Eve Galimany: "No hi ha relació entre retallar dies de pesca i la sostenibilitat de les espècies"

Brussel·lesLa Comissió Europea vol aplicar una altra retallada dràstica, del 65%, dels dies que els pescadors catalans poden sortir a fer la mar: vol deixar només nou dies en tot el 2026. Tanmateix, la Generalitat i la Moncloa, que defensarà ampliar aquesta xifra en el Consell de Pesca de la UE que comença aquest dijous, es mostren crítics amb les restriccions i asseguren que la situació de les espècies pesqueres d’arrossegament és millor de la que indica Brussel·les. Com a argument, tant el Govern com l’executiu espanyol, utilitzen les dades científiques de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (Icatmar). N’entrevistem una de les seves investigadores, Eve Galimany.

Els informes científics de la Comissió Europea sobre els quals es basen les restriccions de pesca són rigorosos?

— No s'utilitzen les dades d’aquest any per decidir les quotes de l’any que ve. Totes aquestes dades surten del 2024. Per tant, són antigues i no tenen en compte les mesures compensatòries que s’han aplicat aquest any, com les portes voladores que no fan malbé el fons o, entre d’altres, l'increment dels forats de la malla. A més, volen arribar a la conservació de les espècies en molt poc temps i la biologia no actua en deu dies. Els fons marins fets malbé triguen anys a recuperar-se i Brussel·les està aplicant una mà massa ferma.

Així, els informes són incorrectes?

— No són correctes les mesures que prenen d'acord amb els seus informes. Consta en les mateixes conclusions dels documents que s’ha de treballar més i donar més temps als científics per treballar millor les dades. Des del món científic ja es diu que hi ha un problema amb aquest mecanisme de decisió, a banda que no hi ha informes socioeconòmics de com totes aquestes retallades poden afectar el sector.

Brussel·les no es preocupa de salvaguardar la feina dels pescadors?

— Té una manera molt fàcil de funcionar i això al Mediterrani no és possible. Aquesta és la sensació. Ells estan acostumats a gestionar un Atlàntic, que és molt més senzill, i la nostra mar té la complexitat de tenir moltes barques, molt petites, amb moltíssimes espècies comercials. La pesca d’arrossegament té més de cent espècies comercials i només es basen en cinc per decidir les quotes. S’haurien de tenir més dades i tenir en compte més models matemàtics, i permetre que hi hagi una discussió profunda sobre aquesta informació. No es pot fer amb presses.

Les restriccions als pescadors catalans són injustes?

— S'està penalitzant un sector pesquer, el català, que és el que més ha fet històricament per a la sostenibilitat pesquera. Fa molts anys que voluntàriament han aplicat zones de veda permanent, s’ha incrementat la mida de la xarxa i em consta que hi ha pescadors que fins i tot porten malla amb una xarxa més ampla que la que demana la UE. Fas bé les coses i, a més, et penalitzen.

La reducció del peix a la mar i, per tant, dels dies de pesca, es veu influenciada pel canvi climàtic?

— El cas de l’escamarlà és clar, li afecta el canvi climàtic, i la UE ho incorpora als seus estudis. Però tant és si el pesques, perquè està afectat per la temperatura i tampoc remuntarà.

Però si el pesques més hi ha més perill que desaparegui, oi?

— Això és evident. Ara bé, no pots basar la feina de centenars de barques en una espècie afectada pel canvi climàtic. També hi ha altres espècies, com la gamba blanca, a la qual li va bé el canvi climàtic i no ho tenen en compte.

Quina proposta de dies de pesca a l’any plantejaríeu? 

— No hi ha una relació entre menys dies de pesca i reduir la mortalitat de les espècies. S'han de prendre mesures que siguin molt més eficients, com augmentar el forat de la malla.

Perdoni la ignorància, realment no hi ha cap relació entre els dies de pesca i la sostenibilitat de les espècies?

— Miri, el que no pesques en una setmana o un mes, ho pescaràs la setmana següent o el mes que ve, quan tornis a sortir a pescar. És obvi que si et carregues la flota pesquera hi haurà més peix, però és una mesura que, per descomptat, no volem. Està demostrat que mesures més selectives com el forat de la malla, evitar fer malbé el fons marí i establir zones protegides són molt més eficients.

La Comissió Europea us escolta quan els exposeu aquests arguments?

— És veritat que ens reben i els pots explicar tot el que vulguis, però després publiquen el que volen.

Confia que en les negociacions del Consell de Pesca de la UE d’aquest dijous i divendres s’aconsegueixi ampliar els dies de pesca?

— No en tinc ni idea, però el que veig és que quan Brussel·les treu un informe d'aquests és difícil després redirigir-lo. Espero que permetin aplicar mesures compensatòries i poder sortir més dies, si no, ens quedarem sense pescadors. La sostenibilitat no implica només la biologia, sinó també l’economia i la societat. Les confraries són un sistema antic, tradicional i artesanal que cal preservar. No ens podem quedar sense comerç de proximitat ni peix a la taula, llevat que no optem per importar-lo tot de països que no tenen cap mena de regulació i cura per les conseqüències ambientals.