Mor la supervivent més gran de l'Holocaust amb 113 anys

BarcelonaLa supervivent de més edat de l'Holocaust, Rose Girone, va morir a Nova York aquest dilluns als 113 anys. Girone vivia a Breslau, l'actual Wroclaw, a Polònia, l'any 1937 quan els nazis es van endur el seu marit al camp de concentració de Buchenwald. Aleshores ella estava embarassada de vuit mesos. Segons va explicar en entrevistes posteriors, va sentir com un agent li deia a un altre: "Emportem-nos també la dona", però l'altre li va respondre: "Està embarassada, deixem-la en pau".

El seu marit, Julius Mannheim, i el seu sogre van ser traslladats a Buchenwald, però després de donar a llum a la seva filla Reha, Girone va aconseguir l'alliberament del seu marit i uns visats per marxar a la Xina, un dels pocs països que acceptaven refugiats jueus. Però al Shanghai ocupat pels japonesos es va crear un gueto per als jueus, on van haver de malviure sota un règim de terror.

Rose Girone, nascuda Rosa Raugvogel, era una dels 245.000 supervivents de l'Holocaust nazi que encara queden vius en 90 països, segons un estudi publicat l'any passat per la Conferència de Reclamacions jueva, creada a Nova York. Es creu que era la més gran. De fet, la mitjana d'edat dels supervivents es troba en els 86 anys, i està disminuint ràpidament perquè la majoria són grans i tenen la salut fràgil.

Girone va néixer el 13 de gener del 1912 a Janow, Polònia, i amb sis anys la seva família es va traslladar a Hamburg, Alemanya: "Hitler va arribar el 1933 i tot va acabar per a tothom", havia dit la mateixa Girone en algunes entrevistes. Fins a sis milions de jueus van morir en els camps de concentració nazis a Europa.

Sota el domini d'un japonès que es deia a ell mateix "rei dels jueus"

Però aquesta dona va viure un altre escenari de la persecució contra els jueus, en els territoris sota el domini de l'imperi japonès. A Shanghai, el seu marit, ella i la seva filla van viure sota el domini d'un japonès que es deia a si mateix "rei dels jueus". "Van fer coses realment horribles a la gent", havia explicat Girone sobre els militars japonesos que patrullaven pels carrers en camions, segons AP. "Un dels nostres amics va ser assassinat perquè no es movia prou de pressa", havia explicat.

Quan va acabar la guerra, el 1947, amb l'ajuda de la seva mare i altres familiars als Estats Units van embarcar cap a San Francisco. Van arribar a Nova York i, més tard, Girone va obrir una botiga de llanes. També va poder retrobar-se amb el seu germà, a qui feia 17 anys que no veia.

Més endavant es va divorciar de Mannheim i, el 1968, va conèixer Jack Girone, amb qui es va casar un any després. Van estar junts fins a la mort de Jack el 1990. Amb una actitud positiva, Girone sempre recordava que la vida l'havia posat a prova moltes vegades, i que això l'havia fet més forta. "Res és tan dolent que no puguis extreure'n també alguna cosa bona", deia.

"La Rose va ser un exemple de fortalesa, i ara estem obligats a mantenir viva la seva memòria", ha dit Greg Schneider, vicepresident executiu de la Conferència de Reclamacions en un comunicat fet públic aquest dijous. "Les lliçons de l'Holocaust no han de morir amb els que van viure aquell patiment", ha afegit.