l'impacte de l'escàndol dels papers de Jeffrey Epstein. Dues dimissions dins del nucli dur del premier Keir Starmer en les darreres 24 hores, la del cap de gabinet, Morgan McSweeny, i la del cap de comunicació, Tim Allan, a més de la crida feta a primera hora d'aquesta tarda des de Glasgow per part del cap del laborisme escocès, Anas Sarwar, perquè "canviï el lideratge de Downing Street" han afegit una enorme pressió al primer ministre, a qui molts insten que abandoni el vaixell abans que l'enfonsi encara més. Starmer és a la corda fluixa a conseqüència de l'escàndol que pesa sobre Peter Mandelson, una de les moltes derivades al Regne Unit de l'afer Epstein, tota la seva xarxa delictiva i els seus vincles amb una elit global.

Els arxius sobre Epstein fets públics el 30 de gener pel departament de Justícia dels Estats Units han revelat el nivell de corrupció de Mandelson. Entre altres dades, es mostra que quan era ministre de Negocis, el 2009, va compartir amb el financer informació crítica del govern britànic.

Haver triat l'exministre i excomissari europeu com a ambaixador a Washington a principis del 2025, sense tenir en compte els senyals de perill que hi havia per la seva proximitat i relació amb el pederasta confés, pot resultar políticament mortal per a Starmer. Tot i això, i malgrat que la incertesa i la pressió és enorme a hores d'ara, de moment alguns dels seus ministres han sortit públicament a donar-li suport, i encara podria resistir uns dies o setmanes més. Un primer match ball es podria jugar en una elecció parcial a finals de febrer i, si se'n surt, un segon podria ser el 7 de maig, data de les eleccions locals a Anglaterra i les nacionals a Gal·les i Escòcia.

El lider del laborisme escocès, Sarwar, no ha estalviat les crítiques al premier. "Malgrat la meva amistat amb Keir Starmer, no puc ignorar les múltiples mancances de Downing Street, que posen en perill la salut, l'educació i la seguretat de la gent d'Escòcia. La situació no és acceptable: hi ha hagut massa errors i promeses incomplertes, i el seu lideratge no garanteix la transparència ni la responsabilitat que els ciutadans exigim", ha afirmat.

Aquest matí, Downing Street ha assegurat que Starmer no pensa dimitir, ja que considera que compta amb el màxim suport dels seus ministres. Però si a la crida de Sarwar s'hi afegeixen altres pesos pesants del partit, o la del govern gal·lès, molt difícilment Starmer podrà resistir. L'únic factor que, de moment, el manté amb un fil d'esperança és que no hi ha una alternativa clara per al lideratge del partit. Avui, a les sis de la tarda, el primer ministre es reuneix amb el seu grup parlamentari als Comuns, un altre moment que pot ser clau.

Els mecanismes per forçar la sortida de Keir Starmer del lideratge del Partit Laborista són clars però políticament difícils d'activar. Per forçar-ne la sortida, qualsevol diputat laborista pot presentar-se com a aspirant, però ha d’aconseguir 80 signatures públiques de companys del grup parlamentari, a diferència del sistema conservador de cartes anònimes. Si un candidat anunciés que ja té aquests suports, s'obriria automàticament un procés d'elecció interna. Starmer, com a cap en exercici, passaria directament a la papereta i podria optar a revalidar el càrrec, mentre que altres possibles aspirants també haurien d'assolir el mateix llindar de signatures. La decisió final recauria en una votació dels militants del partit.

Un home sense amics

A banda de les nombroses errades en menys de dos anys de govern i els canvis de polítiques en afers claus relatius a suports socials, una de les febleses evidents de Starmer és la seva trajectòria atípica dins del laborisme. Va arribar a la política relativament tard, ja entrada la cinquantena, després d’una llarga carrera com a advocat, cosa que el va deixar sense una xarxa sòlida de relacions dins del partit ni una immersió prèvia en la militància de base de les agrupacions locals.

A més, el seu ascens ràpid com a membre destacat del gabinet a l'ombra de Jeremy Corbyn va fer que no consolidés vincles amb molts dels actuals pesos pesants de la formació, que en aquell moment estaven enfrontats amb el lideratge corbynista. Aquest recorregut explica que, ara com ara, Starmer no disposi d’un gran capital de complicitats personals al qual recórrer en moments de pressió interna.

Quan encara és ben viu a la societat britànica el record dels continus psicodrames dels conservadors arran de les reiterades crisis desfermades pel Brexit –amb els regicidis de Theresa May, Liz Truss i Boris Johnson–, el laborisme està immers en un caos semblant. I, de moment, segons les enquestes, el més beneficiat és el populista i extremista Nigel Farage. La inestabilitat torna a Westminster, amb la sensació de fons que des del 2016 mai no s'ha acabat d'esvair.