El #MeToo a l'exèrcit francès: les denúncies per violència sexual es multipliquen per cinc

ParísQuan la diputada Laetitia Saint-Paul va llegir un article publicat el febrer de l'any passat per un diari regional d'Angers, Le Courrier de l'Ouest, sobre les agressions sexuals que una jove militar havia patit, es va quedar sense paraules. Un altre militar l'havia sotmesa a una seixantena d'agressions sexuals durant mesos, mentre tots dos participaven en diferents missions de la marina en aigües franceses. El soldat, que va reconèixer els fets, només va ser condemnat per un tribunal militar a 10 dies d'arrest i a una multa de 600 euros. Ella, afectada d'estrès posttraumàtic, va haver de deixar l'exèrcit.

La víctima de les agressions, Manon Dubois, va tenir la valentia de fer públic el seu cas. I, sense ser-ne conscient, va impulsar el #MeToo de l'exèrcit francès. El mèrit també és de la diputada, militar de professió i membre del partit de centre Horizons: Saint-Paul va portar la qüestió al terreny polític i va exigir al ministre de Defensa –aleshores era Sébestien Lecornu, l'actual primer ministre– que prengués mesures per frenar el sexisme i la violència sexual dins l'exèrcit.

Durant els mesos posteriors a la publicació de la notícia, desenes de dones militars van denunciar haver estat víctimes d'abusos i agressions sexuals. "Els testimonis que vam rebre la primavera del 2024 ens feien pensar, empíricament, que el problema era realment sistèmic", explica Saint-Paul a l'ARA.

Les víctimes, apartades

A partir d'aquell moment, diferents mitjans de comunicació van publicar denúncies de dones militars. El maig del 2024, Le Monde es feia ressò del #MeToo de l'exèrcit i denunciava els casos d'algunes víctimes que no només havien estat apartades del servei després de denunciar violacions i abusos sinó que havien rebut un càstig militar. Unes sancions que servien per dissuadir altres víctimes de denunciar.

Tots els relats de les dones que havien patit agressions sexuals tenien una cosa en comú: els agressors només havien estat jutjats per tribunals militars i en la majoria dels casos, condemnats. En canvi, les víctimes habitualment rebien el menyspreu dels seus superiors i se les obligava a canviar de destinació. Moltes, derrotades moralment i amb ferides psicològiques provocades per les agressions, deixaven l'exèrcit.

El ministeri de Defensa va moure fitxa: va encarregar un informe i de les conclusions del document en va sortir un programa de lluita contra la violència sexual. "És una ruptura. Hi ha un abans i un després d'aquest informe", prometia aleshores Sébastien Lecornu. Des d'aleshores, les denúncies i els casos que arriben a la justícia ordinària s'han multiplicat. Si el 2023 només es van denunciar 49 abusos, el 2024 en van ser 225. "No són els fets els que han augmentat, sinó les denúncies", sosté la diputada.

El ministeri de Defensa, però, no ha ofert dades sobre les condemnes ni sobre els militars exclosos de l'exèrcit. Preguntat per l'ARA, el ministeri sosté que està "compromès" contra les violències sexuals a les forces armades i assegura que "condemna fermament tota mena de comportament inadequat, sense tolerar cap impunitat".

Trencar el silenci

Deu anys abans del #Metoo de l'exèrcit, un llibre escrit per dues periodistes franceses, Leila Miñano i Julia Pascual, La guerre invisible, denunciava la llei del silenci que imperava en l'exèrcit francès pel que fa a la violència sexual. Les dues autores havien investigat durant dos anys els abusos sexuals a les forces armades i donaven veu a dones militars que n'havien estat víctimes. El llibre posava sobre la taula una qüestió fins aleshores tabú. "La violència sexual a l'exèrcit és sistèmica", assegura Miñano en una conversa amb l'ARA.

Després de la publicació del llibre, el ministeri de Defensa va posar en marxa el programa Themis per recollir el testimoni de víctimes d'agressions, abusos sexuals, assetjaments i discriminacions sexistes. Però el programa, on tots els responsables eren militars, no va funcionar del tot i les denúncies van ser molt poques.

Miñano creu que, entre la publicació del llibre el 2014 i avui, s'han fet alguns avenços per millorar el tractament de les denúncies de les militars, però la periodista francesa destaca que "una cosa molt important que ha passat és que hi ha una nova generació de dones a l'exèrcit que s'atreveixen a parlar". Tot i això, assegura que els casos en què els agressors són jutjats i expulsats de l'exèrcit encara són molt pocs, mentre que les víctimes són apartades. "Això onze anys després, encara passa", sosté.

Les dones, en clara minoria

A l'exèrcit francès les dones representen el 17,3%. Són una clara minoria –a més a més, el gruix de les militars es concentra en la branca sanitària– però el percentatge és un dels més elevats dels exèrcits europeus. El president de la República, Emmanuel Macron, anunciava fa uns dies la recuperació del servei militar a partir de l'estiu del 2026. A diferència del que va deixar d'existir fa gairebé tres dècades, ara serà voluntari i estarà obert a les dones d'entre 18 i 25 anys. Els casos de violència sexual que s'han destapat podrien desencoratjar les noies.

Segons la diputada i militar Laetitia Saint-Paul, no hi ha estudis que indiquin si el sexisme i els abusos sexuals a l'exèrcit frenen l'entrada de dones al cos militar, però subratlla que "hem rebut testimonis de joves alumnes que van deixar les institucions militars poques setmanes després d’haver-hi ingressat, incapaces de suportar el sexisme ambiental". Saint-Paul creu que és clau "que els futurs comandaments militars estiguin correctament formats" per prevenir la violència sexual. Fonts del ministeri de Defensa asseguren que aplicaran "tolerància zero" amb els abusos sexuals al servei militar.