El pla de la UE per resoldre la històrica batalla elèctrica entre Espanya i França

Brussel·lesLa Unió Europea està molt lluny de ser una xarxa elèctrica unificada. Està compartimentada per estats membres i, malgrat la crisi energètica i les dependències dels combustibles fòssils de fora del bloc, hi ha molts països que encara prioritzen els seus interessos individuals i són reticents a millorar les connexions transfrontereres. Un d'aquests socis, tal com ha apuntat la mateixa Comissió Europea, és França. Gràcies a les nuclears, ha estat històricament una potència exportadora d'electricitat a la resta del continent i tem que amb una millor interconnexió amb la península Ibèrica, que està creixent en la creació de renovables, Espanya i Portugal puguin suposar uns actors massa competitius en el mercat energètic europeu i facin ombra a la seva energia.

La connexió de la península Ibèrica amb la resta d'Europa depèn de França per motius geogràfics evidents i, malgrat que la Comissió Europea fa anys que pressiona París, no ha aconseguit grans avenços. "La península Ibèrica continua sense estar prou connectada amb la resta del mercat energètic de la UE", diu el document. De fet, el mateix comissari europeu d'Energia, Dan Jørgensen, ha admès que l'estat francès ha estat històricament "reticent" a millorar les connexions transfrontereres amb Espanya.

Tot i això, Brussel·les insisteix i en la presentació d'aquest dimecres del pla energètic de la UE marca com a prioritàries dues infraestructures elèctriques que uneixen el nord de l'estat espanyol amb el francès a través dels Pirineus. La connexió entre Espanya i França es limita a 2,5 gigawatts (GW) i, amb aquests dos projectes, la Comissió Europea pretén que la capacitat passi a ser de 8 GW el 2040. A més, Brussel·les també pretén que Espanya i França es comprometin a continuar millorant les interconnexions energètiques i a potenciar almenys una de les dues infraestructures que travessen els Pirineus en un acord polític. Un pacte que Brussel·les ja vol veure fet realitat a principis de l'any que ve.

Menys apagades i més competitivitat industrial

Fa anys que Espanya i Portugal demanen una millor interconnexió entre la península Ibèrica i la resta del continent. Brussel·les, tot i que més aviat amb poc entusiasme, també s'ha sumat històricament a la reivindicació. Ara bé, la guerra d'Ucraïna i les apagades, com la que l'abril passat va afectar casa nostra, han provocat que la discussió torni a estar sobre la taula amb més força que mai.

La mateixa Comissió Europea recorda que la desconnexió de la UE amb el gas rus ha minvat la competitivitat del global de les fàbriques europees. Per això, considera que un accés a l'energia neta i més assequible, com són les renovables que es generen a la península Ibèrica, pot ser beneficiós tant per a la indústria de, per exemple, Alemanya, com per als territoris que exporten aquesta electricitat. A més, pot reduir l'ús de combustibles fòssils, els quals la UE en la seva gran majoria ha d'importar de països tercers, i contribuir a assolir els objectius climàtics del bloc europeu.

D'altra banda, el comissari europeu d'Energia ha subratllat que una millor interconnexió donarà "més seguretat" de subministrament elèctric arreu del continent, també al territori de l'estat francès. "Per posar un exemple, França hauria evitat 40 apagades aquest any si estigués més ben connectada als seus veïns", ha dit Jørgensen en roda de premsa.