La natalitat cau en picat al Regne Unit, i les solucions no arriben

LondresA punt de complir-se aquest divendres vinent un any del retorn del laborisme al poder, i en uns moments en què l'acció del primer ministre, Keir Starmer, es veu més qüestionada que mai en els dotze mesos passats, amb molts fronts oberts i amb una opinió pública que encara no sap què defensa realment, alguns dels seus ministres sembla que facin passos endavant per acabar amb els dubtes. Malgrat això, resulta impossible saber si tot plegat és part d'una operació coordinada des de Downing Street o bé respon a iniciatives individuals dels diferents departaments, que davant d'una manca clara de directrius fan la guerra pel seu compte.

És el cas de la responsable d'Educació, Bridget Phillipson, que aquest dilluns ha publicat un article al diari The Daily Telegraph, molt conservador i extremadament crític amb l'actual govern, en què anuncia un seguit de mesures perquè "més joves puguin tenir fills, si així ho desitgen". Uns comentaris que posen en evidència la baixa natalitat alarmant del país, que és percebuda com un problema estructural cada cop més greu per a la societat de les illes i, en general, per a totes les societats occidentals. El plantejament de la ministra contrasta amb el que deia Starmer fa només uns mesos, quan va assegurar que la seva visió com a premier no era indicar als britànics "com havien de viure la seva vida", incloent-hi el fet de tenir o no criatures.

Tot plegat, però, sembla molt cosmètic i no aborda els veritables desafiaments que posen bastons a les rodes de la paternitat i la maternitat: entre les mesures que esmenta Bridget Phillipson, el govern de Starmer pretén facilitar l'accés "als serveis i consells que [els pares] necessitin des del primer dia, ja sigui suport amb la lactància materna, orientació sobre la lectura amb infants o recursos per fomentar el desenvolupament del llenguatge". La mateixa ministra, però, admet: "Una generació de joves s’ha estat repensant si fer o no el pas de tenir fills; no només preocupats pels preus creixents de les hipoteques i els lloguers, ni només pel cost dels combustibles i els aliments, sinó també desanimats per un sistema d'ajudes a la infància amb poques places i uns costos desorbitats".

La taxa de fertilitat a Anglaterra i Gal·les ha baixat a 1,44 per dona, i a Escòcia a 1,33, en tots dos casos molt per sota del 2,1 que cal per mantenir una població estable. El 1950 el nombre de naixements al Regne Unit era de 2,19 per dona.

Un estudi publicat per The Lancet l'any passat indica que, si la tendència continua com fins ara, el 2050 haurà baixat, de mitjana a tot el país, a 1,38 i a 1,3 el 2100, fet que planteja enormes reptes a l'hora de cuidar i pagar les atencions que cada cop més necessitarà una població molt envellida. De fet, el problema és tan general a les societats occidentals que s'espera que a mitjans d'aquest segle tres de cada quatre països hagin minvat la seva població.

Endeutament accelerat

L'Oficina de Responsabilitat Pressupostària ha advertit que el deute nacional podria multiplicar-se els cinquanta anys vinents i que les morts superarien constantment els naixements al Regne Unit durant la pròxima dècada. Tot plegat faria que el país depengués de la migració per evitar no només la suggerida disminució de la població sinó un possible col·lapse econòmic. De fet, l'esmentat estudi de The Lancet assegura que països com el Regne Unit dependran d'una afluència d'immigració dels països més pobres de l'Àfrica.

L'adopció de polítiques "pronatalistes", com ara la gratuïtat de les guarderies infantils –una de les mesures que vol posar en pràctica la ministra d'Educació–, podria contribuir a un "petit impuls" del nombre de naixements, però no seria suficient per sostenir les poblacions, cosa que implica que "la immigració oberta serà necessària". I al Regne Unit aquest plantejament és, ara per ara, una quimera, ja que el Partit Reformista, del populista i xenòfob Nigel Farage, que lidera les enquestes, s'hi oposa frontalment.

Un altre problema per invertir més diners públics en polítiques pronatalistes i ajudes socials que contribuïssin a pal·liar el problema és l'actual carrera armamentística a què s'ha llançat el món en general i el Regne Unit en particular. A Londres, el cost d'una guarderia a temps complet cinc dies a la setmana pot ascendir a les 14.000 lliures, d'acord amb el Child Poverty Action Group. I el salari mitjà a la ciutat és d'unes 35.000 lliures. Una hipoteca als preus actuals no baixa de les 900 lliures, sempre que s'hagi pogut aportar una entrada d'almenys el 30%.

Si no es posa remei en fronts com l'habitatge, els salaris i el cost de la vida, les suposades bones intencions no serviran de res i el benestar de la societat britànica, i de les societats occidentals en general, dependrà de la immigració de zones com l'Àfrica subsahariana, una de les poques on continua el baby boom. De fet, es preveu que el Níger tingui una taxa de fertilitat de 5,15 el 2050. L'anàlisi de The Lancet suggereix que més de la meitat dels nadons del món naixeran a l'Àfrica subsahariana el 2100, en comparació amb aproximadament la quarta part que van néixer el 2021.