Operacions encobertes dels EUA a Groenlàndia per afavorir la secessió de Dinamarca

BarcelonaEl govern danès ha convocat a consultes aquest dimecres el principal representant diplomàtic dels Estats Units a Copenhaguen arran de la difusió d’unes informacions que apunten a operacions secretes nord-americanes a Groenlàndia. Segons una investigació de la radiotelevisió pública DR, almenys tres ciutadans nord-americans haurien estat implicats en activitats per afavorir la secessió del territori àrtic, amb l’objectiu final que passés a formar part dels Estats Units.

El ministre d’Afers Exteriors de Dinamarca, Lars Lokke Rasmussen, ha citat el chargé d’affaires de la legació diplomàtica –l’ambaixador encara espera la confirmació del Senat dels EUA– en un gest diplomàtic qualificat d’“altament inusual” pels analistes. Segons fonts consultades per la DR, els implicats haurien intentat infiltrar-se en la societat civil groenlandesa, crear un moviment “d’alliberament” i impulsar narratives destinades a generar divisió entre Copenhaguen i Nuuk, la capital de l'illa àrtica, un territori autònom des del 2009. En una entrevista a la televisió, Rasmussen ha comentat que la informació no el "sorprenia".

Les revelacions arriben després de mesos d’investigació liderada pel periodista Niels Fastrup, de la cadena DR, que informa que els contactes dels tres nord-americans s’haurien centrat tant en mitjans locals com en la recerca de simpatitzants de la causa secessionista. Segons les mateixes fonts, els esforços també inclourien la identificació d’opositors a aquesta idea per neutralitzar-los políticament. El portaveu del servei de seguretat danès (PET) ha indicat aquest dimecres que "Groenlàndia, especialment en la situació actual, és objectiu de campanyes d'influència de diversos tipus". El PET espera que aquestes campanyes tinguin la finalitat de crear una "ruptura en la relació entre Dinamarca i Groenlàndia".

El cas s’emmarca en un llarg historial d’interès nord-americà per Groenlàndia, estratègicament situada a l’Àrtic i amb un subsol ric en minerals i terres rares. El 2019, durant el seu primer mandat, Donald Trump va sorprendre per primera vegada al plantejar la compra directa del territori a Dinamarca, proposta rebutjada de ple pel govern de Copenhaguen. Durant la campanya del 2024 hi va insistir i, pocs dies després de jurar el càrrec, el 25 de gener passat, va parlar amb la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, per augmentar encara més la pressió, convençut que el territori acabaria sent dels Estats Units. Aquest mateix any Donald Trump Jr. i el vicepresident J.D. Vance han visitat l’illa.

Relacions enrarides

La possible ingerència descoberta atia encara més l'escenari d’incertesa. Tot i que Washington i Copenhaguen són aliats estrets des de la Segona Guerra Mundial i col·laboren en matèria de seguretat dins de l'Aliança Atlàntica, el govern danès veu amb preocupació que els Estats Units puguin estar darrere d’operacions opaques per influir en l’estatus polític d’una part del seu territori.

El país escandinau ja havia convocat el màxim diplomàtic nord-americà al maig, després que el Wall Street Journal publiqués que s'havia enviat un missatge classificat a les agències d'intel·ligència nord-americanes instant-les a identificar persones a Groenlàndia i Dinamarca que donessin suport a l'ambició de Trump de prendre el control de l'illa.