Regne Unit
Internacional  /  Europa 05/12/2022

El laborisme vol acabar amb la "indefensable" Cambra dels Lords… un cop més

Els partits independentistes rebutgen el pla de reforma constitucional de Gordon Brown basat en la descentralització

4 min
Aspecte general de la cambra de la Casa dels Lords al Palau de Westminster

LondresBrindis al sol del líder de l'oposició britànica, el laborista Keir Starmer, que aquest dilluns ha presentat a la Universitat de Leeds, al nord d'Anglaterra, un seguit de 40 reformes constitucionals per al Regne Unit, la més impactant de les quals és la supressió de la "indefensable" Cambra dels Lords, en paraules del mateix Starmer. Elaborades al llarg dels últims dos anys per Gordon Brown, l'últim premier del partit abans de l'actual etapa conservadora iniciada el 2010, el document, de 150 pàgines, també vol aparèixer com l'intent del laborisme d'oferir una contraoferta a Escòcia per intentar acabar amb el debat dual entre l'statu quo i la independència.

Però totes dues apostes, la reforma del Lords per una cambra més petita, de càrrecs escollits democràticament i que tingui funcions de senat de representació de les regions i de les quatre nacions del Regne Unit, i l'augment de l'autogovern per a Escòcia, ja han sigut esbombades amb anterioritat des de Londres sense aconseguir cap canvi. Tant des d'Edimburg com des de Gal·les, l'anunci ha sigut menystingut.

Va ser, precisament, el govern de Tony Blair i Gordon Brown el que el 1997, a la fi del thatcherisme, va proposar la reforma de la Cambra dels Lords per acabar, entre altres privilegis i anacronismes, amb els càrrecs hereditaris. Actualment, dels 778 membres (128 més que diputats dels Comuns) 92 encara ho són. A la pràctica, el que en teoria és una segona cambra per fer un escrutini més acurat de les lleis abans de l'aprovació definitiva pels parlamentaris ha esdevingut una mena de cementiri d'elefants on dormiten grans noms de diferents famílies polítiques, independents presumptament especialitzats en diferents àrees de coneixement i fins a 26 arquebisbes de l'Església anglicana.

Keir Starmer durant la presentació aquest migdia a Leeds de les reformes constitucionals elaborades per Gordon Brown.

Pel que fa al més autogovern per a Escòcia, va ser també Gordon Brown qui una setmana abans del referèndum d'independència del 2014 va fer una oferta, en nom dels tres partits unionistes, d'ampliar els poders del Parlament de Holyrood (Edimburg) per acabar de convèncer els electors que era molt millor continuar dins del Regne Unit que no pas sortir-ne. D'aquella proposta, coneguda com a devo-max, mai més no se'n va tornar a parlar.

Economia i transferències polítiques

Al nucli de la nova proposta hi ha la idea de la descentralització de poders, clau per desfermar un creixement econòmic més gran. Però, com ja s'ha dit, ni és innovadora ni mai no s'ha pogut concretar en res. També David Cameron i George Osborne (2010-2016; primer ministre i ministre d'Economia, respectivament) van anunciar una massiva transferència de poders a les ciutats i les regions, sense aconseguir res pràctic. Fins i tot la idea de reequilibri territorial de Johnson era el reconeixement implícit de la macrocefàlia econòmica i política de Londres al Regne Unit, que provoca enormes desigualtats regionals. Gordon Brown especialment atribueix a aquesta distància, i a la manca de representativitat política en un nivell més proper al ciutadà, el vot del Brexit i al fet que el 45% de l'electorat escocès votés a favor de la independència del 2014.

Per això, "si els laboristes guanyem les pròximes eleccions, el Regne Unit veurà un canvi no només en qui governa, sinó que tots tindrem eines per a una societat més justa i una economia més forta, lliurada directament a les mans dels treballadors; junts hauríem de construir una economia no només basada en els diners, sinó per a molts i de molts", ha dit Starmer.

Crucialment, però, amb posterioritat a la presentació de les propostes de Brown, Starmer no s'ha volgut comprometre a dur-les a la pràctica, una decisió que deixa per a més endavant, quan es discuteixi el contingut del pròxim programa electoral per la comissió ad hoc del partit.

En aquest sentit, Keith Brown, número 2 del Partit Nacional Escocès, ha assegurat que "es tracta d'un esquer del laborisme". L'independentista refusa el principal argument que un canvi de poder dins de l'estructura política que forma "el Regne Unit condueixi a un creixement econòmic més gran, perquè l'impacte més gran per al creixement econòmic a Escòcia seria tornar a la Unió Europea", un debat que Starmer –abans un acèrrim defensor de la integració a la UE– ara no està disposat a tornar a obrir". Que el document proposi, per exemple, que Escòcia pugui signar tractats internacionals en aquelles àrees que són de competència exclusiva d'Edimburg no és, de moment, prou atractiu per als independentistes per tirar la tovallola en les seves aspiracions.

La manca d'una proposta de reforma de la llei electoral, per canviar el sistema de first past the post (el que guanya en un districte s'emporta l'escó, i la resta de vots es llencen a les escombraries) per un sistema de representació proporcional, o l'oblit de les transferències de justícia i policia a Gal·les són altres de les crítiques a la reforma laborista, entre membres de la Cambra dels Lords del Partit.

stats