Macron dona un ultimàtum als partits: si demà no hi ha acord, convocarà eleccions a l'Assemblea
L'extrema dreta de Le Pen, que podria guanyar els comicis, rebutja asseure's a negociar amb Lecornu
ParísEl president de la República, Emmanuel Macron, es troba en el moment més crític des que viu a l'Elisi. Després de veure passar cinc primers ministres en només dos anys, la situació comença a ser insostenible. Fa dies que no parla públicament –les explicacions de tot el caos de dilluns, quan el primer ministre, Sébastien Lecornu, va dimitir, les va donar en una curta nota de premsa– però el seu entorn ha filtrat a la premsa que si els partits no es posen d'acord per formar un govern que no sigui censurat immediatament, "assumirà les seves responsabilitats". En altres paraules, convocarà eleccions legislatives anticipades.
La majoria de partits fa temps que li reclamen que les convoqui per acabar amb la inestabilitat política, provocada essencialment perquè les eleccions legislatives del 2024 van deixar una Assemblea Nacional sense cap majoria clara. Però, en realitat, ni a Els Republicans (dreta tradicional) ni als socialistes els interessa que es convoquin ara eleccions. Tampoc als macronistes. Les tres formacions viuen moments complicats, alguna per falta de lideratge intern, altres perquè les enquestes pronostiquen que perdran diputats. Els macronistes, debilitats pel desgast de Macron, també podrien obtenir pitjors resultats que el 2024.
En canvi, la formació que s'està fent forta i que està traient més rèdit polític dels problemes de França és el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen. Fins i tot si ella no es pot presentar a les eleccions –està condemnada a cinc anys d'inhabilitació i el procés d'apel·lació no és fins al gener–, el partit d'extrema dreta podria guanyar terreny a l'Assemblea Nacional i convertir-se en la primera força. Davant d'aquesta situació, el fet que Macron hagi suggerit que convocarà eleccions és un ultimàtum per a la majoria de forces.
Negociar els pressupostos
El primer ministre dimitit, a qui el president li ha encarregat que intenti un acord de govern abans d'aquest dimecres a la tarda, ha convidat els líders de tots els partits a negociar sobretot dues qüestions importants i urgents: els pressupostos i el futur institucional de Nova Caledònia. L'acord sobre els comptes del 2026 és clau per poder nomenar un govern que no sigui censurat. Lecornu lamentava dilluns que les formacions posin "massa línies vermelles" i els va demanar que pensin més en els interessos dels ciutadans i no en els del seu partit. L'amenaça d'unes eleccions podria fer moure aquestes línies vermelles entre els partits moderats.
Le Pen, però, ha rebutjat aquest dimarts la invitació. "Aquestes enèsimes negociacions ja no tenen per objectiu preservar l’interès dels francesos, sinó els interessos del mateix president de la República", ha assegurat la líder d'extrema dreta. Le Pen ha tornat a reclamar al president que dimiteixi o que dissolgui l'Assemblea i convoqui eleccions legislatives anticipades. Aquest dimarts a la nit va penjar un vídeo a X amb una al·locució adreçada als francesos amb una posada en escena similar a la d'una presidenta de la República. "La solució a aquesta crisi política, que és una crisi de règim, està més que mai a les mans del president [...]. El cap de l'estat disposa de dues vies possibles: la dimissió o la dissolució", deia al vídeo.
L'esquerra reclama governar
Tant si Lecornu aconsegueix un acord per formar govern, previsiblement amb el suport dels aliats habituals dels macronistes i Els Republicans, com si no ho fa, ja ha avançat que ell no serà primer ministre, segons assegura la premsa francesa citant fonts del seu entorn. Els partits d'esquerres, que van guanyar les eleccions units en l'aliança Nou Front Popular, ho han aprofitat per tornar a reclamar a Macron que nomeni un primer ministre de l'esquerra. És una de les opcions que hi ha damunt la taula i que en les últimes hores ha agafat força.
Tanmateix, els quatre partits que formaven part de la coalició –França Insubmisa (LFI), els socialistes, els ecologistes i els comunistes– ja fa temps que estan enfrontats, especialment els insubmisos amb els socialistes, una situació que complica el nomenament d'un primer ministre progressista. LFI, el partit de l'esquerra radical liderat per Jean-Luc Mélenchon, ja ha confirmat que no participaran al govern. El seu objectiu és que Macron marxi de l'Elisi i reclama a l'Assemblea que s'estudiï la moció de destitució del president que han presentat.
Per ara la prioritat del primer ministre dimitit és refer ponts amb la dreta tradicional perquè segueixi donant suport al govern. Dilluns Els Republicans van amenaçar amb sortir de l'executiu argumentant que Lecornu havia nomenat ministre el macronista Bruno Le Maire. L'exministre d'Economia feia dilluns un pas al costat per facilitar que la dreta segueixi al govern. Un executiu amb republicans i socialistes sembla improbable. Però un govern amb un primer ministre socialista, sense la dreta, i amb el suport d'ecologistes, comunistes i macronistes, és viable. La dificultat és trobar un acord abans de dimecres a la nit.
Suspensió de la reforma de les pensions
A última hora d'aquest dimarts ha transcendit que Lecornu estudia oferir als socialistes una suspensió de la reforma de les pensions -que allarga l'edat de jubilació fins als 64 anys-, una de les principals reivindicacions de l'esquerra. El primer ministre en funcions ha demanat al ministeri d'Economia un estudi d'impacte per avaluar les conseqüències de frenar la reforma.
La idea seria deixar d'aplicar-la fins que hi hagi un nou president, el 2027, que hauria de decidir si la manté, la reforma o la deroga. "Si aquesta és la condició per a l’estabilitat del país, cal examinar les modalitats i les conseqüències concretes d’una suspensió", ha destacat la ministra de Sanitat en funcions i exprimera ministra, Élisabeth Borne, en una entrevista a Le Parisien.
